Patrimoni immaterial de l’any: incorporacions a la llista UNESCO 2017


Castellano

Ara que s’acaba l’any ve de gust repassar quines han estat les fites més importants que ha assolit el món cultural i descobrir, per què no, noves tradicions i trets característics d’una determinada regió del planeta. Un bon principi pot ser donar-li una ullada a la llista de patrimoni de la humanitat que elabora la UNESCO. Nosaltres ens hem centrat en la llista de patrimoni immaterial per fer aquest article però us convidem a descobrir les noves incorporacions en totes les categories que defineix aquest organisme internacional.

Fa uns dies es va acabar la dotzena reunió del Comitè Intergovernamental per la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (12.COM) de la UNESCO, que tingué lloc a l’illa de Jeju (República de Corea) del 4 al 9 de desembre i en la qual es va debatre sobre les diferents candidatures i les noves incorporacions. En aquest article farem un repàs sobre algunes d’elles però podeu trobar la llista sencera en aquest enllaç.

En total són 34 noves tradicions de 32 països diferents i 6 que requereixen mesures urgents de salvaguarda. D’entre aquestes 34 trobem, entre d’altres, jocs tradicionals, art decoratiu, música, dansa i cant, artesania, gastronomia i festivitats. Repassem les que ens han cridat més l’atenció:

1) L’art dels “pizzaioli” napolitans (Itàlia)

pizza
© 2015, Sebillo. Font: https://ich.unesco.org/es/RL/el-arte-de-los-pizzaioli-napolitanos-00722

Sí senyores i senyors, la pizza napolitana ja és patrimoni de la humanitat! Bé, més exactament, el mètode d’elaboració d’aquest plat tan apreciat. L’art dels pizzaioli, mestres de la pizza, consisteix en preparar en quatre etapes la massa de pizza i coure-la en un forn de llenya, donant-li voltes. Aquesta tècnica és originària de Nàpols i actualment uns 3.000 pizzaioli mantenen viva la tradició, sense oblidar les famílies que la preparen a casa. Es realitzen esdeveniments socials i intercanvis entre les diferents generacions, a part dels cursos anuals organitzats per l’associació de pizzaioli napolitans que inclouen explicacions sobre la història, els instruments i els mètodes d’elaboració.

Sapigueu doncs que a partir d’ara cada cop que demaneu una pizza a l’estil napolità estareu gaudint d’un plat patrimoni de la humanitat! Bon profit!

2) Kumbh Mela, festivitat de la gerra sagrada (Índia)

india
Shahi Snan o bany reial. © 2015, Sanjay Jagtap. Font: https://ich.unesco.org/es/RL/kumbh-mela-festividad-de-la-jarra-sagrada-01258

 

La festivitat de la gerra sagrada (“Kumbh Mela” – कुम्भ मेला) congrega el major nombre de peregrins del món, els quals es submergeixen o es banyen a les aigües dels rius sagrats com el Ganges per netejar-se dels seus pecats i alliberar-se així del cicle continu de reencarnacions, segons la religió hindú.

Aquesta celebració té lloc quatre cops cada dotze anys, i cada cop en una d’aquestes ciutats sagrades índies: Prayag, Haridwar, Ujjain i Nashik. Pels que en tingueu ganes, la pròxima cita serà l’any 2019 a Prayag i el 2022 a Haridwar, esteu atents!

Segur que deu ser tota una experiència estar envoltat de milions de persones, entre els quals ascetes, monjos, peregrins, sense distinció de sexe, casta o creença religiosa. Aquesta festivitat és sobretot un esdeveniment espiritual fonamental en la vida del país i exerceix una forta influència en la població. Té un fort caràcter astrològic i contempla ritus tradicionals i costums o pràctiques socioculturals. La transmissió dels coneixements i pràctiques vinculades a aquesta festivitat s’efectua mitjançant texts de manuscrits religiosos antics, tradicions orals, relats de peregrins i obres d’historiadors. Això no obstant, el mètode principal de transmissió és a través de l’ensenyança impartida pels “sadhus” (monjos ascetes) als seus alumnes en els anomenats “ashrams” i “akhadas” (monestirs).

3) Jutges de l’aigua de Corongo (Perú)

waterjudges
Jutges de l’aigua de Corongo (Perú). © 2015, Ministeri de Cultura de Perú

Ara que tenim tants debats sobre si el sistema de distribució d’aigua potable ha d’estar en mans privades o ha d’estar sota control públic potser ens pot ser d’ajuda conèixer el sistema de jutges de l’aigua de Corongo (Perú) que ha estat declarat patrimoni immaterial de la humanitat.

Aquest sistema tradicional de jutges és una estructura organitzativa creada pels habitants de Corongo, ciutat la nord del Perú, que gestiona l’abastiment d’aigua i cultiva al mateix temps la memòria històrica. Els orígens d’aquest sistema es remunten al període prehispànic i el seu objectiu primordial és aconseguir un abastiment equitatiu i sostenible de l’aigua, així com una gestió adequada de la terra, per tal que les futures generacions puguin seguir gaudint d’aquests recursos. La màxima autoritat d’aquesta organització civil és el jutge de l’aigua, que s’encarrega de la gestió dels recursos hídrics i d’organitzar les festes més importants de la ciutat.

El sistema es basa en tres principis fonamentals: la solidaritat, l’equitat i el respecte a la naturalesa. I aquests principis es transmeten de generació en generació dins les famílies, institucions públiques com les escoles i els festivals o celebracions religioses, amb especial èmfasi a Sant Pere, patró de la ciutat.

4) Al-Qatt al-Asiri, decoració mural tradicional de les dones d’Asir (Aràbia Saudita)

saudiarabia
Exemple d’Al-Qatt modern. © 2016 Ahmad AlSheme

L’ornamentació mural tradicional de les dones d’Asir, coneguda com “al-Qatt al-Asiri” constitueix un element essencial de la identitat cultural d’aquesta regió de l’Aràbia Saudita. És una modalitat d’art espontani molt estesa que consisteix en adornar les parets de les cases i en particular les habitacions destinades a les visites. Les dones de la casa conviden a totes les seves familiars per tal que les ajudin en aquesta tasca, el que permet que es transmetin coneixements de generació en generació mitjançant l’observació i la pràctica.

Els motius decoratius són figures geomètriques i símbols traçats sobre superfícies de guix. Abans aquesta tradició la seguien exclusivament dones tot i que avui en dia homes i dones de diferents professions (dissenyadors/es, decoradors/es i arquitectes) també la practiquen en superfícies de diversos materials.

És sens dubte part del patrimoni cultural que es manté viu a la majoria de cases de la comunitat i també mitjançant associacions i organitzacions no governamentals que promouen la transmissió de coneixements i pràctiques inherents a aquest art.

5) Les màscares Kurenti (Eslovènia)

eslovenia
2011, Andrej Brence

La cercavila casa a casa de les màscares “kurenti” és una tradició típica d’Eslovènia que té lloc entre el 2 de febrer i el dimecres de cendra, recordant-nos una mica al Carnestoltes i al carnaval. Antigament aquestes màscares només recorrien pobles tot i que avui en dia també desfilen per la ciutat de Ptuj. Segons les creences tradicionals, el so de les esquelles i el pal que duen a la mà tenen la virtut d’allunyar els mals esperits i portar la felicitat a les cases per les que passen.

Homes, dones i nens participen activament en totes les activitats inherents a aquesta pràctica cultural, ja sigui en associacions o en grup de particulars. Aquesta tradició s’ensenya a les escoles i significa un espai on els membres de la comunitat poden socialitzar i teixir llaços d’amistat mentre comparteixen i reforcen tradicions que són signe de la seva identitat regional.

Foto portada: “Kochari”, dansa tradicional col·lectiva d’Armenia. © Gagik Ginosyan, 2016

Rosa M. Torrademé

Altres articles de la Rosa:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s