Diuen que viatjar et fa créixer, et transporta al teu interior més profund i al dels altres, amb un sol somriure, a entendre que ets vulnerable i lliure a la vegada, a llegir mirades sense paraules que quedaran per sempre dins teu, a veure més enllà d’un mateix i sentir l’adrenalina que genera el ser estranger fora de la teva àrea de confort, a comprendre que quan viatges crees i neixen de tu i dels altres, coses extraordinàries i tot i acaronar-les, acaben morint colpides per altres instants, però l’important de tot plegat, és l’aprenentatge que fas mentre busques al teu interior respostes a mil preguntes que t’has fet. Viatjar, et col·loca al camí dels moments de la vida, aquells que s’alimenten del record i t’empenyen a avançar per allà on tu diposites l’esperança.
Estimades lectores i lectors, tot això, és el que ens ha regalat Alger, capital d’Algèria, el país més gran del continent Africà, amb una sotilesa respectuosa, de manera tendra i delicada, sense esperar res a canvi, com els seus habitants, com el Rachid i com moltes altres persones que ens han acompanyat, així, de repent i a moments, en aquesta aventura viatgera des de l’ànima, per què això ha estat la sensació que ens ha deixat el pas per aquesta meravellosa i caòtica ciutat.
Sabeu? A Alger no és fàcil creuar els carrers, certament, els cotxes inunden les avingudes de la ciutat colonial com qui devora la vida, amb ganes i a un ritme accelerat, sense apreciar la bellesa dels impetuosos edificis colonials d’estil napoleònic i haussmanià, clar que tot canvia si anem a la Casbah, la ciutat islàmica, on els balls dels homes envaeixen els carrers laberíntics d’estructura magrebí a to d’animades melodies tocades amb la rajta (instrument de vent), on comerços petits, venen dàtils suculents i dolços de mel, harmonitzats pel so de les abelles que la festegen i les cases banyen del color blanc, les seves façanes mediterrànies, fent que Alger sigui la blanca.
A mesura que vas avançant per la ciutat, et trobes amb grans monuments com el dels Màrtirs, on d’es d’allà, pots agafar un telefèric i gaudir de les vistes i d’una magnífica posta de sol, reflexada en la mar Mediterrània, que abraça les passejades dels amics que plenen de riures i divertiment el llarg bulevard Zighout Youcef, caracteritzat pels edificis d’estil neo- àrab com la Wilaya d’Alger o l’edifici central de la Grande Poste, on tot comença.
Amb poc temps ens n’adonem que Alger és una ciutat plena d’històries de mil i una nits d’estrelles, on les mirades entre enamorats van més enllà del té de menta i el tcharak (tipus de pasta dolça amb ametlles) compartits a les cafeteries de la ciutat, on a cada raconet inesperat , l’olor de les flors dels jardins que hi ha, impacta tots els teus sentits, despertant una sensació extrema de frescor, pau i estabilitat que destorben a la que et despistes, els clàxons de les motos que sonen constantment, per inèrcia, una vegada arranquen el seu motor. On els colors de l’art islàmic que trobem a les grans mesquites il·luminen l’objectiu fotogràfic que mai perdrem, els nostres ulls.
Alger és sens dubte, la ciutat de l’hospitalitat, on el turisme no es coneix i per tant, els seus encants es mantenen com l’autenticitat i el tarannà de la seva gent, amable i propera, curiosa i plasentment exagerada, on les vivències prenen sentit a la vida, on tot te flaire a mel, gust a llamí i acetós a la vegada – com la mixtura que regeix la ciutat -i vista de mil colors. A Alger la llibertat impulsa les ales de les orenetes a mitja tarda de la primavera.
Em guardeu un secret? Resulta que allà, no hi ha res més important que l’avui i l’ara, aquest és el visat que et demanen per poder entrar al país, per això us dic que aneu, aneu i viviu tot el que sentiu!
Altres articles de l’Ariadna
- Reclam de xiquets però també d’adults. L’expoclick d’Amposta
- Bona mescla, bé; Boa Mistura sona millor
Altres articles de viatges
Altres articles de Món Àrab
- Arquitectura sobre llenç
- Subversió i submissió. La sub-cultura als països àrabs avui
- Kalila i Dimna. La faula clàssica, política i literària
