El meu tatuatge és la terra


El passat dissabte 11 s’inaugurà una exposició imprescindible del gran Josep Guinovart, a tres seus que semblen fetes a mida per a la seves idees sobre la terra, la persona humana i els orígens, tot això convertit en imatges i objectes.

«El meu tatuatge és la terra» és una producció del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla en aliança amb l’Espai Guinovart d’Agramunt, la Fassina Balanyà i el Monestir de Poblet. És una mostra que recrea l’univers d’aquest artista en aquests tres escenaris, i que teniu temps de veure fins al 30 d’agost. Tres espais que comparteixen l’observació –diria meditativa- de la natura i una relació directa amb la terra. Tota una altra Memòria Històrica aquesta: Terra, territori, forces tel·lúriques, però també la nostra interacció amb el camp i la seva dura vida.

A través de l’obra de Guinovart coneixereu o mén ben dit recuperareu allò més pregon d’una memòria rural transformada en art que ens parla de vincles. Un recorregut on es transmeten els valors de la sostenibilitat, de l’agraiment quasi sagrat als fruits que podem obtenir de la natura, i que reivindica un món rural que perdem.

Veureu com dialoguen estris del mateix museu amb peces de l’artista relacionades amb les seves vivències, i amb un fil conductor tan clar, que a voltes costa de separar els estris de treball reals , de l’obra d’art.

A la SALA MARIA FONT del  MUSEU VIDA RURAL a l’Espluga de Francolí (per ell mateix molt recomanable) hi podreu veure la monumental La forca i el drap, de l’Any 1979, una obra on dialoguen dues parts esquinçades, qui sap si barallades, d’una forca, que semblen sortir de la paret o el sòl amb un drap sobre el fons terrós tan amic del pintor.

També, a destacar, la Sèrie Petit Sió, Any 1995, Litografia a dos tintes il·luminada a mà amb guaix, com homenatge al nostre petit-gran riu comarcal, o la Sèrie Terra i Memòria del 1995, composta de litografies a dos tintes, collage i enriquides a mà, una altra meravella de petit format.

Allà hi trobareu una nova versió de l’era de la qual gaudim a Agramunt, més reduïda, Sense Títol, però damunt la qual hi cau, també, una pluja d’objectes del camp.

Com diuen els organitzadors, allà hi tindrem quasi a tocar –llàstima que això no es pugui fer- “Forques, falçs, trills, ous o blat” , tants i tants estris descoberts i fets art pel Guino, a partir de la seva estada al camp fugint dels bombardeigs feixistes. Elements que conformen el llenguatge de l’agramuntí que, lluny de representar la realitat, la presenta amb tots els seus volums i textures, relleus i vetes, convertint així “un modest drap collit de terra en una meravellosa obra d’art.” O fent dels rostolls, matèria primera.

En muntatges molt diferents, tenim Càntirs Any: 1997, Acrílic sobre terracota i ferro, meravellosa simbiosi del ferro, el color i els càntirs negres. I l’espectacular Contorn-Entorn del 1976, una tècnica mixta sobre fusta, en concret sobre troncs que neixen de baix o es claven en terra, qui sap.

De les obres a la SALA DEL CUBAR, del MONESTIR de POBLET, voldria destacar-ne la grandiositat, permesa evidentment per la sala, que sembla feta expressa per a la mostra i que lluïa especialment el dia de la inauguració.

Apart l’habitual territori pictòric guinovartià, – terròs, sexualitat, ordi, eines – en aquesta part de l’exposició els curadors han escollit obres que per l´impacte icònic que podien fer en el monestir, hi van com anell al dit, i per això, tant la peça La creu del 1995, tècnica mixta i collage sobre fusta, com la impressionant Creu Guitarra de l’Any 1998, feta amb tècnica mixta i collage obre fusta, criden l’atenció del públic, sobretot la darrera.

Però aviat les altres ens retornaran al Guinovart més clàssic si dir això d’ell no és un sacrilegi. I tindrem davant els ulls Les roselles i el blat, Any 1979-2001-2002; El cor de l’era ,Any 2003; L’ull del blat, 1992; la evocadora Lliçó de terra , Any 2003, amb un llibre-terra perquè brolla del terròs; La capella del blat, 1993; o La vinya és eruptiva, Any 2007, totes elles de tecnica mixta i collage.

No us deixéssiu pas d’admirar el grandiós Retaule del blanc naixent de l’any 2007,  mixta i collage sobre fusta, en el fons una nova versió de la creu que nua en dues parts indestriables el sòl i la nova vida, en forma de closques d’ou.

Recomanem acabar la visita al MUSEU FASSINA BALANYÀ, amb quatre obres que mariden perfectament entre elles i crec, clouen la mostra de forma admirable, apart la visita al mateix Museu. Allà hi podreu trobar les obres El raïm a la boca, del 2007, Tècnica mixta i collage sobre tela, una sense títol, i les delicioses Les rodes del 1964, mixta sobre fusta i la divertida, sobretot per l’ús del raïm en el collage sobre paper, Don Giovanni 4, de l’Any 2007.

En definitiva, que el món de l’art i la cultura seguim vius i molt vius i només cal que feu un viatge, d’Agramunt a la Conca de Barberà, o de Tàrrega a alguns d’aquests espais que tenim a prop de casa nostra, i que teniu els visitants d’arreu a la vostra disposició fins a finals d’agost. No us la perdéssiu pas…

Albert Claramont

Altres articles de l’Albert:

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s