Sherezade i les princeses actives


Castellano

Hi havia una vegada, en un reialme molt, molt llunyà… princeses desvalgudes, adormides, amb problemes, que cercaven incansables l’amor. Però com ho feien? Passivament, és a dir, de cap manera. 

Aquí, a Occident, se’ns han explicat mil vegades contes, llegendes i narracions mítiques que sovint tenen molt a veure amb la moral, diguem així, una mica ensucrades. De fet, si s’indaga una mica, amb els contes dels germans Grimm, per citar els més coneguts, veurem que les històries són una mica més dramàtiques i bizarres. Aquí podeu veure alguns exemples de com la Bella Dorment, la Bella i la Bèstia o la Sireneta, entre molts altres, eren contes més aviat per a la vora del foc.

No ens hem d’oblidar, però, que totes aquestes històries que avui dia trobem atuoria en els Grimm, Perrault, o fins i tot les fàbules de Samaniego, no són més que reculls dels contes orals que es trasmetien de generació en generació, doncs, com una mena d’explicació de la vida -a la manera mitològica- però sobretot moral i social.

No intentes cambiar a nadie. Limítate a iluminar … porque es tu luz la que invita al otro a cambiar, que en estos tiempos extraños, en que elegiste volver, tu tarea, compañero, no es otra que la de “ser”

Sherezade.

Què passa, doncs, en d’altres indrets del món? Fa poc vaig llegir L’harem occidental de Fatema Mernissi, sociòloga i escriptora marroquina. Al llibre, entre d’altres aspectes també molt interessants que un altre dia ja comentarem, presentava les diferències entre les figures femenines en els contes tradicionals del seu Orient natal i l’Occident, que just començava a conèixer.

Sherezade i el drac

Hi havia una vegada un poble governat per un mal rei, Xahriar “altiu descendent de la dinastia sassànida” (perses de l’Orient Mitjà), que desvalgut perquè la seva primera esposa el va enganyar amb un criat, decidí matar a totes les dones amb les que es casés d’ara en endavant.

Odalisca amb esclava. Auguste Ingres, 1839 Font: ArteHistoria

Així, més o menys, és com comencen les Mil i una Nits, on la jove Xahrazad (Sherezade) decideix ella soleta solventar el problema. No comença ben bé així, però el transfons és aquest. Un dèspota rei que mata ferotgement i sense treva, tal com el drac de Sant Jordi. Ho comparo amb això perquè, de fet, hi té molt a veure: es tracta d’una població on cada vegada hi ha menys gent. Xahriar es casava amb donzelles verges i de bon matí les ordenava matar; moltes famílies decidien marxar, de manera que el caos social devia ser ben palpable. Sherezade és una jove verge que decideix ella mateixa casar-se amb el rei perquè això no pot continuar així, i ella creu que ho pot arreglar, amb el seu intel·lecte. Ella mateixa és una mena de Sant Jordi, i no només això, d’aquí s’extreu una subtrama política en la que s’intenta retornar a la pau social a través del diàleg i l’intel·lecte, perquè ella realment creu que podrà ser alliberada, i amb ella la servitud del poble. I ho aconsegueix! Aquesta és la part que, malauradament, no va arribar a Europa.

La ment com a arma eròtica, la sensualitat eròtica i intel·lectual, cosa que va desaparèixer en les primeres traduccions al francès; quan Sherezade va arribar a Occident la van despolititzar, la van acallar i restà únicament la part sexual, física; i els contes. El que ella feia era parlar i parlar amb el rei, explicar-li tots aquells contes amb un transfons de moralina, i li anava canviant de mica en mica el parer de tot el que estava fent. En paraules de la Fateme Mernissi “Aquest home no buscava sexe, buscava un psicoterapeuta” i és cert, finalment ell sana (recordem que en el fons era un trauma perquè la seva dona l’havia enganyat -mascle ferit- amb un criat -terrible pecat social) i la població torna a la normalitat. De fet és un missatge clar de pau: quan el captiu i el captor poden parlar, dialogar i establir un pacte es pot arribar a consens.

Les mil i una nits esdevé escrita pel contacontes àrab Abu Abd-Allah Muhammad el-Gahshiga durant el segle IX. Es diu que fou traduïda d’una versió anterior de procedència índia, anomenada Hazar Afsaneh (Mil llegendes), però ja sabem que, en qüestió de tradició oral, podem trobar mil versions i mil autors.

L’agressiva Shirin busca l’amor

Aquest és el títol d’un dels capítols de L’harem occidental, on ens explica la història de la princesa Shirin, a la història de Khusraw i Shirin. Era una princesa persa que estava reclosa en un harem. Una nit Khusraw, fill de l’emperador sassànida, somia amb la Shirin, i s’hi enamora perdudament, de manera que decideix sortir a buscar-la. Durant setmanes cavalca i pregunta per ella, de manera que aquesta s’acaba enterant i, enlloc de quedar-se a l’harem esperant-lo, decideix sortir a buscar-lo. D’aquesta manera tant ella com ell recorren països i viuen aventures, fins a trobar-se finalment. Aquesta és una de les representacions més famoses dels miniaturistes perses, entre els segles IX fins gairebé el XVIII.

Escena on Shirin es banya i és descoberta pel príncep, que no la reconeix. Miniatura persa, segle XVI. Font: Wikimedia Commons

 

Veiem com la imagineria musulmana representa unes dones fortes i valentes, actives i intel·lectuals, que desencaixen una mica amb la imatge que aquí a Occident solem tenir de les nostres pròpies princeses llegendàries. La princesa Shirin surt a buscar el seu amor, Sherezade també decideix ella mateixa el seu destí, són heroïnes actives que desafien al seu present per a un futur millor.


Per saber-ne més:

MERNISSI, Fatema, L’harem occidental, Edicions 62, Barcelona, 2001.

Article molt interessant d’Una antropóloga en la luna per conèixer més sobre Shirin


Guiomar Sánchez Pallarès

Altres articles de la Guiomar:

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s