Mobilitats africanes


Castellano

Amb aquest títol i amb el subtítol “Aquesta no és una exposició sobre un camp de refugiats” es presenta el resultat d’una col·laboració entre la facultat d’arquitectura de la Universitat Tècnica de Munic i l’arquitecta sud-africana Mpho Matsipa, comissària de l’exposició que es pot veure fins el 19.08.2018 al museu d’art modern de la capital bavaresa (Pinakothek der Moderne).

“Mobilitats africanes” explora com l’arquitectura respon a les complexitats de la migració i de la circulació de persones, idees, recursos i estètica – en els espais físics i en la imaginació. La idea de “llar” tradicionalment evoca un santuari i una font de poder, és però al mateix temps, un espai de vulnerabilitat i precarietat que altera les concepcions lineals de l’espai i el temps i imagina ruptures entre el passat i el present.

“Els viatges dels migrants es pinten sovint com una progressió lineal des de la llar anterior al país d’acollida. En realitat, els seus moviments estan plens d’interrupcions, discontinuïtats, períodes d’espera, desplaçament, llimb i fugida”. – Aissata Balde

Durant el 2015, més d’un bilió de persones van emigrar: 244 milions van sortir del seu país i 763 es van moure dins del mateix país. Bona part de les principals rutes migratòries tenen lloc en territori africà malgrat que acabin fora d’aquest.

Les ciutats d’Europa i d’Àfrica han sofert, com a conseqüència d’aquestes mobilitats, una redefinició de l’espai urbà al mateix temps que s’han establert nous mètodes de vigilància i control. Les ciutats africanes a més, també han estat el centre d’especulacions sobre les formes actuals i futures de revoltes i agitacions socials, dinàmiques de població, noves tipologies arquitectòniques, infraestructures i tecnologies.

DataPoints_Migration_GLOBAL
NG STAFF SOURCES: Missing Migrants Project, International Organization for Migration; UNHCR; i-Map; Regional Mixed Migration Secretariat. Mapa de les principals rutes migratòries (2015). National Geographic

Les modalitats de la precarietat i la inventiva que caracteritza algunes d’aquestes transformacions no només signifiquen un repte per a la sobirania dels estats, maneres de governar i de control poblacional, sinó que posa davant el mirall les formes i les expressions de les ciutats modernes. Actualment, les urbes africanes estan veient com un sistema capitalista salvatge i un conjunt d’institucions fragmentades són a la vegada predadors i potenciadors de creativitat, en tant que promouen que la gent s’organitzi i innovi la seva manera de viure per tirar endavant.

L’exhibició pretén, a part de donar exemples d’aquesta creativitat emergent, formular un seguit de preguntes més fonamentals, en especial, de quina serà la narrativa que els africans escolliran per al futur de les seves ciutats, i quant del coneixement actual està subjecte a interessos polítics, arrelats en discursos (post)colonials hegemònics.

Estructurada en un espai horitzontal amb tres sales principals, trobem un total de 14 espais de diferents artistes, des de realitat virtual, quadres, material audiovisual i un petit recull de bibliografia d’interès amb exemplars físics de llibres sobre arquitectura, empoderament i urbanisme africà.

Espais que ens parlen de com objectes com els bidons plens de roba de segona mà que els migrats (principalment als EUA) envien als seus familiars de l’illa de Cap Verd (República de Cap Verd) tenyeixen el paisatge urbà d’aquest indret o de com el desenvolupament del ferrocarril en països com Zimbabwe, Sud-Àfrica, Zàmbia, DRC, Moçambic, Botswana o Angola va definir el desenvolupament urbà (no només en termes de transport sinó també en la planificació d’habitatges i espais per als treballadors).

“Arquitectura de proximitat” o arquitectura que tingui en compte les característiques del territori i que no importi mètodes estrangers com si de cotxes es tractés. Aquest és l’objectiu del projecte NIAMEY 2000 Housing, un projecte d’habitatges de 1700 m2 a la ciutat de Niamey (Níger) que vol donar resposta a l’actual crisi d’habitatge de la capital de Níger apostant per materials locals per a la construcció (com ara maçoneria feta amb fang) i tècniques de ventilació passiva per aguantar les altes temperatures de la capital a la vegada que es redueix el consum energètic.

Canvis i reestructuracions de l’espai degut a la mobilitat humana, noves solucions per a nous problemes. Adaptar la ciutat per a tots els seus ciutadans, conscienciar de la importància de l’espai públic i del paper fonamental que aquest juga en la interacció i la modulació del teixit social i finalment entendre el paper que les ciutats africanes juguen en les noves idees d’urbanisme present i en les que encara han de venir.

Rosa M. Torrademé

Imatge de portada:  Espai “Mad Horse City” – Olalekan Jeyifous and Lowal

+ Info:

Issu de l’exhibició

Altres articles de la Rosa:

Un pensament sobre “Mobilitats africanes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s