Litterarum abraça accents i textures de la millor literatura catalana en una edició que s’autohomenatja pel Premi Nacional de Cultura 2019
La música, el teatre, el circ i l’espectacle de carrer han tornat a omplir de lletres els carrers de Móra d’Ebre en la 12a edició de Litterarum i la 16a edició de la Fira del Llibre Ebrenc. Han estat 34 espectacles literaris, programats del 30 de maig al 2 de juny, que han seguit mostrant com la literatura es pot llegir des de qualsevol vessant artística.
Enguany, l’obra de l’escriptora Teresa Pàmies (1919-2012) i la del poeta Joan Brossa (1919-1998) han pres especial protagonisme -en el centenari del seu naixement- en aquesta fira professional que programa espectacles, tant per a adults com per a infants, basats en textos literaris en llengua catalana. Així, hi han tingut cabuda la música, la màgia, el circ i el teatre, d’inspiració vinguda a través dels grans noms de les lletres catalanes com Vicent Andrés Estellés, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Maria Mercè Marçal o Joan Maragall. D’aquesta manera és com Litterarum, des de la seua creació el 2007, ha incrementat el nombre de propostes escèniques inspirades en la literatura i ha apropat al públic autors de totes les èpoques i estils, des dels grans clàssics fins als més contemporanis.
Fa uns pocs mesos, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) reconeixia Litterarum amb el Premi Nacional de Cultural 2019, per haver construït un espai de simbiosi creativa entre la literatura i les arts escèniques, que aplega professionals implicats en el foment i el coneixement de productes literaris de parla catalana a la capital de la Ribera d’Ebre. I és en aquesta fira -impulsada per l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el Departament de Cultura i la Institució de les Lletres Catalanes- on es teixeixen sinergies amb la Fira del Llibre Ebrenc, i creen un espai de mostra d’autors ebrencs al centre dels Països Catalans, a les Terres de l’Ebre.
Així és com, des de la riba calorosa d’una població de 5.600 habitants, hi conflueixen literatura, art i cultura en la regió que l’escriptor rapitenc Sebastià Juan Arbó (1902-1984) va denominar “Terres de l’Ebre”, arran de la publicació el 1932 del seu llibre titulat, també, Terres de l’Ebre. En aquesta novel·la, Arbó descriu un paisatge rural, de gent humil i oblidada que viu i treballa en una terra dura i molt poc agraïda, voltada de solitud, fatalitat i incomprensió. L’autor de La masia (1975) dibuixa la vida al delta de l’Ebre i li assigna una imatge i una personalitat particular, molt diferent de la resta. Serà més tard quan l’expressió “Terres de l’Ebre” passarà a ampliar-se i es consolidarà una mica més enllà de la zona deltaica, per designar les quatre comarques meridionals de Catalunya: el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Comarques del sud de Catalunya que són germanes d’esperit i de llengua, i que a més estan unides per un moviment cívic, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que lluita en contra de diversos fronts: de l’oblit de l’Administració i del Pla Hidrològic Nacional per al transvasament de l’aigua del riu Ebre i de la conseqüent desaparició del delta que Arbó ens descriu en els seus escrits, un delta amb el Parc Natural més gran de Catalunya i una de les zones humides més importants del Mediterrani.
I era aquí, en aquesta terra roja i dura d’oliveres i de vinya, on anys després l’Ebre ample enyorava -com escrivia Gerard Vergés- els vells llaguts llegendaris que el solcaven, el lloc on assistim a l’homenatge a Estellés i als nostres iaios amb què la companyia valenciana Va com va Teatre va arrencar els més sentits aplaudiments del públic; o el lloc on tenim l’oportunitat de gaudir al peu del castell dels Entença -amb el riu de fons- de la història, música i literatura medievals recitats amb hipnòtica expressivitat per la poetessa lleidatana Dolors Miquel; o allí on ens emocionem amb el cel obert i clar del vespre que insinua l’estiu i que esdevé un teló perfecte per a la música del cantautor de Torrent Pau Alabajos. Moments inspiradors difícils de descriure que justifiquen per si sols la visita al cap de setmana gran de Móra.
Litterarum és alguna cosa més que una mostra d’espectacles, Litterarum és el mitjà que ens trasllada de la cambra tènue i silenciosa on llegim fins a la plaça on entrecreuem històries que ens uneixen. I és la possibilitat de descobrir llibres, autors i històries que romanien amagats i que fan eclosió a la carpa de la Fira del Llibre Ebrenc, ubicada a l’acollidora plaça de Dalt, a tocar de l’escenari principal on molts d’aquests llibres es transformen en espectacles que despertaran emocions en un públic que, tal vegada –i aquest és el desig-, esdevindran nous lectors àvids de bona literatura ebrenca. De la gran literatura catalana. En definitiva, de literatura en majúscules.
Altres articles de l’Albert:
Cultius Culturals 