Hi havia una vegada…


Castellano

Tothom coneix les històries de princeses, i la nocitivitat que representen en quant a que reprodueixen els rols i estereotips de gènere: la princesa desvalguda, el príncep valerós, la dolenta (lletja i/o grassa), etc. i tots reneguem del seu poder social. Però tot i així ens encanten. 

Amb això juga la nova exposició del CaixaForum de Barcelona; amb els records, la nostra infantesa i els contes de tota la vida (que de tota la vida, tenen poc). Al Cultius en parlàvem, precissament, d’aquests contes de Disney que no serien massa “disney” si llegíssim el veritable conte popular.

Disney. L’art d’explicar històries es nodreix d’un imaginari popular que ens és a tots comú. Warhol hagués fet un Mickey Mouse litografiat de colors, segurament, i una Elsa de Frozen, és clar!

Entrem a la expo. Ens dóna la benvinguda el blanc de l’espai i fileres de dibuixos, com el taller d’un il·ustrador. Els inicis de Walt Disney? De fet, el jove Walt, de nen, ja intercanviava els seus dibuixos amb diners o llaminadures, amb una clara mentalitat empresarial. El sistema Disney el podem incloure dins dels sistemes nord-americans de treball, del somni americà de fer diners ràpids i producció en cadena, a l’estil fordista, en una època de forta industrialització i grans quantitats d’hores de treball. Tant, que fins i tot hi va haver una vaga d’il·lustradors, al 1941.

El que veiem a la expo, però, no és un anàlisi cronològic de la vida i la obra de la corporació Disney, sinó diversos espais diferenciats amb tipus diferents de museografia, donant pinzellades de cada temàtica que han tractat al llarg dels anys. Així, tenim quatre seccions: l’estudi (els mites), la cabana (les faules), el bosc (llegendes), la frontera (tall tales) i el castell (contes de fades). Una mescla explosiva marca Disney que ens transporta al seu interior.

El primer de tots és l’espai blanc que ens parla dels mites, d’Hèrcules (1997) i Fantasia (1940). Esbossos que ens mostren els preparatius abans dels films i la tasca artesana de la primera època, amb grans noms de la il·lustració -us deixem un article on podeu veure’n uns quants; després passaren a mètodes informàtics d’il·lustració, però sempre amb estudis previs fets a mà.

Des d’aquí passem a una altra sala. Canvis de colors, museografiada com si fos un bosc, escenografia de conte: fulles, boscos, llums, etc, que ens transporten imatges enllà, cap a la infantesa. Un espai serpentejant amb dibuixos i audiovisuals. Ens parla de les faules i les llegendes, els herois mitològics i els animals antropomorfs. Robin Hood (1973), Els Tres porquets (1933), etc.

Films com Els tres porquets animaven una societat nord-americana sumida en la crisi  econòmica dels anys 30.

La següent secció són els Tall tales, contes de frontera, del folklore nord-americà, que parlen de la industrialització, de la conquesta del Far West, la construcció de preses i rails de tren, etc. En un principi sembla que no ens hagi arribat res d’això, que a Europa ens hem quedat en les llegendes, però quan comences a veure els esbossos i les imatges te n’adones que sí, que de petits també ho hem vist això. El desert, el tren i el paisatge nord-americà també forma part dels nostres records d’infantesa.

El darrer espai és el de les princeses! Temàtica que els catapultà cap a la fama. Agafant, igual que amb les llegendes i els mites, la història que s’explicava oral, o a través dels recopil·ladors de contes, com els Grimm, Andersen, etc. i ho suavitzaven, canviaven o li donaven el toc de la franquícia. La majoria d’històries, si busquem, no tenen res a veure amb els films de Disney (Peter Pan, Sireneta, etc -busqueu, busqueu!).

No volem dir gaire cosa més per a que aneu a veure-la. Us transportarà a la vostra infantesa, a través d’aquesta cultura popular que ens lliga a diverses generacions. L’única pega que hi veiem és que és curta. O l’hem trobada curta, si més no. Creiem que potser li manca una part ben gran de projectes Disney. Però per la resta, sens dubte, és una gran mostra.

Disney, l’art d’explicar històries. Caixa Forum BCN, fins 24 de juny de 2018.

Imatge portada: Sleeping beauty (1959) Eyvind Earle. Estudio para la dirección de arte. Aguada sobre soporte rígido de papel © Disney Corporation. Font: caixaforum.es

Guiomar Sánchez Pallarès

Alrtes articles del Caixa Forum

Altres articles de la Guiomar

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s