La ciutat màgica de Hampi


Castellano

Viatjar, amb calma, ens fa elevar la nostra ment i trobar-nos en un espai molt més ampli, més extens que el de la nostra vida del dia a dia. Ens fa pensar en el pas del temps, en el que hi havia molt abans que nosaltres mateixos arribéssim en aquest món.

L’erosió, els processos naturals de degradació i els éssers vius d’aquest planeta provoquen canvis constants que en molts casos canvien la silueta de ciutats i territoris que en el passat foren nuclis de vida i socialització.

Un dels molts exemples de ciutats en runes que per sort encara mantenen un encant i una màgia especial el tenim en la ciutat de Hampi. Situada al nord de la ciutat de Bangalore (Sud de la Índia, estat de Karnataka) forma part del patrimoni de la humanitat catalogat per la UNESCO. El punt àlgid de la seva història el va viure durant el segle XIV d.C. moment en el qual va ser capital de l’imperi hindú Vijayanagara.

La paraula “Hampi” prové de la deessa Pampa, consort del déu Shiva. Quan l’imperi es va establir va passar a dir-se Vijayanagara, que literalment es tradueix com “La ciutat de la victòria”.

Les cròniques de viatgers perses i portuguesos ens diuen que Hampi fou una ciutat rica i prospera, amb diversos temples, granges i mercats. Probablement fou la ciutat índia medieval més rica i la segona més gran d’Àsia després de Beijing, fins a la seva conquesta i posterior destrucció, ocorreguda el 1565 de l’era moderna, per part d’una coalició de soldanats musulmans. Les tropes conqueridores van passar-se mesos cremant i saquejant els territoris de l’antic imperi i finalment la ciutat de Hampi va ser abandonada. Malgrat diversos intents, el regne no es va restablir i el centre de poder es va repartir per diversos llocs, deixant la ciutat a la mercè dels agricultors locals i els bandits.

Amb una àrea de 4,100 hectàrees Hampi conserva les restes de més de 1600 estructures de l’últim gran regne hindú del sud de la Índia, des de temples, mandapas, fortaleses, etc. Els estils arquitectònics predominants són diverses formes de l’estil Dravinià, propi d’aquesta part del país i el qual es desenvolupà al llarg de cinc dinasties, les quals donen nom als sub-estils que en van emergir: Pallava (600 – 900 d.C.), Chola (900 – 1150 d.C.), Pandya (1150 – 1350 d.C.), Vijayanagara (1350 – 1565 d.C.) i Nayaka (1600 – 1750 d.C.).

El jaciment de Hampi s’ha estudiat en tres àmplies zones; la primera, coneguda com el “centre sagrat” per estudiosos com Burton Stein i altres; la segona designada com a “nucli urbà” o “centre reial”; i la tercera que engloba la resta de la metròpoli.

El centre sagrat, al costat del riu, conté els temples més antics amb una història de pelegrinatge i monuments anteriors a l’imperi Vijayanagara. El nucli urbà i el centre reial tenen més de seixanta temples en ruïnes més enllà dels que hi ha al centre sagrat, aquests però només de l’imperi Vijayanagara. El nucli urbà també inclou infraestructures d’utilitat pública com ara carreteres, aqüeducte, dipòsits d’aigua, mandapa, passarel·les i mercats, monestirs.

Centre sagrat

L’entrada al centre sagrat ens la dóna l’accés al temple Virupaksha (Imatge 3). L’estructura frontal en forma de piràmide s’anomena kovil en tàmil (கோவில்), construïda a partir de blocs de pedra, segueix un disseny amb esglaons on es representen moltes estàtues de deïtats, guerrers, reis i dansaires. Dins del complex hi trobarem, entre d’altres, un elefant! al qual banyen cada matí al riu Tungabhadra.

Els recintes dels temples contenien moltes estructures auxiliars com halls, altars, porxos, cuines, pous, dipòsits, aqüeductes, parets amb passarel·les, edificis residencials i santuaris, etc., que s’empraven en el dia a dia de la comunitat. Els complexos del temple també tenien una connectivitat física amb grans extensions de terres destinades a l’agricultura, inclosos els regadius que es trobaven al sud.

Alguns dels temples són avui en dia tan sols monuments i no edificis de culte (per als hinduistes, si un temple ha estat parcialment destruït ja no es pot tornar a reconstruir, sinó que se n’ha de construir un de nou). Per distingir-los, fixeu-vos en si la gent es descalça per entrar-hi (temple) o no (monument). També trobem diverses estàtues fetes en pedra monolítica que representen déus hindús com Ganesha, Vishnu i els seus avatars.

A l’est del temple hi trobem una avinguda que antigament fou un gran mercat

Centre reial i nucli urbà

La xarxa de carreteres dins i fora d’aquest nucli urbà condueix al centre reial, que era una altra zona fortificada d’uns 1,5 km de longitud, al sud-oest. Aquest centre estava dividit espacialment en molts compostos de paret que eren destinats a diverses
cerimònies privades o públiques. El centre reial consta de la “capella de l’Estat” que va ser el temple Hazara Rama i estructures com sales de cerimònia, plataformes, palaus, grans banys, magatzems i estables per als elefants.

Àrea suburbana

Agafant una barca es pot navegar pel riu i arribar al complex monumental de Vitthala, el qual alberga alguns dels monuments més emblemàtics de Hampi.

A part de l’anomenat “carro”, una estructura en forma de mòbil amb quatre rodes de pedra i símbol del temple de Vitthala, (Imatge 17), l’edifici més emblemàtic del complex és el temple mateix de Vitthala, conegut sobretot pels seus pilars musicals.

La llegenda diu que cada pilar representa un instrument i que en l’època d’esplendor de Hampi, el temple albergava multitudinàries festes on els músics empraven els pilars per crear una atmosfera musical màgica. Aquests pilars també es coneixen com a pilars SaReGaMa, que s’atribueixen a les notes musicals que en surten.

Les notes musicals es poden sentir quan es toquen els pilars suaument. Es poden trobar un conjunt de pilars principals i també alguns de més petits al mantapa. Cada pilar proporciona suport al sostre del mantapa, i els pilars principals estan dissenyats a la manera dels instruments musicals. Cada pilar principal està envoltat per 7 pilars menors i aquests pilars menors emeten notes musicals diferents.

El secret arquitectònic d’aquesta meravella musical roman encara un misteri i dóna encara més màgia al recinte.

Si teniu la sort de passar per aquesta zona de la Índia, guardeu-vos almenys un dia per visitar aquesta meravella de la civilització, i espereu-vos a la posta de sol, la llum tènue i rogenca us farà viatjar a través del temps i sentir quelcom metafísic.

Rosa M. Torrademé

Bibliografia:

Enlaces de interés:

https://www.iglesiapueblonuevo.es/index.php?codigo=enc_munstera

Altres articles de la Rosa:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s