Delafé. A carregar les piles.


Castellano

Aquest divendres actua Delafé a la Sala Japan de Reus. Nosaltres hi serem i, a més, la Larita Álvarez, col·laboradora musical del Cultius, li ha fet una entrevista. Som-hi!

Hola, parlem amb Oscar. Delafé. Què, amb ganes de venir a Reus? A Tarragona sempre us hem tractat bé.

La veritat és que és un lloc en el qual, després de Barcelona, ​​és on millor acollida tenim.

Comencem una mica amb el disc, porteu ja un any amb La fuerza irresistible, ja amb els últims darrers concerts, com es porta això de cantar en solitari?

Estic sol, bé amb Dani. Estem nus a l’escenari després d’estar amb tanta gent, nerviós en els primers bolos, però al veure que funciona i que he estat capaç de suportar-ho, és una cosa que hem gaudit molt.

Sempre has actuat amb Dani Acedo, Las flores azules. Aquesta vegada sol, encara que amb el mateix productor. Molts grups soleu recolzar-vos en el productor. Per què repeteixes amb ell?

Amb Paco Loco, productor, vam fer una tàctica diferent, vam comptar amb ell per a la gravació i producció, però com aquesta vegada és més negroide, contundent a nivell de base, vam invertir i vam anar a Nova York, amb el mesclador Tim Larton, que ha treballat amb Lou Reed i altres. Ho va fer una mica menys indie, una mica més mainstream. Més hip hop diries. Sí, aquests de Nova York estan acostumats a treballar al nivell de minimitzar elements i en un to una mica més fort. Una experiència molt xula.

Encara que era un disc en solitari has seguit treballant amb altres veus: La Bien Querida, Las Flores Azules… ¿no t’has atrevit a cantar sol en tot el disc?

Jo crec que un disc només meu resulta poc atractiu, prefereixo la gent que suma de cara al disc. M’hauria agradat més col·laboració, fins i tot. De cara al proper voldríem més i més col·laboracions. A més, en ser rap, un raper cantant ell tot el temps es fa avorrit.

De cara a l’indie nacional seria difícil de vendre no?

De cara a nosaltres mateixos tambié, és clar. M’agraden els discos molt rics en veus. Tinc limitacions i trec rendiment a col·laboracions, treballar amb gent nova, etc. Es pot dir que està pensat com Delafé i Las Flores azules, però es va desmarcar l’Helena Miquel per temes personals. Vam buscar una mica com vam poder perquè havíem d’acabar-lo en sis mesos. Ara per al proper busquem altres colors de veu, amb molts cors i gent del món musical amb la seva pròpia llum de veu.

Al Polifònic de Barbastro, per donar-te un exemple, Marc de Sidonie es va posar a cantar amb tu No más lágrimas. Va ser un gran moment!

Sí, haha, res previst, va ser molt bonic.

En el món indie, bé, anem a treure etiquetes, en el món musical català, que és el que conec més de prop, hi ha molt bon rotllo, molt de respecte, veig jo.

És clar, portem anys i anys gaudint i picant pedra, al backstage, llavors ens coneixem tots. És per això que, de cara a aquest disc m’agradaria… el que busquem és aportar bases sonores que no siguin teclats, que siguin veus. Gent aportant la seva veu, no només cantada, sinó com a cor. En lloc d’un teclat, una veu.

Parlem de la gira que vau començar aquest any passat. Hi havia com dos formats: el típic amb la banda, i un altre com més “raro”.

Amb Dani Acedo vam tenir un dilema, portàvem un set de banda gran, però amb això volíem fer moltes sales, amb un rotllo així més sound sistem. Així que ens vam inventar, per als festivals, un tipus de bolo en què sonessin molts clàssics de la música contemporània, Beattles, James Brown, Beyonce, de tot. Un espectacle juntament amb les nostres cançons, que no parés la música de sonar en una hora. Una cosa amena, divertida, ballable. Una barreja de les nostres cançons i dels clàssics absoluts de la música. Un rotllo molt jamaicà, la música està per crear sensacions. Molt directe i amè, i divertit.

Les lletres: dóna la sensació que ara són una mica més canyeres. Encara que sempre positives, lletres de tirar cap endavant.

Sí, per a mi són el meu mantra diari, recitant-les i aprenent-me-les. Les creo per a mi, per animar-me i donar-me força, tinc la sort que animo també als altres. Si he de deixar alguna cosa a la humanitat que sigui una cosa positiva.

És sabut que ets molt d’esports: molt de ciclisme.

Sí, per a mi l’esport és esforç, superació. És part important de la meva vida, una via d’escapament per alliberar les males energies que tenim tots. Sempre hi és, igual que les canyes amb els col·legues. No s’ha d’abusar ni d’una cosa ni de l’altra! Haha

De cara al futur. Nou disc, què?

Ja tenim sis temes, estem treballant de manera diferent, a veure si per a després de l’estiu el tenim, més electrònic, ballable i que torni una mica a les arrels.

¿Electrònic?

Veiem que el futur s’encamina en no portar grans formacions i poder tocar molt. Vam fer un analògic amb molta més gent, és més complicat de portar a l’escenari. És més fàcil prémer un play amb base electrònica, no en canvi quan són guitarres i coses analògiques. Voldríem donar-li un plus en llums, imatges, etc. Em veig capacitat per estar sol aquí a l’escenari.

Què ens ofereixes a Reus aquest divendres?

Un concert per carregar les piles

Ve bé desconnectar un parell d’horetes. Ens veiem el divendres, no?

Ens hi veiem! 🙂

 

Lara Álvarez

Altres articles de la Larita:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s