Els joves de la resistència de Munic


Castellano

L’extrema dreta ha agafat força en els últims anys, continguda en la penombra de la societat, latent a l’espera de millors temps, sembla que últimament li arriba aire fresc de totes direccions. Una extrema dreta “moderna”, camaleònicament transformada en moviments que parlen de renovació, de temps nous, de trencar amb un sistema que ja fa masses anys que es va jubilar. Si la història ens ha ensenyat alguna cosa, és que mai falten candidats per omplir els buits de poder, ja siguin espontanis o gent que s’ha mantingut a l’espera d’una oportunitat d’or.

Ara més que mai, és imperatiu fer memòria, no d’una manera superficial amb quatre records de la classe d’història, sinó invertint suficient temps per intentar entendre alguns dels fets que tingueren lloc quan el feixisme s’apoderà de les estructures d’estat i navegà l’estat d’ànim de bona part de la població.

Comencem doncs un article per lloar, en especial, joves que foren valents, que perderen la vida a mans d’un règim totalitari, immune a qualsevol sentiment d’humanitat o de compassió, pel sol fet d’opinar i tenir valors diferents.

Walter Klingenbeck

Condemnat a morir a la guillotina pel règim Nazi, tenia 19 anys.

Walter Klingenbeck. Foto d’arxiu

Nascut a Munic el 1924, Walter Klingenbeck era un jove catòlic convençut. Després que els nazis clausuressin l’organització de catòlics erudits a la que pertanyia, el seu sentiment d’oposició al règim s’intensificà fortament, les contradiccions entre les accions d’aquell estat i la moral catòlica l’enfonsaren en una profunda reflexió.

Mentre treballava d’aprenent de venedor i a la vegada estudiava en una escola de comerç, li arribà l’oportunitat de treballar a l’empresa Dr. Rohde & Dr. Schwarz (avui en dia Rohde & Schwarz). Una empresa de telecomunicacions, especialitzada en aquell temps en la fabricació d’aparells de transmissió radiofònica. Gràcies a aquesta professió, Walter Klingenbeck tingué l’oportunitat d’escoltar emissores de ràdio prohibides pel règim (BBC o Ràdio Vaticà per exemple) i juntament amb amics seus de la parròquia com Daniel von Recklinghausen, Hans Haberl i Erwin Eidel decidí fundar una emissora de resistència contra el règim nazi. A part de construir diferents estacions de radiotransmissió, també tingué la idea de repartir fulletons informatius amb un avió teledirigit, acció que desafortunadament mai tingué lloc.

Després d’una crida a l’acció feta per la BBC l’estiu de 1941, Klingenbeck es dedicà a pintar el símbol de la victòria “V-for-Victory” (en favor dels aliats) en diferents edificis públics de la ciutat. Denunciat per un conegut, la Gestapo l’empresonà el 26 de gener de 1942 i fou acusat d’alta traïció, entre d’altres.

Fou condemnat a morir a la guillotina malgrat la seva joventut. A dos dels seus amics, se’ls commutà la pena a vuit anys de treballs forçats.

Walter Klingenbeck, arxiu de la Gestapo

Els germans Scholl i la rosa blanca (Die weiße Rose)

Si algun dia visiteu la ciutat de Munic, potser passareu per la Ludwigstraße. De camí cap al centre arribareu a una plaça on hi ha la seu de la Ludwig-Maximilian Universität, una de les universitats públiques de la ciutat. La plaça rep el nom de dos germans, Hans i Sophie Scholl, que també foren assassinats pel règim nazi.

Sophie Scholl, nascuda el 1921 a Forchtenberg, escrivia el següent en una carta al seu amic Fritz Hartnagel, el qual era aspirant a oficial de carrera, pocs dies després de l’inici de la segona guerra mundial:

“No puc entendre que hi hagi persones que estan contínuament sent amenaçades i posades en perill per altres persones, no ho entendré mai i crec que és horrible, no diguis que és per la pàtria”

Com els seus dos altres germans més grans, Inge i Hans, Sophie se sentí inicialment entusiasmada per la idea de comunitat que propagaven els nacionalsocialistes. L’any 1934 entrà a l’associació de noies d’Ulm i aviat prengué un rol de líder. Amb el temps però, les contradiccions entre els seus ideals liberals i les actuacions del règim alimentaren cada cop més, dubtes sobre l’estat i la seva capacitat per governar una societat justa.

“A vegades temo la guerra i se’m passen totes les esperances , ni tan sols hi vull pensar, però aviat no hi haurà res més que política, i mentre sigui tan confosa i dolenta, és de covards apartar-se’n.

Després d’acabar una formació com a mestra de pàrvuls per tal de sortir del sistema del Reich, el títol no li fou reconegut com a substitut de la formació estàndard i no li quedà altra opció que mudar-se a Munic per estudiar Biologia i Filosofia. Sophie Scholl, juntament amb Hans Scholl, i altres amics de la facultat decidiren crear el moviment de la rosa blanca, sota el qual emprengueren accions de resistència contra el règim en forma, sobretot, de repartició de fulletons (fins a sis), i pels quals foren empresonats i finalment condemnats a mort.

Sophie i Hans Scholl, juntament amb el seu amic Christoph Probst, moriren sota la destral el 22 de febrer de 1943. Tenien 21, 25 i 24 anys respectivament.

 

Joves que van intentar obrir els ulls dels seus conciutadans, posant en evidència les contradiccions i la manipulació que el règim estava exercint sobre la població. Joves que van ser considerats criminals per plantar-se davant les injustícies i el dany.

 

Un dels fragments del segon fulletó que van repartir diu el següent:

Fins i tot el mateix Hitler escriu en una de les primeres edicions del seu llibre (un llibre que està escrit en el pitjor alemany que he llegit mai, i que ara ha estat elevat a categoria de bíblia per poetes i pensadors): “Costa creure com s’ha d’enganyar un poble per tal de governar-lo”. Si al principi aquest creixement cancerigen del poble alemany no s’havia fet palès, era només perquè les forces bones encara estaven treballant suficient com per contenir-lo.

 

Rosa M. Torrademé

Foto de portada: Pintades de V-for-Victory a Munic

 

Altres articles de la Rosa:

Descobrint Pilsen

Amsterdam en 48 hores

Mobilitats africanes

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s