Dublín en 48 hores


Castellano

I ja en van quatre, de ciutats destinades a ser assaborides en poc més d’un dia. La màgia efímera del pas ràpid per un lloc, perquè avui en dia poc més que això es pot fer, si es vol viatjar sovint.

Dos dies, quatre espais. El nord i el sud del riu Liffey; la part medieval -o vikinga- i la georgiana. De fet no hi van arribar els romans, de manera que passaren directament de la cultura celta a les invasions bàrbares i vikingues, fins l’arribada del cristianisme amb Saint Patrick al voltant del primer quart del segle V. La seva història gira al voltant del cristianisme, les lluites pel poder -considerant-se gairebé una colònia de Regne Unit-  i revoltes populars d’un poble agricultor i tradicional, molt arrelat a la seva terra.

Vista del riu Liffey. Foto: Omar El Gabry

Primer dia: sud-oest

La ciutat de Dublín es divideix en diversos barris amb unes característiques pròpies. El seu nom prové del gaèlic Dubb Lin que vol dir pou fosc.

El nostre passeig comença anant cap al Trinity College (1592) la universitat de Dublín, espai construït pel govern irlandès durant l’època victoriana, per tal que els joves es quedessin al país i no marxessin a la universitat britànica, donat que consideraven que allà es britanitzaven massa i això no els interessava.

Biblioteca i Llibre de Kells

Un dels atractius d’aquesta universitat és la biblioteca antiga, amb el llibre de Kells, un manuscrit il·luminat medieval. Es tracta d’una petita exposició que mostra la vida i cultura de l’Irlanda medieval, així com la tècnica de l’escriptura sobre pergamí, la figura del copista, persona que era l’encarregada de copiar els llibres a mà i que, sovint, era l’autor de les famoses il·luminacions -dibuixos a la pàgina. Sincerament és interessant però una mica cara l’entrada, per veure una expo on l’únic element, a part dels plafons explicatius que hi havia, era el propi llibre de Kells, dins d’una vitrineta, clar. Per sort també s’inclou la biblioteca antiga al pis de dalt, que val molt la pena i, almenys, allà t’hi deixen fer fotografies.

Interior de la biblioteca del Trinity College. Foto: Omar El Gabry

Seguint caminant cap aquesta zona es pot trobar la National Gallery of Ireland, una pinacoteca amb quadres des del Renaixement fins a principis del segle XX, d’artistes nacionals i internacionals. Just al costat comença Sant Stehpen’s Green Park, amb el memorial d’Oscar Wilde, escriptor per excelència d’Irlanda. Aquest, juntament amb James Joyce -que també té una estàtuta en el carrer O’conelly, formen dues parts importants de la història d’Irlanda. Escriptors que naixeren o visqueren durant un període a la illa, i que hagueren de partir a la recerca d’un futur millor -com molta de la seva població.

Memorial a Oscar Wilde, fotografia pròpia

Zona medieval 

La zona medieval de Dublín la compon l’espai en el que s’hi troben els principals monuments històrics de la ciutat: el Dublin Castle, diverses esglésies gòtiques i la catòlica Christ Cathedral i la protestant Saint Patrick’s Cathedral. D’aquests quatre elements, nosaltres només vam entrar a Saint Patrick (7€) i realment val molt la pena. És fosca però amb profusa decoració de daurats i d’escltures, i amb el terra de rajoles formant formes geomètriques. En una de les seves parts, a més, s’hi incloïda una exposició commemorativa de la Primera Guerra Mundial.

Si es continua cap a l’oest, vorejant el riu Liffey, veureu el Dublín més industrial, amb un repertori de fàbriques i de bars autèntics plens de “lugareños” (tant és així que vam voler dinar en un d’aquests bars i van passar dues coses: 1.- ens miraven com si fossim els primers turistes que veien en anys i 2.- el menjar estava tan i tan especiat – al gust d’allà, clar- que no vam poder acabar-nos-ho).

Seguint aquesta ruta, doncs, s’arriba (caminant, perquè som uns valents, però també podeu anar-hi en bus, que surten sovint) a la Fàbrica de Guinness, que val 14€ l’entrada amb visita per la fàbrica i degustació al mirador des del que es veu tota la ciutat. Nosaltres no hi vam anar, i us assegurem que pel centre trobareu milions de Pubs amb la mateixa Guinness per 6€. Vam passar de llarg per arribar fins l’IMMA, Irish Museum of Modern Art, que es troba enmig d’un parc , en un edifici que era un antic hospital; allí s’hi fan exposicions d’art contemporani i residències artístiques.

 

Pel vespre us recomanem la zona de Temple Bar, amb música en viu i menjar típic (chicken wings, i sobretot estofats de patata i carn, fins i tot amb salsa de Guinness, per passar el fred).

Truquitos! Alerta amb les zones turístiques, nosaltres vam tenir alguna mala experiència amb el tracte en alguns dels Pubs. Sempre és millor i més autèntic allunyar-se del centre neuràlgic.

Temple Bar, decorat nadalenc. Foto pròpia, Nadal 2015

Segon dia: nord i est

Agafant el carrer O’Connelly cap al nord, trobem el barri georgià, per la tipologia de cases d’estil victorià. Allà s’hi troba el Writers Museum (Museu dels Escriptors), un atac d’epilèpsia per als museòlegs, que deixem en un aura de misteri perquè val molt la pena fer un article expressament per ell.

Just al costat del Writers Museum es troba la Dublin City Gallery The Hugh Lane i el taller de Francis Bacon. Aquest no era el seu emplaçament original quan obrí la galeria, al 1908, amb un clar objectiu de dotar a la ciutat de Dublín d’un espai de col·leccionisme contemporani. La trobem aquí des del 2012, moment en el que es va annexionar “l’estudi de Bacon”; una rèplica exacta de l’estudi que tenia a Londres l’artista irlandès Francis Bacon, una de les figures cabdals de l’art del segle XX. Es tracta d’una galeria cedida majoritàriament pel col·leccionista.

Estudi de Francis Bacon. Foto: Omar El Gabry

Us recomanem passejar pels carrers principals, el carrer O’Connel o el carrer Grafton, i assaborir un altre element típic d’Irlanda, i en general dels llocs de fred, el Whisky calent! Nosaltres vam estar a The Parrell Heritage Bar and Grill (4,90€).

Whisky calent. Fotografia pròpia

En aquesta zona també es troba el National History Museum, amb una gran quantitat de peces de l’edat de bronze irlandesa i el primer cristianisme vingut de la mà de Sant Patrici; armes i utensilis medievals i fins i tot momificacions prehistòriques.

En aquesta zona podreu trobar, també, la National Library o el Natural History Museum.

Una altra reflexió destacable és que volíem buscar llibres en irlandès i no en vam trobar. Tot eren contes per nens o llibres per aprendre a llegir. Molt poca literatura escrita o traduïda. Molt poca cultura lingúística o crítica al voltant de la llengua local.

Truquitos: Dublín és una ciutat bastant petita i abastable, de manera que és molt fàcil veure-la en un dia i després agafar busos cap altres zones d’Irlanda. A més a més, al ser petita, de seguida pots trobar-te allunyat del centre neuràlgic i trobar supermercats econòmics on poder comprar avituallament 😉 Els pubs i les Ginnes, també són més barates.

 

Ens quedem amb aquesta cita final, de Francis Bacon:

Guiomar Sánchez Pallarès

Altres #en48h

Altres articles de la Guiomar

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s