Sidonie. Vint anys per a l’eternitat


Castellano

Celebrar un aniversari sempre és bonic. Indica que aquí seguim, que hem viscut molt i que tenim ganes de seguir endavant. Convidem amics, sol haver-hi un pastís i fins i tot ens solen regalar coses.

El grup Sidonie celebrava 20 anys a la carretera i ha preparat una gira de celebració molt, molt especial. Tornar a les sales que els van donar aquesta primera oportunitat en el difícil món de la música, com una mostra d’agraïment als que van confiar en ells quan ni de lluny podien pensar a ser caps de cartell d’un festival o tocar en sales de 3.000 persones o més.

A sota, una de les cançons del primer disc dragonfly (2000)

Una de les sales escollides fou l’entranyable Sala El Cau de Tarragona, sala històrica per una altra banda, i els convidats a aquesta festa vam ser uns 200 afortunats que vam poder gaudir d’una vetllada inoblidable, perquè la ocasió mereixia un set list especial, per a res habitual. Van poder treure a passeig diverses cançons de la seva època primerenca, precisament, quan cantaven en anglès, que era l’habitual al món de l’indie d’aquella època. ON THE SOFA, MOOG LONDON O BLA BLA BLA van sonar com si els anys no anessin amb elles, va haver temps també per rescatar cançons en castellà que ja no són tan habituals, com SYLVIA. Per a miel momentàs de la nit va ser amb EL GIRALUNA cantada per Marc pujat a la barra de la sala, acompanyat per un públic ja entregat, i sí, momentàs perquè hi va haver un respecte cap a l’artista guardant escrupolós silenci, o corejant en els moments més necessaris. Era sense dubte un públic molt especial i que va saber al que venia.

I no podien faltar els inevitables hots, clàssics ja: UN DIA DE MIERDA, EL BAILE DEL VIERNES, CARRETERAS INFINITAS, EL BOSQUE per posar alguns exemples. Acabant ja amb l’etern ESTAIS AQUÍ, aquella nit més merescuda que mai.

Perquè sí, esteu aquí sobre l’escenari, transmetent alegria, bon rotllo, fent que durant unes hores estiguem amb un somriure d’orella a orella, cantant, ballant, oblidant tot allò dolent. Medicina per als mals, deia un bon amic comú, i subscric el que s’ha dit, haurien receptar Sidonie més.

 

I sí, estem aquí, com a públic, cadascun incorporant-sequan li ve de gust, al vostre tren; aluns baixen, tornen a pujar, però sense dubtar-ho ho dic, pensant que el viatge al vostre costat sempre, sempre mereixerà la pena.

Per molts anys més, eterns Sidonie. Gràcies!

Foto de portada: © Rafa Ariño

Lara Álvarez

Altres articles de la Lara

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s