Tots sabem de la importància de l’ou durant la Pasqua, símbol de la resurrecció de Jesús en el Cristianisme. Malgrat que a casa nostra no tenim tradició de pintar-los, i únicament hem passat de menjar-los bullits a menjar-los de xocolata, el cert és que en altres països pintar i decorar els ous de Pasqua és una part important de la celebració d’aquesta festivitat.
Antigament, durant les setmanes de dejuni en el temps de la Quaresma en les quals no es podia menjar ni carn ni ous, aquests es bullien per tal que aguantessin fins a Pasqua. Llavors es pintaven amb diferents colors per tal de saber quins eren els vells i quins eren més joves.
Amb el temps i l’ingeni de molts, aquest acte merament pràctic de conservació d’aliments s’anà transformant en art decoratiu fins i tot arribant a la joieria.
L’artista que protagonitza l’article d’avui, Peter Carl Fabergé, és conegut precisament pels seus ous de Pasqua, peces de joieria d’alt valor artístic coneguts també com a ous de Fabergé.
P. C. Fabergé nasqué a Sant Petersburg l’any 1846, descendent d’hugonots que havien fugit de França cap a l’est d’Alemanya després de l’edicte de Nantes (1685). El seu pare fou el que fundà l’empresa de joieria a Sant Petersburg que més tard ell heretaria i seguiria dirigint. La seva mare era filla d’un pintor danès, per tant en aquest cas es pot dir que ja duia el talent als gens.
Educat en diferents escoles alemanyes (Dresden, Frankfurt, Hanau, …) durant els seus estudis tingué l’ocasió de viatjar per tot Europa, d’on aprengué els diferents estils artístics de la seva l’època i d’èpoques anteriors.
Tant era la fama de l’empresa que fins i tot van arribar a dissenyar joies per la reialesa del moment, tant de la casa d’Anglaterra com per al Tsar de Rússia. Va ser precisament, després de regalar un ou de Pasqua a l’emperadriu de Rússia, que el propi Tsar va encarregar a l’empresa que cada any n’hi fes un de nou, donada la bona acollida que tingué per part de la seva esposa.
Fou a partir de l’any 1887 que el Tsar donà completa llibertat a Fabergé per dissenyar i enllestir els seus ous de Pasqua, l’únic requeriment era que cada ou havia de ser únic i contenir una sorpresa. Un cop mort el Tsar Alexandre III, el seu fill Nicolau II no només va seguir amb aquesta tradició sinó que la va ampliar, demanant que en comptes d’un en fossin dos d’ous, un per la seva mare i l’altre per la seva esposa. Aquests ous de Pasqua es coneixen avui en dia com els “ous de Pasqua imperials o del Tsar”.
En total en va produir 50 peces fins a la revolució d’octubre, quan la completa dinastia dels Romanov fou executada i els ous foren confiscats pel govern interí. Els últims dos ous mai arribaren a ser entregats a la família reial i l’empresa de Fabergé fou nacionalitzada.
P. C. Fabergé abandonà Rússia després de la nacionalització i sembla que mai es pogué recuperar de les conseqüències que per a ell tingué la revolució.
La casa Fabergé, amb seu no només a Sant Petesburg sinó també a Moscou, Odessa, Kiev i Londres produí més de 150.000 objectes entre 1882 i 1917.
Bibliografia:
[1] http://www.faberge-museum.de/show.php?chronicles=6
[2] https://www.faberge.com/the-world-of-faberge/the-imperial-eggs
Altres articles de la Rosa:
- El Teide i la mitologia dels aborígens canaris
- Patrimoni immaterial de l’any: incorporacions a la llista UNESCO 2017
- Eugeni Xammar, el català que va entrevistar Hitler?
Cultius Culturals 