Una festa de claustres


Celobert. m. [LC] [AQ] Pati interior d’una casa, obert al cel i generalment més alt que ample, que dóna llum i aire a les habitacions immediates (definició DIEC).

Claustre. m. [LC] [AQ] [AR] Passatge cobert, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d’un monestir, d’una catedral (definició DIEC).


El festival A Cel Obert de Tortosa ja s’ha convertit en tot un element de referència de l’art contemporani al sud de Catalunya, aquesta ha estat la sisena edició, i nosaltres hi hem anat per tercera vegada. Tornarem a repetir, si podem.

‘Bategant’ de Gisela Rovira i Aleix Salazar

Per si encara no sabeu de què es tracta, aquí tenim la crònica de la primera vegada que hi vam anar. L’anterior edició tenia el moviment com a fil conductor i en aquesta la passió n’és la protagonista: amb el vermell pujat, el fuxia i el rosat, com a colors vehiculadors.

Del que es tracta és d’agafar diversos espais de Tortosa, que antigament foren exemplars de l’arquitectura civil gòtica i renaixentista de la ciutat, palauets i convents que tingueren una primera vida i, avui, serveixen com a seus de l’Escola Oficial d’Idiomes, el Conservatori de música, entre d’altres, i donar-los-hi, amb el festival, una tercera vida en quant a emplaçaments d’intervencions efímeres. De la voluntat de reaprofitar aquests edificis i de col·locar Tortosa en el mapa de l’art contemporani, neix A Cel Obert.

‘El vacío’ de François Arnawout

Normalment la ruta comença al Museu de Tortosa, “la seu oficial” del festival, on de vegades s’instal·la la obra convidada, que és pensada per l’organització mateixa i realitzada per escoles de la zona. D’aquesta manera es crea un vincle amb la ciutadania i es teixeixen uns lligams socials que, potser, d’una altra manera, no tindrien cabuda. Artistes, agents culturals, amants de l’art, nens i famílies i, sobretot, veïns dels barris, s’entremesclen en aquest festival d’àmbit festiu.

‘Invasió’ per les escoles de la zona

Així doncs, a partir del Museu es pot anar passejant per la ciutat tot buscant, o trobant-se, els punts d’art; una mica com a la Biennal de Venècia, els pavellons que no són pavellons, que no es troben als Giardini, sinó que són instal·lacions ubicades dins de petits patis, palauets o fins i tot esglésies repartides per la ciutat. Els participants creen instal·lacions que juguen o s’adeqüen a l’espai -al pati de llums, al celobert, de cada àmbit.


Repassem algunes de les instal·lacions guanyadores:

Premi del jurat: Baldaquí, de Joan Bardy i Jean Orliac, ubicat al Passatge Franquet, una mena de corredor que connecta dos carrers. A l’accedir-hi és com entrar en un espai privat, creuant a un altre món, gairebé en una escena de bodevil, amb aquest vermell pujat, tot i que també remet a les cases dels pobles, amb la cortina per no deixar passar les mosques, donant-hi un toc rural.

Menció del jurat: Bategant, de Gisela Rovira i Aleix Salazar, al pati de Sant Jaume i Sant Maties. Quan hi entres recrea un espai teatral, amb aquestes teles que ens embolcallen i semblen un escenari a punt per la funció, amb un toc de moviment al sostre, que, a través del vent s’allunya i s’apropa gairebé com les veles d’un vaixell.

Premi del públic: Impassium, d’Adrian Sifres, al pati Sant Jordi i Sant Domènec, amb una instal·lació de somni: una forma semblant a un globus aerostàtic amb l’obertura al centre, on hi van caient uns fulls a l’arbre central del pati. Aquests paperets són desitjos que l’autor anima a enviar a l’arbre a través de la tela, ubicats a la balaustrada del pis de dalt, una mena d’impluvium de desitjos, o impluvium de pasiones, com ell mateix diu.

‘Impassium’ d’Adrian Sifres

Premi dels xiquets i xiquetes: Crisalide d’Alexandre Franquesa i Neus Masdeu, al Palau Montagut. Una serie de fils t’embolcalle i t’atrapen, hi entres i caus com als fils d’una teranyina. Aquí l’espectador és el protagonista, entrant-hi, ja que la obra no és completa fins que l’espectador no es troba dins, resseguint-la.

‘Crisalide’ d’Alexandre Franquesa i la Neus Masdeu

Diversos espais recorrent la ciutat, redescobrint o revelant zones amb una altra visió. Marxem de Tortosa amb moltes ganes de tornar-hi!

Guiomar Sánchez Pallarès

Altres articles de la Guiomar

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s