Pensa P(L)ensa


Castellano

El primer que em rep és una fotografia gegant de l’estudi de Jaume Plensa (Barcelona,1955), a escala real. I és des d’on s’accedeix a la seva exposició, o sigui, pràcticament des del seu cap. Veieu les prestatgeries, les eines, algunes proves que ens enduríem cap a casa sens pensar-ho gens, coses que semblen records i jocs, més eines…

Una estructura de ferro i alumini, “Firenze II” ens interroga ben aviat, mai més ben dit, ja que es tracta d’un interrogant altíssim que desperta, només veure’l, un pensament i mes que això un moviment imperceptible de la mà cap a la forma, on podem llegir RÊVE. I a això ens dedicarem, a Somniar. I cada escultura formula preguntes.

Hem hagut d’esperar massa temps, i vint-i-tres anys semblen una eternitat en art, per a gaudir del poeta-escultor o l’escultor-poeta a Barcelona, a l’impressionant MACBA. Plensa és un escultor que rellegeix, diuen, cada dia els versos de William Blake i que creu en una espiritualitat, jo diria que més aviat actua a partir d’ella: una espiritualitat concebuda com la suma de retalls, concepció lligada a la que té del món com una mena de barri plural, on “la diversitat enriqueix”, una espiritualitat que beu i demana introspecció, la que el nostre món actual defuig, emmalaltint persones i sistemes.

20181227_132722
Self portrait with Music – Jaume Plensa. Fotografia: Albert Claramont

Però ara ja som aquí, i ens quedem palplantats, com tothom, magnetitzats per una esfera de tres metres de diàmetre, feta amb notes musicals acoblades, i tornem a tenir la mateixa sensació que tindríem amb un moble antic, senzill i un pèl desgastat pel tacte, aquella temptació d’allargar la mà i tocar, ni que fos amb la punta dels dits. “Self portrait with music” es diu aquesta obra, i és una de les més impactants del recorregut, voltada per tothom vàries vegades, esguardada minuciosament de molt a prop i admirada des de la distància.

M’esperen peces de volums càlids, per exemple els set enormes caps de dona -més ben dit, de noies, de races i expressions diferents-, tallats en fusta, un dels quals reposa delicadament en la biga de fusta i que l’artista ha anomenat “Silence”, reflexionant sobre la memòria. L’envolten en una mena d’obra coral, més “Silences”, caps i més rostres d’ulls tancats i posat transcendent, en un espai reconvertit en màgic amb aquestes presències. I en homenatge a la feminitat que, segons l’artista “manté la unitat de la història” , n’és el fil conductor.

Cal destacar també, una instal·lació, “Valence” que  està protagonitzada per l’enigma que creen 21 portes de ferro colat tancades en el perímetre de la sala, les quals podem resseguir una darrera l’altra, portes i més portes, que ens interroguen o ens volen portar als inferns de Dant, mentre una ampolla, de l’obra titulada “Dante’s dream” del 2003, intenta omplir obsessivament una galleda sense arribar mai a la fi de la seva feina. Es comenta que l’origen és l’escena d’un poeta que s’adorm i tomba l’ampolla que té damunt la taula.

He passat abans, en sortir de la impressió de l’esfera, pel costat d’una obra immensa i també musical, l’anomenada Glückauf?, o sigui Bona sort en alemany, però interrogativa. Podria dir que és com una immensa cortina amb lletres metàl·liques, que va del sostre pràcticament a terra, i que conté els 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans del 1.948, aquesta que no es compleix ni aquí ni gairebé enlloc. Em nego a traspassar-la com fan algunes persones. Per a mi, és com un mihrab, una estupa envoltada d’encens, una capella. En canvi sóc capaç de tocar les lletres, acaronar-les i fer-les sonar. Talment com campanes laiques? Potser sí.

20181227_132842
Glückauf? – Jaume Plensa – Fotografia: Albert Claramont

Ben bé al costat, dos gongs enormes amb les seves maces corresponents. El vigilant cura que no es quedi la gent tocant i tocant sense parar, perquè la vibració i el so dels dos gongs enfrontats arriba a tenir un punt addictiu. Tenen nom, com per confrontar-los o enfrontar-nos: “Matter” i “Spirit”. Vibra tota la sala i tothom s’apropa i després, en solitud i amb ulls tancats o de dos en dos, tothom pren les regnes dels instruments (?) i els fa sonar. Acarono amb la maça un extrem del gong per canviar-ne el so i després colpejo el centre. Tremolo tot i els ulls es tanquen sols. Introspecció.

A l’espai que separa el MACBA del CCCB hi ha instal·lats catorze dels seus autoretrats abraçant un arbre. Tenen, com tatuats, els noms en relleu dels seus rius i músics favorits. És una eixida pensada per a la relaxació, una espècie de pati romàntic, i els bancs són usats habitualment per a pensar i mirar.

Molt interessant també la col·lecció de 73 caixes de resina amb noms d’artistes de tota la història que han interessat a Plensa, entre els quals hi ha noms com Frida Kahlo, Man Ray, Miquel Àngel, Miró i el Bosco. “És un autoretrat a través dels altres”, explica l’artista.

La meva recomanació és que no es deixin perdre la mostra que estarà oberta fins al 22 d’abril. I per a l’artista, un impossible partint de les seves pròpies paraules, quan deia en una entrevista: “Tot ho he de tocar. Els meus ulls són les meves mans, els meus dits. A través d’ells percebo el món”: Jaume Plensa, seria imprescindible que algunes peces, sota control estricte, poguessin ser tocades, que aquesta fos una mostra d’art tàctil, per a tots els públics. Penso en un fill enllaçat que tinc, que segur gaudiria molt si pogués afegir, a les seves capacitats migrades, les altres capacitats que té per a veure i aprendre amb els dits.

Pensem-ho per a altres mostres, museus i sales del país?

Albert Claramont

@albertclaramont

Imatge portada: The Heart of Trees’ (2007) – Jaume Plensa. Fotografia d’Albert Claramont.

 

Altres articles de l’Albert:

El poema de Nadal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s