Santa Valpurga i la nit de les bruixes


Castellano

El solstici d’estiu representa en la nostra cultura una nit de festa, una nit per deixar enrere definitivament l’època més dura de l’any i inaugurar uns mesos abundants en collites i temperatures agradables, podríem fins i tot dir que estableix un moment anual de purificació, obtinguda a partir del foc, i on potser també, tots els elements de les creences populars adquireixen un paper destacat, entre les quals els esperits, les cures miraculoses i també en menor mesura les bruixes, en la seva forma més idíl·lica.

No obstant al nord i centre d’Europa, les bruixes tenen la seva nit especial i no coincideix pas amb cap fenomen astronòmic sinó que té lloc l’últim dia d’abril, de fet és una festa de benvinguda a la primavera. Es tracta de la nit de Santa Valpurga (Walpurgisnacht) o (la nit) de la crema de bruixes (Hexenbrennen) tot i que aquest últim no és un terme massa exacte. El nom prové de Santa Walburga (o Walpurga o Walpurgis), una abadessa anglesa del s. VIII que segons alguns diuen va néixer en una família aristòcrata, era neboda de Sant Bonifaci i va ajudar el seu tiet a cristianitzar tribus germàniques pel territori de l’actual França. Donada la seva educació va poder escriure les memòries del seu germà i algunes fonts la consideren la primera dona escriptora d’Anglaterra i Alemanya, però bé no entrarem en aquestes controvèrsies perquè és extremadament difícil demostrar qui va ser primer. Quan va morir, les seves relíquies van ser portades a Eichstätt (Baviera, Alemanya), i és aquest dia (1 de maig) el que se li dedica al sud d’Alemanya, Finlàndia i Suècia.

Com ja us podeu estar imaginant, santes i bruixes no pinten massa res juntes així que sí, l’heu encertat, novament ens trobem davant d’un exemple on el cristianisme va assimilar una festivitat anterior per tal de transformar-la a gust i de pas filtrar tot allò que no entrava dins dels seus principis morals.

Seguint amb la tradició un cop adaptada la festivitat, la nit anterior al dia de Santa Valpurga es coneix com la nit en què les bruixes feien una gran festa en l’anomenada Blocksberg (muntanya màgica on aquestes es trobaven amb el diable, Imatge 2), aquesta visió està altament influenciada per la descripció de les nits de bruixes (Hexensabbat) de la literatura dels segles XV i XVI. La denominació de Walpurgisnacht es popularitza gràcies a l’obra Faust de Goethe (1808), ja que prèviament es coneixia la tradició tan sols com Walpurgis.

Però clar la terminologia de “bruixes” sí que apareix durant el cristianisme…per tant, d’on prové realment aquesta tradició? Doncs probablement sigui una barreja de molts cultes i tradicions que devien tenir els pobles bàrbars per tal d’honorar les seves deïtats (sobretot relacionades amb la natura). Segons algunes fonts, Walpurga es considera una deessa anterior al cristianisme (el nom és d’origen germànic) i de fet s’han trobat ceràmiques gregues del s. II dC. amb referències a una Waluburg vident dels Semnons (poble germànic) descrits per primer cop per Tacitus. En termes més etimològics, veiem com la primera part del nom Waluburg, Wal també es troba en altres paraules de l’alemany antic com per exemple Walus (Zauberstab = vareta màgica) o també Vala, Walawa, Wala, noms que se’ls donaven a les vidents. Fins i tot estirant podem arribar a les Walküren (Valquíries), deïtats femenines en la mitologia nòrdica.

Molts dels rituals de Santa Valpurga es produeixen en ambients rurals. Un exemple n’és l’anomenada festa de l’arbre de maig: ja sigui per protegir-se dels mals esperits, per demanar bones collites o per millorar la fertilitat, es col·locava un arbre en cada jardí de cada casa cada primer de maig (Maibaum), tradició que se segueix produint en moltes regions, ara sobretot però a nivell de poble o ciutat. Aquest arbre també era una manera que empraven els homes per declarar el seu amor a una determinada dona. Un símbol de la fertilitat de la naturalesa, que es transporta des del bosc fins a la civilització. Moltes costums de les festes de maig es centren en parelles joves, que simbòlicament representen la germanor entre els individus d’una comunitat. El passar entre dos focs de Valpurga era un acte de purificació i de protecció contra la Pesta, la tos i la ràbia.

Amb la cristianització dels pobles germànics i amb l’arribada de la inquisició moltes d’aquestes tradicions es van catalogar com a paganes, perdent així també el component matriarcal que les caracteritzava i que assegurava que hi hagués festivitats centrades en la dona.

 

Rosa M. Torrademé

Imatge de portada: Festa de Santa Valpurga a Heidelberg. Autor: Andreas Fink

Altres articles de la Rosa:

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s