Quan hom pensa en el poema de Nadal, segur que ve a la memòria aquella imatge de la criatura dalt d’una cadira o la taula mateixa, recitant rodolins fets a mitges amb la padrina. Aquella imatge tan icònica i tan ben retratada per Pere Calders i la companyia Dagoll Dagom en l’espectacle que potser caldria repetir.
Encara que avui és més que possible que 1)la criatura llegeix el poema baixat d’internet en el mòbil 2)tant pares com padrins no segueixen l’escena perquè estan penjant les fotos a les xarxes socials 3)la criatura, amb pitet groc com ens obliguen els temps, s’hi nega.
Potser per això, us hem fet un breu recull de fragments de Poemes de Nadal. Molts d’ells, s’aparten volgudament del repatani i son a la vegada, crit d’esperança i denúncia social, que de tot n’hi ha.
Començarem per la gran Joana Raspall, de la qual podeu trobar, publicat per Ed.Mediterrània, (Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any). És d’aqui d’on us copiem sencer el deliciós.
NADAL
La nit de Nadal
El bosc s’engalana
Els avets s’estiren
Per fer la sardana
Entorn del Nadó.
Una soca vella
No pot afegir-s’hi
I diu amb tristor:
– jo, ja no soc bona
Per res, no tinc branques.
Més pel cel ressonen
Les veuetes blanques
Dels àngels que diuen:
– Si que vals, no ploris!
Seràs el tió!- .
I, Salvador Espriu, quan ens dibuixa, des d’una òptica dolorosa, un Nadal ja adult?
PREC DE NADAL
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.
I no ens podia faltar Miquel Martí Pol,en el poema Nadala
…I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’Infant i de tots en la nit de la gran meravella.
Més mostres? Aqui en ténen tots vostès una breu selecció:
El mestre J.V.Foix en el llarg poema Ho sap tothom, i és profecia que ha estat musicat,fa un recorregut pels Països Catalans, per cantar el Nadal amb la seva particular ironia. El poden gaudir a Onze Nadals i un Cap d’Any (Quaderns Crema, 1984 ).
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l’Ajuntament.
O Marià Manent que ens diu a Rondalla del bou
El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia…
per acabar amb aquests versos deliciosos:
…Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.
Qui no ens podria faltar com a contrapunt? Sí. El Pere Quart mordaç i descregut -o no, quan, a Christmas, l’acaba dient-nos:
“I tampoc ningú ja no s’estranya
-ni la rància donzella,
cul refinat de sagristia-
que l’Infant vagi nu
a l’hivern i de nit.Pels christmas de tres tintes
s’endeuten els pobres.
I amb el pretext dels Reis
degollarem tants innocents com calgui.
No, no exagero.
I amb el seu posat crític i combatiu, Joan Salvat-Papasseït, a Nadal:
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
No arrenquem a plorar. O si, cadascú ha de ser ben lliure.
El que segur caldria que féssim, és recordar els qui ja no hi són, teixir futurs decents pels qui vindran, estimar i comprendre els qui tenim aprop, intentar per enèsim cop que els que s’han allunyat no estiguin en el nostre oblit, i gaudir de les festes.
I recordar els qui no podran ser amb les seves famílies, perquè els tenen injustament empresonats. I estar amatents, perquè caldrà. Dintre del que cap, BONES FESTES.
Albert Claramont
Cultius Culturals 
Un pensament sobre “El poema de Nadal”