Quan descobreixes el millor Bufet d’Europa: Les Grands Buffets


Castellano

Fa dies que sento parlar d’un bufet de Narbona, el millor d’Europa. Doncs senyores i senyors: jo puc dir que hi he estat! Durant les festes de Setmana Santa vaig pujar amb la família fins a Carcassona i de baixada, a només mitja hora d’allà (i unes 3h30min de Tarragona), vam parar a Les Grands Buffets, i val a dir que vam constatar que aquest és un dels millors bufets del món… I hem viatjat molt! Aquí la seva pàgina web: http://www.lesgrandsbuffets.com/es

Vam decidir-ho el dia anterior, i aquella nit  ens vam disposar a fer la reserva. Només els hi quedava una taula al jardí a les 11:30 del matí. Increïble, però vam decidir que valdria la pena.

El restaurant es va inaugurar el 1989 quan el seu propietari, Louis Privat, va decidir obrir un bufet on es posés a l’abast de gairebé tothom l’alta gastronomia tradicional francesa. Suposem que el boom ha estat precisament ara a causa de la seva aparició al programa Mastercheff, i les immediates crítiques de diversos cheffs amb estrella Michelin (com ara Guilles Goujon o Michel Guérard) que han expressat opinions positives vers el restaurant.

Tots aquests factors fan pensar que està molt bé això del bufet, però deu costar un ull de la cara… Doncs no! Tot el que podrem menjar ens costarà només 32,90 euros (begudes a banda, tot i que inclouen vins bons a preu de bodega, i les gerres d’aigua allà són gratuïtes… No cal dir res mes!). L’estratègia, segons el senyor Privat, és fàcil: grans quantitats de clients, grans compres als proveïdors i, per tant, preus de cost més baixos, amb un producte d’una qualitat excel·lent. A més, els nens menors de 5 anys no paguen, i fins als 10 anys paguen la meitat.

Així doncs, amb tots els deures fets, a les 11 i poc ens presentàvem allà i vam haver de fer una llarga cua (que anava força ràpid). Hi havia també una bàscula a l’entrada, perquè els més valents es pesessin en entrar i en sortir.

El personal era molt agradable. Una noia ens va fer una ruta en francès per les diverses zones que tenen: Els formatges, els pernils, el menjar que el xef et cuina al moment, els recipients calents ja cuinats classificats en verdures, carn i peix… i els més de 100 postres!

Ens va acompanyar a la nostra taula als jardins. Un petit espai verd, més semblant a una terrassa, amb una font al mig guarnida amb escultures curioses de Herve di Rosa i un únic peix gegant. Al cap i a la fi, arribar a les 11 va ser una bona hora, ja que encara no estava ple de gent, i podies gaudir dels espais i fer les fotos que volguessis sense la resta de comensals pel mig.

Deixant de banda la tradició formatgera francesa, va ser el primer lloc on vam atacar. Hi havia 45 tipus diferents per escollir! De cabra, de vaca, d’ovella… Tants com vulgueu i tanta quantitat com sigueu capaços de menjar. Gorgonzola cremós, rocafort, emmental, parmesà… Jutgeu vosaltres mateixos:

A la mateixa sala que el formatge hi podem trobar els foies, els xoriços i les diverses potes de pernil (la majoria espanyol) que pots tallar al teu gust. Al costat contrari hi ha els productes marins: el salmó fumat i marinat, bous de mar, caragols, ostres de Gruissan i musclos. I més enllà una varietat de vegetals ecològics per confeccionar amanides. Nosaltres, en canvi, vam seguir avançant cap als plats principals, ja que havíem de deixar bon espai a l’estómac per a tot el que trobem a la rôtisserie , on es cuinen al moment entrecots, turnedó, costelles, turbot, magret d’ànec, llamàntol amb salsa, steak tartar

Per començar, i abans d’arribar a la barra amb vistes a la cuina, trobaves safates tapades i calentes amb menjar: segons l’illa on et movies hi havia les peces de carn (garrí, salsitxes…), les de peix (gambes a la planxa, calamarsets, i fins i tot uns musclos gratinats deliciosos), i les de pasta i verdures (la safata d’arròs blanc i la de les bajoques no sé qui les deu menjar, la veritat).

Creuant tot allò, al costat de la barra hi havia la llista amb els plats que confeccionen i la recomanació del xef. El meu preferit va ser un Foie a la planxa amb un llit de poma cuita… Deliciós!

Després d’escollir el plat, ets tu mateix el que parla amb el xef i propietari, Louis Privat, i expliques el que vols. De fons se sent el típic “Sí, cheff” de la tele. A continuació t’ho confeccionen tot davant teu. En el cas de l’steak tartar, per exemple, el cuiner mostra al client la peça de carn -bou o cavall- que està a punt de picar, la passa per la màquina i hi afegeix el rovell d’ou, la ceba i les tàperes. Un steak tartar de cavall que ell tot sol ja fa que el viatge valgui la pena.

I finalment, arriba el meu moment tan esperat: ELS POSTRES. Clàssics francesos acompanyats de tota mena de cremes, compotes i una gran font de xocolata amb llet per banyar-hi el que vulguem, i acompanyada de recipients de xocolata blanca i negra al costat, amb la mateixa funció. Una tartaleta de maduixes amb crema (que vaig repetir, banyant la segona vegada en xocolata negra), un fantàstic pastís Tatin, macarons de mil i un sabors, éclairs, milfulls, pastís Selva Negra, creps, gofres, gelats, moelleux au chocolat, delícia de formatge blanc, crema catalana, chantilly… No acabaria mai!

A les dues tancava el restaurant i és quan vam decidir marxar d’allà… Tot i que ens hi haguéssim quedat! Ma mare i ma germana encara van tenir temps de fer-se una foto amb el xef. Vam acabar molt tips, però amb ganes de seguir menjant, i la ferma convicció de que hi tornarem (després d’haver aconseguit pair-ho tot!).

Aina Gombau

Altres articles de l’Aina

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s