Eugeni Xammar, el català que va entrevistar Hitler?


Castellano

Històricament els catalans, com moltes altres nacions, hem estat bastant moguts i curiosos per estar en les zones del món de conflicte i hem tractat amb personatges que han resultat ser claus o han tingut un paper molt rellevant en els fets posteriors.

Si ens posem en la pell d’un periodista català de principis de segle, corresponsal a l’Alemanya d’entreguerres per diaris barcelonins i madrilenys com El Liberal, El Heraldo de Madrid i l’Ahora, ens hauria de venir al cap ràpidament el nom d’Eugeni Xammar (Barcelona 1888-  L’Ametlla del Vallès 1973). Si no és així… Preguntem-nos com pot ser que no coneguem un dels pocs catalans (juntament amb Josep Pla) que suposadament van tenir la possibilitat d’entrevistar el mateix Hitler en persona!

Eugeni Xammar l’any 1920. Font

Cal dir però, que hi ha alguns dubtes que aquesta entrevista realment es produís, els escèptics, argumenten que ni Xammar ni Pla mai més van tornar a fer referència a aquesta entrevista un cop va sortir publicada als diaris La Veu de Catalunya i La Publicitat. Sobre els dubtes que genera la veracitat d’aquesta entrevista, se’n pot llegir un bon article d’Albert Sánchez Piñol titulat “Mèrit i misteri” publicat pel diari Avui el 21 de març del 2009.

Sigui com sigui, del que no es pot dubtar és que Eugeni Xammar va ser testimoni directe de les conseqüències del tractat de Versalles i de l’auge del nazisme a l’Alemanya dels anys vint. Arribat a Berlín l’any 1922, va viure la inflació desmesurada del marc alemany, l’ocupació de la conca del Ruhr per part de les tropes franceses i fins i tot la preparació i posterior cop d’estat fallit o Putsch de Munic que va protagonitzar Hitler l’any 1923 i que va desencadenar el seu empresonament.

L’ou de la serp – Cròniques des d’Alemanya (1922-1927). Font

Amb un estil irònic, sense pèls a la llengua, Xammar ens mostra en les seves cròniques recollides en el llibre “L’ou de la serp – Cròniques d’Alemanya (1922-1927)” com les anomenades reparacions de guerra van afectar la immensa majoria d’alemanys, la fragilitat de la república de Weimar, el boicot de la població a les exigències de l’exèrcit d’ocupació francès i la resistència de les organitzacions obreres, en especial la dels miners a la ciutat de Bochum, ja no només contra aquest exèrcit sinó contra qualsevol forma de militarisme i obertament anticapitalistes.

És també molt destacable com Xammar tracta el tema del deute alemany i explica com els seus creditors, en una obsessió malaltissa per obtenir els diners de les reparacions de guerra van ignorar la realitat (que Alemanya no podia pagar tal suma de diners) i van seguir pressionant el país fins a enfonsar-lo en una profunda crisi. Recordem que precisament l’ocupació del Ruhr per part de l’exèrcit francès va ser la seva manera de cobrar-se les reparacions de guerra fins que Alemanya els pagués la suma que devia. Paraules velles que ens sonen, mesures d’austeritat imposades per ofegar, que Alemanya es va posar soleta en dues guerres mundials és per tots conegut, i pagar reparacions en aquesta lògica bèl·lica pot ser fins i tot justificable, però d’aquí a portar a la desesperació un país sencer… És si més no contraproduent, un país ofegat no pot generar riquesa per tant mai podrà pagar el deute si no s’assoleix un equilibri financer estable, cosa lligada a l’estabilitat de la moneda.

Reproduiré a continuació un fragment del llibre per tal que els lectors es facin una idea d’aquest estil divertit i peculiar de Xammar, referent a la preparació del cop d’Estat de Munic.

Si us heu quedat amb ganes de més, només puc recomanar-vos el llibre i altres obres d’en Xammar, passareu una bona estona llegint cròniques històriques.

“Xammar m’ha ensenyat més que tots els llibres junts. És l’home més intel·ligent que conec, el que té un ull més segur i un coneixement del món més ampli. És, a més, l’home amb la naturalesa més humana que he tractat, la persona menys primària, el senyor que té la raó més desperta i l’enteniment més clar”
Josep Pla (1927)

Foto portada: Eugeni Xammar. Font

Rosa M. Torrademé

Últims articles de la Rosa:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s