Alba daurada, un assumpte personal


English Castellano

El mes d’octubre passat vam poder assistir a la projecció del documental “Alba daurada, un assumpte personal” de la directora grega Angélique Kourounis amb qui al final del film el públic va poder parlar en una sessió oberta de preguntes. Aquest documental pretén mostrar el dia a dia del partit feixista grec Alba daurada i explicar què porta a gent de tots els estrats socials i ideologies polítiques a donar-los el seu vot.

Divendres al vespre, fa fred i no hi ha massa gent pels carrers de Munic. Em dirigeixo al centre cultural grec de de la ciutat on es passarà un documental que em va cridar l’atenció no tan pel tema en sí sinó per la metodologia. Arribo aviat, potser massa aviat perquè a la sala de projecció, un primer pis en un edifici vell, només hi ha un dels organitzadors comprovant que el projector i l’equip de so funcionen i un altre home que em saluda a l’entrar. L’habitació és petita, deu tenir uns trenta o a estirar quaranta metres quadrats i la meitat està plena de cadires organitzades en dos blocs deixant el corredor al mig. M’assec a la tercera fila i mentre espero a que tot comenci va arribant més gent, la majoria d’ells parlen grec però també sento algú que parla alemany i fins i tot un home amb accent francès.

La presentació del documental corre a càrrec del president del casal grec i d’un representant del grup antifeixista de Munic. Tenim també la sort de comptar amb la presència de la pròpia directora i d’un dels guionistes, els quals han seguit el dia a dia d’un dels partits polítics hel·lens amb més controvèrsia des de l’esclat de la crisi econòmica: L’associació popular alba daurada o simplement alba daurada (Χρυσή Αυγή).

Líder fundacional d’Alba daurada, Nikolaos Michaloliakos (dreta) i portaveu al parlament Ilias Kasidiaris (esquerra). Font

Malgrat ser un partit amb les seves bases fundacionals presentades en forma de manifest l’any 1980 [1] no va ser fins al 2012 que els vam conèixer a la resta d’Europa occidental, quan per primer cop van entrar al parlament grec amb un gens menyspreable 6,9% dels vots. [2] Alba daurada no es diferencia massa de la resta de partits d’ultradreta que ens poden venir a la ment, el seu discurs es basa sobretot en l’exaltació dels valors nacionals i del rebuig de tot allò i aquell que surti dels estàndards establerts (blanc, cristià, heterosexual). També tenen pinzellades de nostàlgia imperialista (volen tornar a viure en el que ells anomenen una gran Grècia on només hi hagi els grecs que compleixen la seva definició) i no dubten en emprar la violència per aconseguir els seus objectius.

Investigant una mica, una descobreix coses tan sorprenents com que un grup d’antics integrants d’Alba daurada formà part del grup armat Guàrdia Voluntaria Grega (GVG) o Elliniki Ethelontiki Froura – EEF en grec, el qual lluità en la guerra de Bòsnia seguint les instruccions de l’exèrcit de la República Srpska i participà en el genocidi d’Srebrenica. Els integrants foren condecorats pel mateix Radovan Karadžić. [3] El seu historial delictiu no s’atura aquí, el seu líder fundador Nikolaos Michaloliakos i altres membres foren detinguts l’any 2013 per pertànyer a una organització criminal responsable de l’assassinat del cantant de hip hop i activista Pavlos Fyssas, s’han denunciat diverses amenaces i agressions a periodistes i el portaveu del partit Ilias Kasidiaris (també empresonat per possessió il·legal d’armament) agredí en directe a una candidata del partit Syriza i una del partit comunista en un debat a la televisió grega.

greek_volunteers3
Radovan Karadzic, president de la República Srpska durant la guerra de Bòsnia honorant membres del GVG (Guàrdia Voluntaria Grega). Font

Amb aquest panorama ens podem preguntar, com pot ser que aquests individus hagin arribat a tenir representació en un parlament, com pot ser que segueixin tenint una estructura civil (seus, programes públics de repartiments d’aliments als “de casa”) i el més important, com pot ser que tinguin el suport de gent de tots els estrats socials i ideologies.  Aquestes són algunes de les qüestions que van portar a Angélique Kourounis a voler filmar un documental que intentés donar resposta i mostrar què pensen els integrants i simpatitzants d’Alba daurada des d’un punt de vista el més natural possible. Amb aquesta idea, la directora comença a seguir les activitats del partit a Atenes, va a la seu, queda amb ells a prendre cafè i els acompanya a les manifestacions. En cap moment pretén infiltrar-se o fer-se passar per un d’ells, ben al contrari, hi va com una més i ho grava quasi tot amb el mòbil, fa preguntes i s’interessa per ells.

El que és més sorprenent potser és que en cap moment li prohibeixen l’activitat, és més, li responen les preguntes que fa i accedeixen a que ella entri en les seves vides. Tanta permissivitat al final els passa factura ja que gracies a diversos descuits, s’aconsegueixen enregistrar discursos que contradiuen la versió oficial que donen en els mítings. Però potser tampoc els importa massa que se sàpiga el que realment pensen, saben que ni que no sigui políticament correcte, és el mateix que pensen la majoria dels seus seguidors.

Member of the far right Golden Dawn party hold flags as they take part in a rally in Athens on February 1, 2014. Some 3 000 farright Golden Dawn nationalists took part in the rally to commemorate a 1996 incident between Greece and Turkey at Imia island. Meanwhile anti-fascist protesters clashed with police as they gathered nearby to oppose the rally of members and supportes of the Golden Dawn extreme-right party. AFP PHOTO / Louisa GouliamakiLOUISA GOULIAMAKI/AFP/Getty Images
Membres d’Alba daurada en una manifestació. AFP PHOTO / Louisa Gouliamaki/AFP/Getty Images

Aquesta quotidianitat, aquest anar fent i documentant, dóna fruits després de 5 anys amb un film com a resultat que ens mostra la complexitat de la societat grega, on els extrems d’ambdues bandes ideològiques són molt actius i on una gran part de la població ha perdut qualsevol esperança en la política tradicional, i amb un país trencat, busca aferrar-se a qualsevol cosa que li doni esperança. Conservadorisme, xenofòbia, homofòbia, reacció a l’austeritat de la Unió Europea, vista per molts com una nova invasió germànica, tot envoltat d’una ambient on no falten esvàstiques, mein Kampf’s i racisme en estat pur.

Alba daurada, un assumpte personal és un treball valent, on els integrants del projecte s’exposen a patir les conseqüències d’estar en contacte amb gent radicalitzada que no dubta en emprar la violència. És un documental diferent, on la directora a més de periodista, és una ciutadana com qualsevol que veu com el seu país s’està convertint en un lloc hostil on la rebutja del diferent es fa més present amb cada dia que passa i decideix combatre aquesta situació amb l’únic que té, una càmera i ganes de mostrar al món com són les coses a peu de carrer.

Per aquesta raó i per la feina de divulgació i denúncia de grups violents que potencien la polarització de la societat, val la pena donar a conèixer el film i donar-li suport econòmic si es creu convenient.

El Cultius ha col·laborat en la revisió dels subtítols en castellà i ha traduït la versió en català.

Aquí podeu veure el tràiler del documental (anglès):

Més sobre el tema:

[1] http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/06/internacional/1336335890.html

[2] https://en.wikipedia.org/wiki/Golden_Dawn_(political_party)

[3] http://www.x-pressed.org/?xpd_article=the-srebrenica-massacre-and-the-role-of-greek-volunteers-a-revealing-survey-by-xyz-contagion&lang=es

Rosa M. Torrademé

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s