Nördlingen, una ciutat en un cràter


El Sistema Solar no ha estat sempre tan “tranquil” com ara, durant els primers milions d’anys de vida de la Terra aquesta va patir múltiples impactes de meteorits i asteroides que van anar modelant part del relleu de la seva superfície.

Aquest tipus d’esdeveniments es van anar reduint progressivament a mesura que s’anaven formant tots els planetes i la gravetat feia que gran part dels cossos de grans dimensions que encara orbitaven bàsicament sota la influencia de la gravitació del Sol, acabessin impactant en un dels planetes; produint casos de fusió o de fissió, com fou per exemple l’escissió d’un troc considerable de la Terra en el que avui coneixem com Lluna després de l’impacte d’aquesta amb un altre petit planeta de la mida de Mart.

Un cop la vida ja havia sorgit a la Terra, el cas paradigmàtic i més conegut de l’impacte d’un cos extern amb la Terra fou el que tingué lloc a l’actual península del Yucatán (Mèxic) fa uns 65 milions d’anys i que propicià l’extinció dels dinosaures, un episodi que va canviar totalment els ecosistemes i la jerarquia d’espècies.

Imatge 1: Ray Troll’s – Representació de les diferents etapes geològiques de la Terra

Val a dir però que aquest tipus d’impactes catastròfics són poc freqüents (un cada 100,000,000 d’anys), els segueixen impactes amb objectes d’un centenar de metres de diàmetre (un cada 10,000 anys) i els que podem observar cada any, objectes de fins a un metre de diàmetre.

Imatge 2: Relació entre la mida dels objectes que han impactat la Terra i freqüència. https://www.tulane.edu/~sanelson/Natural_Disasters/impacts.htm

En l’article d’aquesta setmana us portem la història d’un d’aquests impactes mitjans, que es produí al sud-oest d’Alemanya fa uns 14,900,000 anys i que donà lloc al cràter de 26 km de diàmetre conegut amb el nom de Ries o Nördlinger Ries i de la ciutat que porta el mateix nom.

Les investigacions geològiques del Ries van començar l’any 1834 (v. Cotta) resultant en una multitud de teories  sobre el seu origen. La que defensava la formació del cràter a causa de l’impacte d’un meteorit es va demostrar per primer cop gracies al descobriment de coesita, una variant del quars que s’origina quan aquest es sotmet a altres pressions i a una temperatura lleugerament superior als 700°C. La coesita és més densa que el quars i un volcà no té la suficient potència per a produir-la. Només s’ha trobat aquest mineral en llocs on ha impactat un meteorit o on s’han fet proves nuclears, d’aquí que la presencia de coesita sigui un indicador de l’impacte d’un meteorit o d’una explosió nuclear.

Imatge 3: Localització i topografia dels cràters d’impacte Ries i Steinheim amb formacions d’impacte distal relacionades (camp de tectita de moldavita i blocs de Reuter); 1 = extensió màxima de blocs de Reuter discontinus (fragments de pedra calcària de Malmia), 2 = extensió màxima de manta d’exjectes continus (Bunte Breccia), 3 = extensió màxima de taques de suevita exterior, 4 = vora del cràter estructural; gran àrea circular grisa = cràter Ries vorejat per la vora estructural, petit cercle gris: cràter Steinheim; àrees creuades = ocurrències de moldavites; línia de chevron = ubicació aproximada de l’escarpa prèvia a l’impacte de l’altiplà calcària malmiana amb un angle d’azimut d’aproximadament 69 ° segons es deriva de les dades de Willmes (2011) i Sturm (2011); tingueu en compte que les vistes anteriors (Graup 1999) difereixen d’aquesta geometria i assumeixen la posició de l’escarpament més cap al SO (fins a aproximadament 6 km del centre); l’angle azimutal de la direcció de l’impacte és d’aproximadament 60 ° (Stöffler et al. 2002); les fletxes indiquen azimuts dins dels quals es van expulsar i dipositar els moldavits.
Font: Ries crater and suevite revisited—Observations and modeling Part I: Observations
Dieter Stöffler, Natalia A. Artemieva, Kai Wünnemann, W. Uwe Reimold, Juliane Jacob, Birgit K. Hansen, Iona A. T. Summerson

El cràter del Ries representa un dels cràters terrestres amb l’ejecció més ben conservada i estudiada i que ha servit de referència per l’estudi posterior dels impactes d’aquest tipus.

Segons explica Michael Buhlman en el seu treball “Nördlingen in alter Zeit” s’han trobat evidencies d’assentaments humans a la regió ja en l’època del Paleolític però no és fins al segle IX d.C. concretament en un document de l’any 898 del rei de la Francònia Oriental, l’emperador Arnulf, que es menciona la ciutat de Nördlingen tal i com la coneixem avui en dia.

El document es refereix a la donació de la cort de Nördlingen per part del noble Winburg a l’església de Ratisbona (Regensburg) i al seu bisbe Tuto (893-930).  

A causa de la seva ubicació a la intersecció de dues rutes comercials importants (Frankfurt / Würzburg – Augsburg i Nuremberg – Ulm), Nördlingen va ser un important centre comercial des de l’edat mitjana fins a l’inici del període modern. La pèrdua d’importància econòmica i l’estancament causats per la devastació de la guerra dels Trenta Anys i el trasllat de les rutes comercials van contribuir a la preservació extensa del paisatge urbà medieval i han fet que Nördlingen sigui actualment una destinació per al turisme cultural.

Imatge 4: Mapa de Nördlingen (1825)

La ciutat de geometria circular està protegida per una muralla completament conservada del 1327 amb cinc portes, onze torres i dos baluards. La porta més gran de la ciutat és el Berger Tor al sud-oest. En sentit horari segueix el Baldinger Tor al nord-oest, el Löpsinger Tor, que també alberga el Museu de la Muralla de la Ciutat, al nord-est, el Deininger Tor a l’est i el Reimlinger Tor al sud-est. L’antic baluard, que pot allotjar deu canons en dues plantes, s’ha conservat completament.

El Nou Bastió, però, va ser enderrocat el 1808-1826. La muralla de Nördlinger fa 2,6 km de longitud i és una de les més ben conservades d’Alemanya. El seu merlet és completament accessible, de manera que tota la ciutat es pot encerclar d’aquesta manera.

Nördlingen també compta amb diverses esglésies de diversos estils, la més alta de les quals és l’església gòtica de Sankt Georg o Sant Jordi, amb una torre d’uns 90 m d’alcada, construïda entre 1427 i 1505 i amb nom propi: Daniel. L’església catòlica de Sant Salvador, a l’extrem sud-oest del centre de la ciutat, també val la pena de visitar. L’església del cementiri neogòtic de St. Emmeram es va construir entre 1874 i 1875, però es remunta a la primera església de Nördlingen del segle IX. L’església de l’hospital es va construir al segle XIII com a part de l’Heilig-Geist-Spital. L’església nova apostòlica de Gartenstrasse es va instal·lar el 1954 i per últim l’església parroquial de Sant Josep va ser construïda entre 1960 i 1962.

Un altre aspecte històric rellevant de la ciutat son els episodis de caça de bruixes, els quals estan molt ben documents. Entre 1590 i 1598, 34 dones i un home van ser executats a la foguera per bruixeria durant el mandat de l’alcalde Johannes Pferdinger. Una dona va morir mentre estava detinguda. Es van fer especialment coneguts els processos de bruixes contra Rebekka Lemp († 1590) i Maria Holl, que va sortir de la presó el 1594. Els condemnats van ser cremats al lloc d’execució de Galgenberg.

Com que encara no estava boscós en aquell moment, es van poder veure els focs a tot el Ries.
Ursula Haider va ser la primera arrestada el 8 de novembre de 1589. La dona soltera i socialment aïllada havia fantasiat públicament sobre una relació amorosa amb el diable i es va acusar d’homicidi infantil. Durant l’interrogatori, va acusar altres nou dones de la ciutat, que també van ser arrestades i interrogades. Dues d’elles, Margarethe Getzler i Maria Marb, van ser les primeres cremades en públic juntament amb Ursula Haider el 15 de maig de 1590 per bruixeria. Durant els seus interrogatoris, van donar els altres noms, cosa que va provocar noves detencions i processos judicials, que al seu torn van donar lloc a nous noms, etc.

Nördlingen és avui en dia un centre d’interès turístic, arqueològic i geològic ja que se segueixen excavant diversos jaciments i estudiant els diferents estrats del subsol que van ser modificats amb l’impacte del meteorit.

Rosa M. Torrademé T.

Foto de portada: Vista aèria de Nördlingen –

https://www.bavaria.by/visit/noerdlingen/

Altres articles de la Rosa:

Feliç any nou jueu!

La ciutat màgica de Hampi

Memòria històrica d’un conflicte viu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s