El pa d’or i la construcció de la identitat nacional


Castellano

El 17 d’octubre de 2013 inauguraven la Catedral Ortodoxa de la Resurrecció de Crist, a Podgorica, Montenegro. Nosaltres hi vam ser.

Bé, el dia anterior, just quan feien les ultimacions de darrer moment. Vam poder entrar-hi mentre encara eren presents els andamis. Tot just estava acabada, des de la seva primera pedra al 1993. L’interior, tot decorat a la manera bizantina: daurats, geometria, tessel•les, etc. A més a més vam presenciar, en directe, com acabaven de col•locar i pulir el pa d’or a un dels murals, tal com si ens trobèssim a la Ravenna del segle VI.

Voldria, aquí, llençar una pregunta: cal, al 2013, fer pintures amb pa d’or com si fòssim a la Ravenna paleocristiana? A la Sicília bizantina? No es pot agafar un artista actual? No cal fer un drip painting, tampoc –que es podria perfectament, però hi ha milions de maneres d’adequar una pintua catòlica ortodoxa als nostres dies, d’això estigueu-ne segurs. Perquè, doncs, s’han de fer murs tesselats a la manera bizantina? Jo us ho diré: per representar una idea, la història d’un país, i construïr, així, la seva consciència nacional.

La Guerra dels Balcans va ser als anys noranta, però encara avui dia segueix emergint d’entre la memòria dels conciutadans balcànics, i han d’intentar redreçar-se, el més aviat possible, per poder ser acceptats com a països plenament europeus –com si no ho fossin, complint l’estereotip –altre cop l’alteritat! En el cas de Montenegro l’exemple és molt més clar, ja que fins fa ben poc no era un país independent, sinó que era Sèrbia i Montenegro –es van separar el 3 de juny del 2006. De manera que, del que es tracta és d’alimentar la identitat nacional rebuscant pel passat gloriós d’una regió, l’heroïcitat mítica com a cimentació d’una nova democràcia moderna, europea i post-balcànica, diríem. Així, igual com la Sturm und Drang alemanya mirava el passat medieval germànic, o la figura del Cid Campeador per una Espanya unida, o la importància de l’obra El Canigó durant la Renaixença; o l’exemple del mite fundacional que és el Rei Artur pels britànics. Així es crea un relat que és la narració històrica, posant èmfaci en certs aspectes de la història d’una localitat, regió o estat. Es crea, doncs, una mitologia nacional que esperonarà a la gent i, no només això, ratificarà i confirmarà el dret a ser país.

  1. Fotografies pròpies: Podgorica, 2013.

Guiomar Sánchez Pallarès

Altres articles de la Guiomar:

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s