Els anabaptistes de Münster i la reforma protestant (1534 – 1535)


Castellano

En el marc de la reforma protestant del segle XVI sorgiren els anomenats grups cristians “anabaptistes” que predicaven la interpretació literal del sermó de la muntanya que pronuncià Jesús de Natzaret davant dels seus deixebles i una gran multitud.

Històricament, els anabaptistes eren coneguts per rebatejar adults que ja havien estat batejats de petits per tal de reafirmar la seva fe (aquest procediment era castigat amb la pena de mort ja a l’edat mitjana). Aquests grups també concebien l’església com a fraternitat i la comunitat com a element bàsic d’ajuda mútua i de marc de pregària.

Avui en dia trobem encara més de dos milions d’anabaptistes en diferents denominacions (amish, huterites, menonites, església dels Germans, …) que conviuen en la majoria de casos amb la resta de confessions sense problema, alguns més aïllats que d’altres, però no ha estat així sempre.

El moviment anabaptista del segle XVI fou considerat revolucionari i es va prohibir en tot el Sacre imperi romanogermànic l’any 1529 però com tot moviment que es prohibeix, aquest no va desaparèixer sinó que simplement es va amagar i va seguir operant en secret.

Els anabaptistes creien que el món s’acabaria aviat (oh sorpresa) i que ells podrien profetitzar quan això passaria. Només aquells que estessin batejats podrien sobreviure l’apocalipsi en l’anomenada “Nova Jerusalem” i restablir el regne de Déu allí. Tant era el seu convenciment que els anabaptistes dels Països Baixos liderats per Jan Matthys i Jan van Leiden havien calculat que la fi del món arribaria com a molt tard per la Setmana Santa de 1534, havien d’afanyar-se doncs a batejar i trobar la “Nova Jerusalem” com més aviat millor.

I aquí és on apareix la ciutat de Münster (Alemanya), el lloc escollit per a ser la “Nova Jerusalem”, i que sumava una sèrie de característiques pròpies que facilitaren l’expansió de la reforma protestant, sobretot gràcies als mercaders que venien d’altres zones de l’imperi on aquesta ja havia guanyat la batalla ideològica i al descontentament dels ciutadans locals en temes de governança. Cap al 1524 el moviment reformista estava agafant la forma definitiva i la revolució camperola del 1525 va significar la culminació d’aquest descontent social general, que demanava millores econòmiques, socials i de llibertat religiosa.

Bernhard Knipperdolling, un comerciant de llana, es va convertir en el primer alcalde anabaptista de Münster amb l’ajuda dels gremis de la ciutat i juntament amb les directrius ideològiques protestants de Bernhard Rothmann van aconseguir prendre el control de les institucions de la ciutat fent fora fins i tot els magistrats Luterans.

Els anabaptistes holandesos, inclosos Matthys i van Leiden també es van establir a la ciutat. Quan l’ajuntament finalment va establir un decret de tolerància religiosa, permetent el moviment anabaptista i violant el decret imperial de 1529, el bisbe va decretar el setge a la ciutat.

Aviat es va iniciar l’ocupació de les esglésies i monestirs. El baptisme adult es va fer obligatori i es van començar a fer preparacions per estendre les creences cap a altres àrees. Els molts luterans que van haver de marxar van ser superats en nombre pels anabaptistes i les seves propietats es van compartir amb els pobres. Aviat va arribar la proclamació que totes les propietats s’havien de mantenir en comú. Després de la mort de Matthys durant el setge, van Leiden es va declarar líder religiós, rei (successor de David) i va proclamar la poligàmia (ho va justificar amb l’antic Testament, ell mateix va tenir setze mullers), no sense oposició de part de la població.

Van Leiden van intentar instaurar una teocràcia i es va convertir en líder autoritari. Després d’un intent fallit de cop d’estat ell i els seus seguidors van decidir que per mandat diví podien executar ciutadans sense judici previ. Així la pena capital es va convertir en quelcom usual, sent les víctimes en molts casos dones. [1]

Moltes de les icones i imatges catòliques de les esglésies i monestirs es van destruir amb el que es coneix com a iconoclasme.

El govern anabaptista es va acabar l’estiu de 1535, un cop les tropes del bisbe van prendre control de la ciutat, després d’un setge que havia provocat molta fam entre la població. Els cossos dels líders torturats i executats a la plaça del mercat es van exhibir en gàbies de ferro penjades a l’església de Sant Lamberti durant cinquanta anys, que encara són visibles avui. La ciutat de Münster va retornar així a la seva fe anterior.

Rosa M. Torrademé

Bibliografia:

[1] https://www.thelocal.de/20180503/muenster-theocracy-history-anabaptists

[2] By Unknown author – http://www.annette-gymnasium.de/hosted/museum/html/body_die_taeufer_von_munster.html, Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=15226065

Imatge de portada:

Jan van Leiden batejant una noia. Darrere seu trobem els dos altres líders anabaptistes Bernhard Krechting (esquerra) i Bernhard Knipperdolling (dreta). Al fons la torre de l’església de Ludger (Franz Bähr, 1840)

Enllaços d’interès:

https://www.iglesiapueblonuevo.es/index.php?codigo=enc_munstera

Altres articles de la Rosa:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s