La vida és un teatre i Charlotte Salmon el va pintar


Fa uns dies el Monestir de Pedralbes ens va convidar a l’exposició “Vida? o Teatre? Charlotte Salmon (Berlín 1917 – Auschwitz 1943)” de la mà del seu comissari, Ricard Bru. La visita va ser apassionant, i no només per la passió que va posar en tot moment el propi comissari, sinó per l’apassionant que van resultar ser les obres exposades. Fins el 17 de febrer del 2019 teniu una oportunitat, potser única, de descobrir, si no l’heu descoberta encara, una artista fascinant.

L’obra exposada conté un diàleg constant entre l’artista i els seus contextos, tots ells, per cert, adversos, tant el familiar com el politicosocial, com el més intern, el mental. Les dates entre les que es subscriu la seva vida, són, irremeiablement indestriables de la seva obra. Dona, jueva, alemanya i artista. Però no només. La seva família és una constant de suïcidis, sí, el suïcidi tindrà un paper predominant en tota la nissaga familiar, i d’ell es desprenen silencis, mentides, mitges veritats, que un dia sorgeixen a la llum. Però la seva família també serà una inspiració artística, mare música i contactes directes amb el cinema contemporani. I tot plegat serà amanit amb altres circumstàncies familiars que arribaran fins als abusos sexuals, així com circumstàncies polítiques que la portaran a l’exili o a un camp de concentració, on morirà.

Aquesta turmentosa realitat, en la que es barregen somnis i intents frustrats d’altres realitats, les plasma en les obres que es poden visitar al Monestir de Pedralbes. En elles barreja escenes biogràfiques, com si d’una biografia il·lustrada es tractés, amb d’altres que no sabrem mai si són veritat o mentida, però és igual, perquè al final, la realitat quina és? La teatralització dels nostres pensaments? Els pensaments teatralitzats? O tot plegat plasmat en centenars de dibuixos? Així, el saber què va ser real i què no, és el de menys, perquè cada dibuix ens explica moltes més coses que una suposada escena costumista.

L’artista total, però, va més enllà, perquè a cada pintura, en la que incorpora explicacions escrites, inclou referències musicals, melodies que escoltava mentre dibuixava i que l’espectador les pot evocar mentre mira d’entendre la complexitat del que ens explica. Els seus coneixements i referències artístiques són múltiples, de fet, en un viatge a Itàlia és on decidirà de forma definitiva ser artista, tot ingressant després a l’acadèmia de Berlín, la qual ja estava sota domini nazi, gràcies a provenir d’una família que havia participat a la primera guerra mundial, i allà va aprendre tècniques i a reproduir la realitat tal qual, una visió que li avorria i que s’allunyava del que realment volia fer. Algunes de les seves obres, a més, estan en plena sintonia amb la d’artistes avantguardistes del moment, tot situant a l’artista que ens ocupa d’igual a igual a molts dels que van ser exposats entre l’art degenerat, com el, també jueu, Marc Chagall.

Les pintures que van servir de teràpia per Charlotte Salmon avui són una teràpia artística pels espectadors de les seves obres. L’art total esdevé un diàleg entre els múltiples mons d’una dona que cal reivindicar-la com una de les artistes que més ha aportat a l’art europeu del segle XX.

Gabino Martinez Muñoz

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s