Il·lusions òptiques i l’art d’enganyar


Castellano

Amb el títol “Lust der Täuschung” (el plaer d’enganyar) es presentava una exposició sobre il·lusions òptiques a través de l’art, recorregut històric, a la Kunsthalle de la ciutat de Munic. Hi vam anar el dia de la clausura, i malgrat portar cinc mesos oberta, la cua per entrar un diumenge a les deu del matí va ser impresionant, tant així que en comptes d’una se’n van formar dues de cues…

Des de l’antiguitat clàssica fins a la realitat virtual, com ha anat evolucionant l’art de crear imatges i objectes que semblen el que no són o que són molt més del que semblen? Els nostres sentits ens enganyen, sobretot la vista, només cal veure amb quina facilitat “ens colen” imatges modificades i “photoshopejades” que semblen de veritat, en l’època de les fake news, què és fet i què ficció?

Els artistes han intentat des de sempre jugar amb la nostra percepció i mostrar-nos com n’és de fàcil confondre’ns. Amb exemples de quadres, escultures, vídeos, arquitectura, disseny, moda i realitat virtual, l’exposició fa un recorregut històric (en total uns 4.000 anys) amb el qual pretén donar-nos alguns dels exemples que han caracteritzat aquest tipus d’obres.

Alguns exemples que vam poder trobar varen ser un mural de la Casa di Melangros del segle I a.C. (Imatge 1) en el qual es busca la perspectiva en 3D per donar la sensació de figures que surten del quadre o la representació de la cara de Crist (Imatge 2) feta per Claude Mellan, on tot el dibuix està fet a partir d’una única línia que comença al centre del nas i va formant cercles concèntrics fins arribar als límits del suport. Les zones més fosques s’aconsegueixen augmentant el gruix del tram de línia, increïble no?

Una altra tècnica recurrents és la d’intentar imitar objectes arquitectònics o de decoració de la llar, com per exemple finestres, balcons o portes. La precisió és en alguns casos tant realista que costa distingir si es tracta de pintura o de fusta real (Imatges 4, 5). No podien faltar els quadre que juguen amb la visió micro i macro, creant múltiples imatges segons quin punt de vista es prengui com a referència (Imatge 3).

I la moda! Qui no ha somiat en dur una jaqueta amb els millors pectorals dibuixats del món 😉 ? Un truc que probablement ja haguem vist en altres peces de roba com camisetes de màniga curta i roba interior; vist d’aprop està clar que es tracta d’una il·lusió però de lluny segur que més d’un es confondria. El conegut dissenyador Jean Paul Gaultier ens proposa una jaqueta per a homes molt original (Imatge 6).

Si us heu cansat del vostre armari d’avorrits angles rectes, podeu donar-li una ullada a l’obra de Ferruccio Laviani (Imatge 7) en el que ha anomenat “Cabinet de les bones vibracions” o si preferiu gastar una broma als vostres convidats, podeu aconseguir una gerra mig trencada i simular l’obra de Livia Marin (Imatge 8), de segur que riureu una estona.

I ja per acabar, una obra multimèdia contemporània de Daniel Crooks en la que a través de la superposició de diverses gravacions forma un únic vídeo en el que ens mostra múltiples realitats a la vegada:

Phantom Ride (Filmstill), 2016; Leihgabe des Künstlers und der Anna Schwartz Gallery, Melbourne © Daniel Crooks

Rosa M. Torrademé

Vídeo sobre la expo de la TV alemanya:

Altres articles de la Rosa:

Els joves de la resistència de Munic

Descobrint Pilsen

Amsterdam en 48 hores

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s