La ferida dels lleons deixa marca


Castellano

El passat 5 de maig, Tarragona rebia amb honors, i sold out, quelcom no massa habitual, un dels grups estrella de l’indi rock en castellà, León Benavente, que tornaven tres anys després a la ciutat.

El motiu era la presentació, immersos en una extensa i exitosa gira, del seu segon àlbum batejat “2”.

Pocs minuts abans de l’hora prevista es van obrir les portes de la sala, i lentament la gent la va anar omplint, sense presa, cosa que va provocar un lleuger endarreriment respecte l’hora prevista d’inici. Pocs minuts abans, algun tímid xiulet del respectable, va deixar entreveure certa impaciència i ganes, i és que s’ha de dir, hi havia ganes de gaudir de l’espectacle que ens anaven a oferir.

Així que van començar fort amb “Tipo D” demostrant que sí, que és un hit, i la gent, almenys a les primeres fileres, va embogir i va començar a cantar des del minut zero. El seu segon disc era el leitmotiv del repertori així que ens vam deixar emportar per “La Ribera”, a veure què s’hi venia, entre d’altres noves cançons.

També hi va haver temps per la nostàlgia, el record de quan amb prou feines van omplir la sala i van cantar “Rey Ricardo”, “Revolución”, tot i que Abraham Boba quasi se la saltés i volgués seguir endavant, o una immensa “Ánimo Valiente” amb el frontmant a la guitarra, cosa gens habitual, donant-li més força, si es pot, a la cançó,  i amb els inigualables cors del públic, provocant somriures del grup. No és una plaça fàcil Tarragona, però vaja si la van saber conquistar, erigint-se com els reis de la selva tarragonina, i rugir, rugir com si no hi hagués demà cantant allò de “ahora soy feliz”, això sí que és la glòria. “Gloria”.

Imagen 4: Luis Rodríguez, tocant un solo.

Així anava volant el temps, perquè quan s’està gaudint, el temps s’evapora, i la gent s’ho estava passant la mar de bé, i com a cirereta final per tancar un set list brillant, entre d’altres noves, dos clàssics convertits en himnes, “la palabra” i “ser brigada” i aquest moment de bogeria, amb l’Abraham baixant a la terra, barrejant-se amb els seus fidels, i derramant suor, paraules i rock a dojo.

I és que cal dir-ho, perquè es diu poc, han tornat més madurs, més forts, l’Abraham és més frontman que mai, ocupant ja el seu rol central. Lluny queden aquells tímids inicis en els laterals, sense quasi moure’s; ara sap que domina l’escenari, mira el seu esbart, els rugeix, els fa cantar i ballar, com si d’un ritual es tractés, es desinhibeixen els cautes i s’allunyen els mals esperits a cop de guitarra, arpa i saber fer sobre un escenari.

Ens va quedar clar qui mana a la selva, i setmanes després, encara sentim nostàlgia d’aquella nit en que Tarragona es va rendir a uns lleons, i és que la petjada d’un lleó queda per sempre, deixa marca.

Llarga vida a León Benavente.

Lara Álvarez
Visita la playlist del Cultius!

Altres articles de la Lara:

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s