WaynaGinebra


Castellano

Cada dia s’inventen noves i divertides formes de viatjar. La curiositat de l’ésser humà va guanyant partida al món, arribant cada vegada més lluny, i cada vegada en menys temps. És per això que els viatges per Europa estan en auge. No necessites tenir 15 dies de vacances i tenir-ho tot planejat al detall, ja que amb poc temps pots estar prenent un cafè amb vistes a la torre Eiffel o al Coliseu Romà.

En aquesta filosofia de viatge es basa Waynabox, una nova forma de viatjar que s’està posant de moda, i que he tingut el gust de provar. Consisteix en un pack de viatge… SORPRESA! Per 150€ (per persona) entren dues nits d’hotel i els vols d’anada i tornada a alguna ciutat europea. El truc està en què no saps quin destí et tocarà fins a dos dies abans d’embarcar, quan t’envien els bitllets i una guia amb petites recomanacions sobre la destinació. No sabeu com he gaudit els dies previs del viatge. El saber-me de memòria la llista dels possibles destins, i buscar alguna cosa que fer en cada un d’ells. Tots tenien màgia, tots tenien un je-ne-es-quoi… I al final el guanyador va ser… GINEBRA!

S’ha de dir que Ginebra és cara, però la gent és molt agradable i formal. Pots pagar amb Euros en gairebé tot arreu, encara que si t’han de tornar canvi ho faran en la seva moneda, el franc suís (CH). Hi ha molt poca diferència amb l’euro, només d’alguns cèntims. Jo hi havia estat fa un parell d’anys, però el meu xicot no, així que sabia perfectament on volia portar-lo. Dit això, us deixo el meu viatge romàntic de cap de setmana waynaboxero, una forma diferent de viatjar.

Divendres 13.01.17

L’avió sortia de Barcelona a les 6:35.

Després d’una grana matinada, a les 9 del matí ja havíem fet el Check-in. Deixem les maletes, i vam agafar el Tram, que ens va deixar en 10 minuts a Bel-Air, al centre.

Les primeres impressions van ser de sorpresa. Per bé que ens anava tot, per la silenciosa i tranquil·la que és aquesta gran ciutat, i per suportable que resultava el tan temut fred (sempre que no nevés, perquè això si que et cala fins als ossos …).

Arribem al Jardí Anglès. Allà vam veure el Jet d’eau, per fi! Primer símbol de Ginebra que no ens podíem perdre! Tenia por que estigués apagat, ja que a l’hivern si les temperatures són molt baixes el tanquen perquè no es congeli.

Just en una cantonada del mateix jardí hi havia el famós rellotge de flors. Ho vam veure mig cobert per la neu, però tot i així s’intuïa bé.

Seguim cap a la part antiga de Ginebra. Passem per un carreró mig amagat, el Passage des Degrés-de-Paules, i vam arribar just darrere de la Cathedral de St.Pierre. Allà vam descobrir una vista idíl·lica de les teulades de Ginebra plenes de neu, i vam aprofitar per crear el nostre petit ninot de neu.

Parc des Bastions.

Seguim per davant de la Catedral i recte fins a la Promenade de la Treille, des d’on vam veure el que ens va semblar Ginebra sencera, des de just a sobre el Parc des Bastions. Vam baixar al parc, on ens vam donar el luxe de jugar una partida als escacs gegant que hi ha a la porta, i seguim cap al Monument Internacional de la Reforma, que no ens agradà especialment.

Amb la panxa plena i ànsies de connexió internet, vam decidir passar per l’hotel a preguntar a recepció com arribar a un temple budista amb vistes de Ginebra, i ens va dir el noi que en mitja hora arribàvem… MENTIDA! Així doncs, vam perdre la tarda tontament. Vam acabar gastant DUES HORES per arribar al telefèric que et porta al temple (i que costa 11€), amb tan mala sort que vam arribar a les 17: 02… I TANCAVEN A les 17! Començava a nevar, era fosc, feia fred i ens havíem desanimat, així que vam fer el millor que pots fer en aquests casos: Sopar i anar-te’n a dormir.

Dissabte 14.01.17

Aquest sí que va ser un dia perfecte. Vam decidir llogar un cotxe i anar a un poblet que m’havia robat el cor fa uns anys: Gruyères.

Ens van donar un Fiat Panda amb tracció total i a les 9:45 arribàvem al poble.

Imatge de Gruyéres.

Encara hi havia zones verges per les quals poder trepitjar i deixar empremta i fins i tot vam fer angelets a la neu. Súper romàntic. Ens vam dirigir al castell, i just abans d’arribar vam fer una parada al Museu de HRGiger. La meva parella és molt fan de les sèries d’Alien, Predator i Species, així que ens vam passar gairebé dues hores dins el museu (uns 25 € els dos … Bastant car, però ens van donar un descompte per al castell, així que fer les dues coses acaba valent la pena). Està ple de dibuixos originals de l’autor, i cal dir que havia de tenir una ment bastant depravada, perquè la gran majoria de les seves obres feien referència al sexe, així que si aneu amb nens petits millor passar-ho de llarg.

En sortir d’allà, vam visitar Le Chateau de Gruyères (13CH els dos amb el descompte d’abans). És immens per dins, amb diverses sales, dormitoris, sales de caça o amb piano, i fins i tot sales amb obres d’art contemporànies, per aprofitar l’espai.

El que de veritat em van impressionar van ser les vistes des del castell, situat a la cantonada d’un penya-segat. A l’exterior nevava, llàstima que els jardins estaven tancats a l’hivern. Potser massa perillós a causa de la neu, i no es veuria tan preciós amb les petjades dels turistes. Sense dubtar-ho, val la pena la visita!

Vam para a prendre una xocolata al bar ambientat de HRGiger (de 5CH. Tot i que sembli molt, era el més econòmic de la carta!) a les 12 ja marxàvem d’allà.

A la part baixa del poble es troba la La Maison du Gruyére. http://www.lamaisondugruyere.ch/accueil/. Es tracta d’un museu on t’ensenyen com es fa el formatge i algunes curiositats. Vam menjar una Fondue allà mateix, no pots anar a Suïssa i no provar-la!

Finalment vam deixar el poble, i a les 2 arribàvem a Montreux. Només havia vist fotos del castell de Chillon, i ens vam anar cap a allà directament. Per desgràcia, se’ns havia tirat el temps a sobre, i l’entrada valia 12,5CH per persona. Havíem buscat fotos de l’interior, i, encara impressionant, ens va recordar molt al castell de Gruyeres, així que ens vam conformar amb passejar pel voltant, i us dic sincerament, que feia temps que no veia una panoràmica tan PRECIOSA. El llac de Leman i les muntanyes blanques emmarquen un castell de conte de fades.

Al fons, castell de Chillon.

A les 15:30 posàvem rumb a Lausanne. No sabíem que hi havia per veure, i no teníem molt de temps, així que vam donar una volta en cotxe, però al no trobar lloc per aparcar pel centre vam acabar de nou al passeig al costat del llac.

Era just aquesta hora del dia en què veus com baixa el sol, i vam poder fotografiar el reflex de l’aigua i les gavines que voleiaven. Vam passejar per tot el parc de Denantou i la Quoi de Belgique. Dins el parc ens va sorprendre trobar un petitíssim temple Tailandès, amb flors fresques i fotografies del seu difunt rei en un altar, pel que encara els queden mesos de dol.

Vam veure amb pena com es posava el sol. Encara ens quedava el viatge de tornada a Ginebra, i volíem parar a Nyon, del qual tantíssim havíem sentit a parlar. Malauradament, tot el país està molt poc il·luminat a la nit, així que no valia la pena. Em vaig quedar amb moltes ganes de veure-ho a la llum del dia!

Diumenge 15.01.17

L’últim dia ens vam donar el gust de dormir una mica més. Vam fer el Check-out i vam deixar les maletes a la consigna. A les 10 arribàvem al centre… Cap a un dia preciós! La neu s’havia desfet en alguns punts, i el sol brillava com mai, així que vam decidir caminar una altra vegada pel centre antic de Ginebra.

En arribar a la Cathedral de St.Pierre, ens vam plantejar pujar al campanar. Valia 5CH (que no és gens car!) Però jo recordava el paisatge molt bé de l’última vegada, i vam decidir no temptar la sort amb el vertigen de la meva parella, així que vam passar de llarg.

Vam tornar a passar per la Promenade de la Treille, i el Parc des Bastions. Just darrere, a la Plaine de Plainpalais es fa cada diumenge el mercat ambulant. Ens imaginàvem moltes paradetes cuquis i molta gent, però sincerament va ser bastant ‘cutre’, no val molt la pena. Ho vam veure ràpid i vam agafar el Tram n.15 des d’allà mateix en direcció Nations. El pla era anar directes a l’ONU, però en passar per sobre d’un dels ponts ens van enlluernar les vistes i vam decidir parar a la primera parada que hi havia (Simon-Goulart) i sortir a passejar.

Al cap d’una estona, vam tornar a agafar el Tram fins arribar al nostre destí: l’ONU. L’entrada valia 11CH, i encara que val la pena veure-ho un cop a la vida, no em venia de gust veure-ho. Recordava de la meva anterior visita el sostre d’una de les sales, dissenyat per Miquel Barceló, però vaig considerar que no m’havia agradat prou com per repetir, així que vam caminar cap al Jardí Botànic que hi havia al costat. Seguia tot nevat, i fins i tot estaven els estanys gelats. Vam entrar en tots els hivernacles, recreant-nos en les diferents plantes (la meva parella és un enamorat de les plantes i la natura).

Jardí Botànico de Ginebra

A les 14.45 sortíem d’allà. Ens quedaven poques hores a Ginebra, i havíem fet tot el que volíem fer, així que vam improvisar un pla: Vam comprar entrepans per menjar i vam pujar en un autobús que anava pel costat del llac (la línia I), i arribava fins Hermance-Village. Quina sorpresa de lloc! Estava a uns 10km de Ginebra. Pel camí vam veure unes mansions impressionants, i vinyes nevades… Va ser com fer una excursió amb bus turístic!

A les 5 tornàvem a per les maletes, i ens vam anar ja cap a l’aeroport.

No tinc cap dubte que repetiré l’experiència, i tant de bo pugui fer-ho aviat. Fins llavors recordaré la neu, el llac i els castells de conte de fades.

Aina Gombau Maixé

Altres articles de l’Aina:

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s