Nino. Idees i organització des de la presó


Castellano

Peppina Marcias, una dona humil de Sardenya, rebia les cartes que un dels seus set fills li escrivia des de la presó. El 8 de març de 1934 Nino li deia per escrit a sa mare que l’abraçava amb tot el seu afecte. Ella havia mort el 30 de desembre del 1932 però això no va convertir l’abraçada afectuosa de Gramsci en cap mentida, sinó en una veritat que, com totes, és revolucionària. Mare i fill s’abracen cada cop que la lectora o el lector s’atreveix a entrar en un món d’intimitat, dolor i tendresa. La mort no va evitar que el dirigent comunista abracés a sa mare de la mateixa manera que el feixisme no va aconseguir  desactivar el pensament d’aquell home baixet i geperut.

Antonio Gramsci, el quart fill de Peppina i Franceso, va néixer a Ales, un petit municipi del centre de Sardenya, el 22 de gener del 1891. La família va viure durant molt de temps en condicions pràcticament de misèria, especialment entre 1898 i 1904, anys durant els quals Francesco va ser a la presó acusat d’irregularitats administratives. Antonio, o Nino, era un estudiant brillant i combinava les classes amb la feina que compartia amb el seu germà gran, Gennaro, al cadastre de Ghilarza. Va ser precisament ell qui va enviar al jove Nino de només tretze anys les que serien les seves primeres lectures de premsa socialista. Anys després els dos germans viurien a la capital de Sardenya, Cagliari, on el gran treballava en una fàbrica de gel i Nino estudiava, van ser anys de molta pobresa, tancament i fam per tots dos.

Antonio Gramsci. Il·lustració de Ricardo Figueroa. Font: http://www.insurgenciamagisterial.com

Als vint anys, instal·lat a Torí gràcies a una (escassíssima) beca, el jove sard començava els seus estudis universitaris de Filologia Moderna. Abans d’anar a estudiar al continent ja havia mostrat interès pel moviment anticlerical i el socialisme camperol sard, i va ser a finals del 1912 que, finalment, Gramsci va ingressar al Partit Socialista Italià. Gramsci va desenvolupar una gran tasca com a jove militant socialista. A l’agost de 1917 passa a ser membre del Comitè provisional del PSI i director de Il Grido del Popolo, publicació socialista que es convertiria l’any següent en Avanti, l’òrgan del PSI. Més endavant, continuant amb la seva tasca de redactor, Gramsci va fundar amb altres companys L’Ordine Nuovo, publicació que suscitaria i conduiria els debats en tot el moviment obrer, polític i sindical italià. El número de L’Ordine Nuovo d’abans del Congrés del 1921 del PSI (el de l’escissió) incloïa un programa-manifest comunista pel Partit. Després de l’escissió, i sota la direcció de Gramsci, la publicació passaria a ser l’òrgan del Partit Comunista d’Itàlia, que es va fundar el 21 de gener de l’any 1921.

Gramsci continuaria la seva tasca de militant i dirigent del PCI durant els següents anys. Va ser elegit diputat per Venècia en les eleccions del 6 d’abril del 1923. La seva activitat política, que es veia condicionada pels seus múltiples  viatges (a Àustria; a la URSS ,on coneixeria Yulca, la seva dona, amb qui tindria dos fills, Delio i Giuliano; a França…) i pel seu constant estat delicat de salut, es va veure truncada quan va ser detingut el dimecres 8 de novembre del 1926 i va ingressar a la presó romana de Regina Coeli en règim d’incomunicació, tres dies després de que el govern feixista encapçalat per Benito Mussolini suspengués les garanties constitucionals i dissolgués els partits polítics italians. A principis d’aquell mateix any s’havia celebrat a Lyon el tercer congrés del Partit Comunista d’Itàlia on Gramsci havia estat escollit secretari general del Partit.

El teòric marxista, filòsof, pedagog, periodista, filòleg, escriptor i polític italià va morir a les 4 de la tarda del 27 d’abril del 1937, després d’haver passat onze anys tancat a la presó. Tot i l’objectiu del règim feixista de silenciar Gramsci, el pensador va continuar amb la seva tasca des de les cel·les italianes. Els quaderns de la presó, i també les cartes que va dirigir a la seva família i companys de partit, són encara ara una peça fonamental del pensament d’esquerres a Europa. Posant el focus en l’organització i donant a la participació en la societat una base humanística i cultural, Gramsci s’enfrontava a través de l’ecriptura al seu captiveri. L’enyor i la lucidesa s’entrelliguen, s’alien amb l’astúcia per evitar la censura feixista i es converteixen en reflexió, proposta i anàlisi de la realitat.

Per acabar us deixem amb unes línies que escrigué Pier Paolo Pasolini quan visità la tomba de Gramsci.

Le ceneri di Gramsci (Nota de PPP: Gramsci está enterrado en una pequeña tumba del Cementerio Protestante, entre Porta San Paolo y el Testaccio, no muy lejos de la tumba de Shelley. Sobre el cipo se pueden leer estas pocas palabras: Cinera Gramsci, y las fechas)

El fragment que destaco és:

[…]
Li tu stai, bandito e con dura eleganza non cattolica, elencato tra estranei

morti: le ceneri di Gramsci… Tra speranza
e vecchia sfiducuia, ti accosti, capitato
per caso in questa magra serra, innanzi

alla tua tomba, al tuo spirito restato
quaggiú tra questi liberi. (O è qualcosa di diverso, forse, di piú estasiato

e anche di piú umile, ebbra simbiosi
d’adolescente di sesso con morte…)[…]

 

Wikimedia Commons

Traducció:
[…] Allí estás tú, con dura elegancia no católica
desterrado en una lista entre extranjeros

muertos: Las cenizas de Gramsci… Entre esperanza
y desconfianza vieja me acerco a ti, me lleva
la casualidad por este estrecho sendero

delante de tu tumba, de tu espíritu
permanecido aquí abajo entre estos libres.
(O es algo distinto, acaso más extasiado

e incluso más humilde, ebria simbiosis
de adolescentes de sexo cob muerte…) […]

Cinta González Sentís

Aprofitem per dir-vos que si us interessa Gramsci podeu venir aquest divendres 16 de març  ales 19h a la llibreria La Capona de Tarragona, que la Cinta, col·laboradora i amiga del Cultius, parlarà més i millor sobre la seva vida i obra, i es presentarà el recull de contes que escrivia per al seu fill des de la presó; edició a cura de Marcello Belotti i amb il·lustracions de Claudio Stassi. Nosaltres hi col·laborem amb una lectura de contes. Us hi esperem!

*Portada: Gramsci. Font: http://www.publico.es

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s