El Nil flueix cap al nord


Castellano

El Nil és un recurs literari.

Com és una afirmació massa contundent per començar i no tinc clar si és correcte adjectivar-lo com a tal, poseu-hi totes les cometes que vulgueu. Aquest recurs ha estat i és molt utilitzat en la literatura, tant l’àrab com l’occidental. En la literatura occidental, i molt especialment el món egipci clàssic, ha situat aquest corrent d’aigua en una idealització bucòlica. Quan diem Nil ens vénen al cap un seguit d’imatges. Segurament, però, no ens ve al cap la d’un poble del Sudan, però això seria per parlar-ne llargament en un altre ordre de coses. En qualsevol cas del que parlarem, justament, és d’un llogarret sudanès en el que passa la història de la que volem parlar, la de l’autor sudanès Tayeb Saleh i el llibre Època de migració al nord.

A grans trets podem dir que ens trobem davant de la vida de dos homes, al voltant de la qual es construeix una història, sobretot és a partir de l’obsessió d’un d’ells amb la vida de l’altre. Tots dos han viscut a occident i es troben, de nou, en un llogarret a la riba del Nil a Sudan. La vida a occident els ha canviat tant que el protagonista no recorda a l’altre fins molts capítols després de descriure’l per primera vegada, per a ell era una altra persona, un desconegut, un nouvingut. En aquest sentit parlem de complexitats tals com el postcolonialisme, la relació entre l’antiga metròpoli i els nous països, i sobretot com afecta això a la psicologia de la gent.

I és en aquest context on veiem com va apareixent el Nil durant tot el llibre, és un personatge més (sabem que hem dit fa un moment que el Nil era un recurs, però com també juguem amb la idea del Nil com un tot, ens permet anar modelant el discurs sense entrar en masses contradiccions), així, el Nil apareix en tots i cadascun dels capítols, i en tots ells ens diu coses diferents. Totes coneixem el paper que juga aquest riu en l’organització temporal i estacional, tenint les èpoques de crescuda que per l’agricultura són essencials i en conseqüència per l’ordenació del calendari dels seus pobles. Però durant la narració apareixen Nils molt més suggerents.

24cc2385e1bc612064e1ae08790156df--the-pyramids-giza
Piràmides de Giza, David Roberts (1796-1864)

El Nil migratori o com a símbol de la migració: estem al Sudan i el Nil és el camí natural que porta al nord. La primera estació és, de fet, el Caire, la ciutat, la capital per antonomàsia del Nil. Cada dia, doncs, tenen aquest element fluvial que els convida a anar cap al Nord. També hem d’entendre nord, no com un element geogràfic, clar, el nord, com hem dit, són moltes coses.

El Nil com a símbol de pau: òbviament, no és només un tòpic, sinó que també és un espai que permet als personatges temperar-se o fins i tot trobar i cercar la pau. Fins el punt de trobar fins i tot el Nil purificador: l’aigua, com el foc, és recorrent com element natural que purifica les coses físiques (les neteja), però també les espirituals i psicològiques. Aquest riu que purifica arriba al seu màxim a l’últim capítol, on apareix, segurament, el Nil més místic. Òbviament, no desvetllarem els detalls, i encara menys de l’últim capítol, això ho deixem per la vostra lectura.

El Nil violent: la crescuda és sinònim de violència, una violència no només física sinó també psíquica. En el fons la crescuda és la que dota a la terra dels nutrients i la força necessària per poder ser fèrtil i donar els fruits de la terra, per després poder donar les imatges de pau i temprança d’un riu que té vegetació a la seva riba. Així, la crescuda més violenta dels últims trenta anys és la que desencadena un dels fets més cabdals de la relació entre els dos personatges homes protagonistes.

El Nil eròtic: la idea exòtica serveix d’arma de seducció. La seducció, el sexe, l’ús de les dones és un altre element destacable de la novel·la. I en aquest cas la imatge occidental del Nil, a la que ens fèiem referència al principi de l’exposició, és clau per a que el personatge mirall del protagonista pugui fer ús (i no és un verb utilitzat a la lleugera) de les dones.

En definitiva el Nil pot dir una cosa i la contrària, és la màgia i la riquesa d’aquest personatge (i sí, li direm personatge i no recurs). És aquest personatge que esdevé gairebé protagonista una vegada acabat el llibre, perquè sempre surt, fins i tot quan no es fa referència directa a ell. El Nil a l’obra de Tayeb, un Nil amb molts Nils, però que ni molt menys ens explica tots els Nils que existeixen. Ens expliques el teu?

Gabino Martinez Muñoz

Altres articles del Gabino:

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s