Els Jocs a Grècia


Castellano

L’antiga Grècia, l’Hèl·lade, ha esdevingut el punt de mira de molts moments de la història d’occident. Un cop més, el Caixa Forum mira enrera per portar-nos una exposició temporal, diguem-ne, hel·lènica. Agón! La competició a l’Antiga Grècia és, com diu el mateix centre, “l’aproximació a l’esperit competitiu dels antics grecs en el seu sentit més ampli.”

L’exposició, en col·laboració amb el British Museum, London, ha seleccionat 172 peces gregues (i algunes de romanes) per explicar i apropar-nos als primers Jocs Olímpics de la història, i com la seva societat els vivia. 

Amb el hashtag #britishcaixaforum podeu anar seguint tot el que es diu a les xarxes sobre ella, i es podrà veure fins el 18 de febrer al Caixa Forum Barcelona. Moltes gràcies per convidar-nos a la visita per a bloggers!

L’exposició s’enceta amb la figura d’una Niké, la deesa alada de la victòria, que ens mostra com era d’important per a la població grega la competitivitat en el joc; d’una manera més àmplia de com avui dia entenem. Competició en quant a esforç, acció de generositat, convivència i creixement personal. Allò important era guanyar: AGÓN.

Niké.

Aquest terme, títol de la mostra, resumeix tot al que aspirava aquesta cultura marcada pel sentiment de victòria i pel desig de guanyar. Estem davant d’una societat agonal, competitiva fins a la sacietat. Estem parlant d’exercicis i entrenament obligatori per als joves (de fet a Esparta era a partir dels 7 anys, i fins i tot les dones s’hi entrenaven, si bé no participaven després dels jocs), i havien de mantenir l’entrenament fins els quaranta anys, més o menys. Què passava, que a la gent li agradava tant i tant això? Bàsicament:

  • La societat era molt participativa, tant en la política com en els Jocs, era un esdeveniment de germanor i harmonia entre els ciutadans
  • Germanor no només entre els ciutadans, sinó també entre les diverses polis. Creava lligams i se socialitzava amb d’altres pobles, es creaven aliances de cara a una futura invasió, on junts haurien de lluitar.
  • Els jocs eren, en el fons, entrenament per a la guerra, que era en primera instància l’objectiu: entrenar tota la població per tal de tenir sempre que calgués un exèrcit en forma, exercitat i amb plenes facultats.

Al voltant, és clar, de tota una mitologia del culte al cos i a la guerra. Els cossos nus com a símbol de plenitud, joventut i bellesa. Joves i no tan joves que lluitaven individualment. En aquest punt ens cal una paraula nova: ARETÉ. Individualitat i victòria, és a dir la victòria s’aconsegueix individualment, en jocs d’un sol participant. Curses, lluita, tir de disc, etc. De fet els esports en grup, com el futbol, eren considerats femenins.

L’agón, aquest sentiment d’esforç i competitivitat traspassava la vida i la mort. Un cop mort Niké et portava a la Laguna Estígia on, allà, se’t jutjava una darrera vegada. Fins i tot dins de la mitologia hel·lènica trobem l’agón en molts dels personatges del seu culte. Per exemple Heracles, entre d’altres molts herois, que havia de guanyar-se la seva entrada a l’Olimp amb els seus mèrits individuals (areté) i una competitivitat durant tota la seva vida (agón).

L’exposició conté una gran varietat d’escultures i ceràmica que ens mostra què feien i quins Jocs feien, així com joies o eines d’ús quotidià que ensenyen com s’entrenaven i quin tipus de societat era aquesta que tan propera i tan llunyana ens sembla, on encara avui dia podem descobrir-ne coses noves.

Guiomar Sánchez Pallarès

Altres articles de la Guiomar:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s