Amsterdam en 48 hores


Castellano

Els Països Baixos, tan propers i tan llunyans a la vegada. Us podeu imaginar l’època en que eren territori de la corona hispànica (1555-1714)? Un passat no tan llunya que ens dóna un altre exemple de les interrelacions que han existit des de sempre entre els diferents pobles del continent europeu. Avui visitem la seva capital, Amsterdam. Ens acompanyeu?

Amstel, dam, Amsterdam, un nom geogràfic unió del nom del riu principal que passa per la ciutat (i que també dóna nom a la reconeguda marca de cervesa) i de la paraula presa (Dam) en neerlandès. I no és difícil entreveure la importància que l’aigua ha jugat en el creixement i construcció de la ciutat, sense anar més lluny, en la seva històrica rellevància com a ciutat portuària, que ha atret vaixells mercants i gent d’arreu del món des dels inicis de la seva història.

Arribem per carretera un dijous per la tarda, bé de fet, arribem a Haarlem (sí ho heu endevinat, el famós barri de Nova York de Harlem deu el seu nom a aquesta petita ciutat a pocs quilòmetres d’Amsterdam). Vam decidir allotjar-nos aquí i no a Amsterdam directament per tema preus i perquè érem suficients per llogar un apartament, i definitivament val la pena, ja que vam poder veure la vida i l’arquitectura típica d’un barri tradicional holandès.

Un cop recuperats una mica del llarg viatge, ens dirigim al centre de Haarlem per visitar la plaça principal (Grote Markt) i la catedral (St. Bavo). Fa un temps fantàstic i els carrers estan plens de gent passejant o prenent alguna cosa en les terrasses. Caminem pels carrerons observant ja la presència de canals fins arribar al molí d’Adrià (Molen De Adriaan, 1779), molt proper al centre. Serà per l’època de l’any (primavera) però hem de dir que Haarlem està preciós: verd, florit, amb caminets paral·lels als canals que són una delícia, i amb gent amunt i avall amb les típiques bicicletes holandeses, en definitiva, una postal en directe.

Després d’aquesta petita visita de Haarlem (malauradament ens hem deixat el museu Frans Hals, que té bona pinta, i altres museus petits que hauran d’esperar a la propera vegada) tornem cap a la casa on ens allotgem. Encara ens estem acostumant a les escales, que per alguna raó que encara desconeixem, són petites i molt verticals.

Dia 1:

Esmorzem amb calma i ens dirigim cap a l’estació de tren, a 10 min caminant, per agafar l’Sprinter (Comprem un tiquet de dia, aprox. 10€/persona) que ens durà a Amsterdam-Central, la primera parada en la nostra visita de la capital. L’edifici de l’estació central fou construït entre 1881 i 1889, a la vegada que altres edificis públics de la ciutat com el Rijksmuseum (Museu nacional), la Filharmònica Concertgebouw, el Stadsschouwburg (Teatre de la ciutat) o l’oficina central de correu. És d’estil neo-gòtic o neo-renaixentista, dissenyada per Petrus J.H. Cuypers ajudat d’Adolf L. Gendt. Ens sobta com a curiositat l’anemòmetre d’una de les torres.

Com no tenim molt de temps, decidim apropar-nos a l’oficina de turisme, a pocs minuts caminant de l’estació central i després ens comprem un tiquet que inclou 5 “atraccions” que podem escollir d’una llista (museus, tours, viatge en vaixell, etc.) i que podrem emprar en els dos dies de visita. Val la pena quadrar horaris (vaixell, museus) ja que les atraccions estan repartides per tota la ciutat.

El primer que ens ve de gust és passejar pel casc antic i arribar a la plaça central. Mentre esperem per començar el Tour pel famós barri roig o barri de la prostitució, dinem i ens prenem una cervesa a la cerveseria De Prael, on els treballadors són antics reclusos que estan refent la seva vida, o això ens van dir. Hem quedat a les 19:30 davant l’oficina on hem comprat els tiquets per començar el tour i ha començat a ploure així que aneu preparats que el temps és molt variable, ho dic perquè si no acabareu amb un impermeable de plàstic de color blanc fent el guiri total, i sí ja sabem que estem de turisme, però hi ha coses que si es poden evitar, s’eviten 😉

La nostra guia italiana ens porta cap als carrers on hi ha els famosos aparadors de carn i plaers, un barri amb una història que es remunta a l’època dels mariners, quan el negoci va començar a prosperar, com ja és habitual també, al voltant d’una església, en aquest cas de l’església Oude. El Tour val la pena, sobretot per la part històrica i les regulacions actuals que fan que Holanda sigui un dels pocs països on la prostitució té un estatus legal. Una acaba amb unes quantes xifres al cap, preu per sessió, preu del lloguer de l’aparador, procedència de l@s prostitut@s, i la problemàtica actual que tenen amb la gentrificació. En definitiva, una introducció interessant a la temàtica des d’una perspectiva totalment neutral i lliure de prejudicis, amb dades, fets i centrada en ell@s.

Com que ens hem quedat amb ganes de saber-ne més, decidim visitar el museu de la prostitució, també al mateix barri, on es poden llegir testimonis i veure quina pinta tenen les habitacions…a vegades una visita cases museu per veure l’escriptori de Goethe, i d’altres visita la recreació d’una habitació d’un prostíbul, com veiem de museus n’hi ha de mil coses diferents. El nom de barri roig prové de la il·luminació dels aparadors i no va ser una ocurrència holandesa sinó que va ser una idea importada de la Xina, ja que així captava millor l’atenció de la clientela.

Un cop visitat el museu, ens encaminem de nou, entre la gent que passeja i fuma, cap a l’estació central per agafar el tren de tornada, ara toca recuperar forces per demà!

Dia 2:

El segon dia el comencem amb un viatge en vaixell pels canals que ens duu des de l’estació central fins al museu nacional o Rijksmuseum. Ens hem reservat dues hores que acaben sent-ne quatre, i no és per menys donada la quantitat d’obres importants que conté. Si us agrada Rembrandt, aquí trobareu el seu famós “De Nachtwachtentre d’altres.

No ens va donar temps de veure el museu de Van Gogh, si planegeu anar-hi mireu de comprar les entrades amb antelació. Després d’un matí intens i cansat, veient obres una darrera de l’altra ve de gust caminar una mica per passeig marítim que separa la part nord de la part sud de la ciutat. Agafant un vaixell gratuït (com si d’un pont es tractés) es pot anar d’una banda a l’altra (des de l’estació central). Si el dia acompanya es pot pujar a la torre de l’edifici A’DAM i veure l’skyline de la ciutat des de 20 pisos d’altura. També hi ha un gronxador pels que no tenen vertigen.

De nou a la part sud hi ha un Lab creatiu (Mediamatic ETEN) amb un restaurant vegà molt hipster i carillo però amb ingredients que cultiven al mateix lloc. Per provar val la pena però si no us ve de pas millor menjar en algun restaurant més proper al centre.

Després de dinar aprofitem per veure el petit museu del cànnabis, també proper al barri roig i seguim passejant pel casc antic mentre ens acomiadem lentament d’aquesta ciutat plena de canals, edificis torts, i molts llocs que malauradament no hem pogut visitar. Tornarem!

Rosa M. Torrademé

Altres articles de la Rosa:

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s