La línia de l’art efímer


Castellano

Fa poc vam estar a Nova York, ja en parlarem més endavant, no patiu. De les coses que més ens van agradar va ser una via verda que es troba enmig de la ciutat. Natura i intervencions artístiques: el High Line.

Ja sabeu que aquí al Cultius som molt del continent i contingut, és a dir, quan tenen una relació especial el què i l’on. En aquest cas es va reinventar la zona, que era una antiga via elevada de tren, abandonada, vella, i plena de males herbes; al 2009 els veïns van voler frenar la seva demolició per fer-ne vivendes de luxe, per així adequar-ho com a parc públic. Actualment, doncs, és un parc linial de 2,33km que va des de Hudson Yards fins a Chelsea (o a l’inrevés, clar), passant per diverses zones en un pas elevat des del que es poden veure els gratacels i els carrers plens de circulació.

L’estil el van agafar del Coulée verte René-Dumont de París, on a finals dels anys vuitanta van convertir una via ferroviaria en parc elevat.

El que és més interessant del projecte és que enmig del recorregut podem trobar-hi instal·lacions d’art contemporani, així com edificis de grans arquitectes o street art mentre passeges. A més a més té diversos accessos que fan que puguis baixar a la ciutat durant tot el recorregut i anar a dinar, veure galeries i botigues, etc.

Nosaltres el vam iniciar des de Hudson Yards, un nou barri residencial ple d’edificis altíssims i… The Vessel! Es tracta d’una escultura-monument semblant a un exosquelet o una mena de nau extraterrestre. Bàsicament és un reclam per crear especulació immobiliària, i la voluntat de fer un barri ‘chic’, d’alt nivell; reestructurant una zona semi abandonada, per crear vivendes de luxe. Pujar-hi és gratuït, s’ha de reservar o apropar-se als treballadors que veureu a sota del monument.

A part de les vistes del riu i l’arquitectura, mentre travesses el High Line pots veure art contemporani: instal·lacions durant el recorregut. Actualment trobem En plein air, que estarà fins al març de 2020, amb la participació de diversos artistes, per tal de crear obres que s’entremesclin amb la natura de l’espai. Es pot veure The garlands (1982-2019) de Daniel Buren, amb banderoles i una veu en off llegint poemes en diversos idiomes, o Silent Agitator de Ruth Ewan, que ens recorda que qualsevol hora és bona per fer la revolució.

També trobareu el LOVE de Robert Indiana, que veiem per tot arreu en moltes ciutats, i els turistes s’hi fan fotos, perquè és així de colors Pop, i es veu molt bonic, però darrere d’elles l’artista volia reflexionar al voltant de l’homosexualitat i la Sida als anys vuitanta, així com la crítica social del fals somni americà.

LOVE. Robert Indiana

És un gran pla de diumenge per la tarda, passejant amb la (semi) tranquilitat d’un espai no tan concorregut com la Cinquena Avinguda. També és una bona opció per unir diversos espais urbans sense haver d’agafar metros, també trobant algunes sorpreses, com ara hotels de luxe i vivendes dels millors arquitectes, com aquest edifici de la premiada Zaha Hadid.

Edifici de Zaha Hadid

A la seva web tenen més informació i videos, per exemple sobre el procés de creació del Brick House de Simone Leigh, situat a The Spur (l’espoló), un sortint del recorregut en el que hi volen posar obres monumentals.

Doncs això, que és una meravella i hi heu d’anar.

Bonus I Deixem algunes fotos del The Vessel perquè és una preciositat.

Bonus II Altres obres del High Line.

Guiomar Sánchez Pallarès

Altres articles de la Guiomar:

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s