Belleses ocultes a plena vista: Espais Ocults


Castellano

A totes les ciutats hi ha aquelles cases emblemàtiques que tothom coneix i que destaquen per la seva història o arquitectura. Sense anar més lluny, tenim la Casa Batlló la Casa Milà al bell mig de Barcelona! Desgraciadament, també tenim cases precioses amagades i desconegudes, fins i tot pels mateixos ciutadans. La majoria es perquè són de particulars on hi viuen famílies, o els propietaris no poden permetre’s restaurar-la.


És per això que ha sorgit aquesta iniciativa: Reus Espais Ocults, a través de l’associació Espais Ocults, que ja havia realitzat activitats en altres localitats, i concretament a Reus era la seva tercera edició. Es busca donar a conèixer indrets tancats la major part de l’any (amb alguna excepció, com pot ser el Pavelló dels distingits del Pere Mata), de forma gratuïta i acompanyats d’uns voluntaris (tots amb la mateixa samarreta, compartint imatges amb el hastag #voluntarisexy i desprenent bon rotllo) que t’expliquen les curiositats històriques o arquitectòniques de cada edifici. Constava de 12 espais a visitar en 48 hores, tot un repte impossible d’aconseguir a causa de les llargues cues que es formaven. Els 12 espais eren: l’Institut Pere Mata, El Molí de la Vil·la, el Barri Gaudí, el Xalet Serra, la Casa Gasull, l’Estació Enològica, la Prioral de St.Pere, la Parròquia de St. Bernat Calvó, la Biblioteca de Pere Anguera, l’Ies Roseta Mauri, la Bòvila Sugranyes i el Mas Tallapedra.

Aquest any els dies senyalats han estat el cap de setmana del 16 i 17 de setembre. Hi havia edificis que podies visitar els dos dies, tots amb un horari similar (la majoria de 10 a 13:30 i de 16 a 19:30), però El Molí de la Vil·la i el Xalet Serra només eren visitables el dissabte, mentre que la Prioral de St.Pere va ser l’únic edifici que només estaria disponible el diumenge. Jo només vaig poder-ne gaudir el dissabte, però va ser un dia molt ben exprimit.

A les 10 del matí, vaticinant les llargues cues que es podrien formar més tard, ja estàvem dues amigues i jo plantades a la porta del Pere Mata. Només accedir al pati i veure aquell
imponent edifici se’ns va tallar la respiració, i a la hora en punt, la nostra guia Maria va començar la primera visita pel grup de 23 matiners que ens havíem reunit per donar el tret de sortida a aquesta iniciativa.

D’arquitectura modernista, construït per Lluís Domènech i Muntaner, tenia molts detalls com les baranes de vidre, que recordaven o eren idèntics al Palau de la Música, el seu edifici cosí Barceloní. Vam estar uns 45 minuts dins el pavelló. Ens van ensenyar el hall, el menjador, les habitacions (moltes estil suite, amb lavabo propi) i ens van explicar algunes curiositats sobre cada estància. Per exemple, a la part baixa del menjador, fins arribar a uns dos metres, la paret està recoberta de ceràmica, ja que l’arquitecte va tenir clar en tot moment que es tractava
d’un centre psiquiàtric i va preveure les batalles de menjar que s’hi podrien donar lloc: La ceràmica era el més fàcil de netejar en aquests casos.

A les 10:45 sortíem d’allà amb moltes ganes d’haver estat boges en aquella època (i tenir diners, ja que només els més ben posicionats de la comarca tindrien la oportunitat de viure allà).
Ens havíem marcat un recorregut per visitar 4 edificis en un ordre més o menys lògic, de fora cap endins de Reus. El següent era el Xalet Serra. Vam tenir alguns problemes per trobar-lo i per aparcar, i finalment arribàvem allà una mica abans de les 12. Hi havia una cua immensa!
Una de les voluntàries ens va venir a dir que a causa de la gent que ja hi havia era impossible que entréssim abans de la 1:30, i que hauríem de tornar per la tarda… Així doncs, amb la cua entre les cames, vam dirigir-nos al nostre següent punt: La Casa Gasull.

Va ser arribar i moldre. Eren les 12 en punt, i estava entrant un nombrós grup a visitar la casa,  al que ens vam poder unir. Ens van explicar que en Felix Gasull, l’amo de la casa, havia estat assassinat. Era un emprenedor que havia fet fortuna venent oli d’oliva de la ciutat de Reus. Ara la casa és propietat de la família, però alguns viuen a Barcelona i els de Reus no tenen interès en reformar-la, ja que a dia d’avui està deshabitada. Vam veure a persones pintant els racons de la casa mentre nosaltres fèiem la visita. Ens van ensenyar el hall principal de la planta baixa, amb una claraboia per on no hi entrava llum… I es que com a curiositat ens van dir que hi havia hagut desavinenteses entre els familiars que vivien allà, i els de la planta superior havien posat una catifa tapant la claraboia, per tapar la llum als de sota! Això és amor fraternal!

Vam veure a la terrassa unes baranes semblants a les del Pere Mata i el Palau de la Música, cosa que ens assenyala que els tres edificis comparteixen pare: Lluís Domènech i Montaner.

Finalment, ens van portar a la darrera part visitable de la casa: la Fàbrica d’oli! Hi havia una caixa forta de la època, i fins i tot una cabina de telèfons antiga, on el Sr.Gasull es tancava cadadia a fer les seves trucades.
A les 12:33 sortíem de la casa. Era un dia de força ambient a Reus. Vam anar cap al centre, i vam acabar dinant mentre escoltàvem música catalana en directe d’un dels vermuts que hi havia. En acabat vam anar a la Fira de Reus a fer una mica de temps, i seguint el nostre planning, a les 16h ens plantàvem a la porta del Mas Tallapedra.

Ens va costar una mica de trobar, i ´és que avui dia és una hípica! Vam acariciar els cavalls fins que va venir la noia voluntària encarregada del Mas. Aquesta vegada la visita era només per nosaltres tres i un altre parella amb un cotxet, quina delícia! Ens van explicar que a dia d’avui a
la casa hi viuen tres famílies: Els pares i els dos fills amb les seves dones i nens. Es per això que no es visita durant la resta de l’any. Han desallotjat el rebedor i una de les sales de la casa perquè puguem veure com ho tenien tot en aquella època, traient els seus efectes personals, així que només vam poder visitar l’exterior, dues sales i la terrassa. Si volem veure res més, ens haurem de fer amics de la família!

Es notava per tot arreu la ostentació de riquesa que feia el seu propietari, el Sr. Abelló: Des de totxanes del terra fetes amb premsa hidràulica una a una, fins una gran Cloïssa decorant el seu Jardí Japonès, molt de moda en aquella època. El Sr. Abelló, finalment es va jugar tota la casa i
la va perdre a favor de la família que hi segueix vivint avui en dia.
Cal destacar també que la casa es troba a uns 4km de l’aeroport. Durant la guerra civil, van traslladar a aquell Mas als alts càrrecs i el feien servir de centre d’operacions.

A les 16:30 sortíem de la visita, i ens vam tornar a dirigir al Xalet Serra, per fer un segon intent.
A les 5 hi arribàvem, després d’haver aparcat a la vora, i la cua seguia sent tan terrible com aquest matí! Quin gran error no haver començat pel xalet a les 4 com ens havien aconsellat!
Vam esperar una estona, però en veure que no ens movíem i que ja havíem quedat satisfetes, vam preferir marxar cap a casa esperant que l’any vinent tornin a obrir aquest espai, pel que sens dubte començarem.

Aina Gombau

Altres articles de l’Aina:

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s