100 anys d’alabastre a Sarral


Castellano

La relació entre Sarral i l’alabastre ve de lluny. Tradicionalment s’ha esmentat l’època romana com a punt d’inici de les extraccions de guix i alabastre per nodrir la ciutat de Tarraco. Malgrat que la tradició popular no, existeixen proves documentals d’aquesta explotació.

Durant l’Edat Mitjana Sarral utilitzà les seves pedreres per a la realització de guix. L’any 1180 està documentada la seva explotació. Des del segle XII i fins entrat el segle XV va continuar la utilització de guix de Sarral per a la construcció d’edificis.

No és fins a la primera meitat del segle XVI, més concretament 1527, quan Damià Forment (València, c.1480 – Santo Domingo de la Calzada, 1540) va iniciar l’extracció d’alabastre de Sarral amb finalitats artístiques. En aquest material Forment realitzà el retaule major de l’església del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

ajunt_1

Autors com Gil de Medina (s. XVI), primer escultor establert a Sarral amb el seu taller, Martín Díez de Liatzasolo (Alkiza, Guipúscoa, c.1500 – Barcelona, 1583), les famílies Bonifàs, Grau i Espinalt (aquests últims dedicats a la comercialització i elaboració d’escultura d’alabastre) són alguns dels exemples d’artistes relacionats amb Sarral i l’alabastre durant els segles XVI, XVII, XVIII i primeres dècades de segle XIX.

Durant el segle XIX són conegudes les extraccions de pedra de Sarral per a realitzar grans construccions, però no amb alabastre sinó amb guix. Precisament un d’aquests carregaments de guix és el que van trobar un francès, Maurice Raud, i un italià, Victor Arcangioli, a l’estació de França de Barcelona.

Raud i Arcangioli marxaven dels seus respectius països fugint de la primera Guerra Mundial. Embarcats en un vaixell rumb a Nova York abandonen l’empresa a Cadis des d’on viatjaren fins a Barcelona. En aquesta ciutat van fixar-se un carregament d’alabastre, utilitzat per fer guix, en un tren i on decidiren consultar la procedència, fet que els va portar fins a Montblanc i posteriorment a Sarral, on s’establiren.

ajunt_2

Van crear el primer taller d’alabastre modern el mateix 1917, conjuntament amb un empresari local. Iniciaren, també, l’explotació de noves pedreres i crearen llaços comercials amb diferents interlocutors. Tot i això la societat no prosperà i abans de 1920 ja restava tancada. Malgrat aquest mal inici, Raud i Arcangioli obriren d’altres tallers, que a diferents nivells, aconseguiren tirar endavant. La presència sarralenca a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i la presentació de nous dissenys, juntament amb una professionalització dels treballadors i l’arribada de nous escultors a Sarral revifaren la flama de l’alabastre.

L’arribada de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) no estroncà especialment la creació de productes d’alabastre. Només es van aturar els tallers durant la segona meitat del 1938 i primers mesos del 1939, produint-se el fet contrari a d’altres indústries pròximes. La destrucció de gran part del patrimoni artístic i cultural de moltes esglésies provocà que l’alabastre de Sarral fos escollit per molts artistes per la creació de nous retaules i la restauració i recuperació de molts d’altres. Aquesta situació, sumada a una bona acollida en el mercat nacional i estatal de les novetats en decoració presentades pels tallers i indústries sarralenques incitaren a la creació de nous tallers.

Un total de 20 tallers i uns 500 treballadors foren el cel que ocupava Sarral durant les dècades dels 60, 70 i 80. Durant aquest període s’inicià el procés per treballar a Sarral però amb pedra d’alabastre procedent d’altres localitats.

ajunt_3

La crisi econòmica dels anys 90, la no evolució en el disseny i presentació del producte, sumat a la manca d’innovació en el sector provocaren una davallada i la desaparició de moltes de les indústries sorgides al llarg del segle XX. L’arribada del segle XXI marca una necessària renovació en el sector. Noves oportunitats comercials, un treball més acurat, un disseny innovador i noves aplicacions per un mineral que ha donat fama internacional a Sarral.

Aquest any 2017 i durant part del 2018 Sarral vol commemorar els 100 anys de l’arribada de Raud i Arcangioli i l’obertura del primer taller d’alabastre modern. Gràcies a ells dos Sarral resulta una de les poblacions més industrialitzades de la comarca, amb una llarga tradició agrícola però amb una industrialització molt important, ja com demostra aquest centenari, a principis de segle XX.

Fotografies cedides per l’Ajuntament de Sarral

Damià Amorós i Albareda, comissari de 2017 Any Albastre Sarral

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s