Que el multilingüisme sigui benvingut


Castellano    English    

Catalunya ha viscut en el segle XXI una onada migratòria considerable, provinent d’arreu del món.

Segons l’IDESCAT (2016), l’any 2000 els residents a Catalunya nascuts fora de l’estat espanyol representaven el 2.9% de la població total, mentre que el 2015 aquest percentatge havia augmentat fins el 13.7% (gairebé 1.3 milions de persones). I potser no hi pensem gaire, però tota aquesta gent que ve d’altres països porta amb ella les seves llengües i cultures, fet que implica que la societat catalana ha esdevingut, en poc temps, molt més diversa lingüísticament i culturalment. Llavors, quantes llengües es parlen en el territori català? Segons GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades), a Catalunya hi trobem parlants d’unes 280 llengües diferents (Barrieras, 2013). Doncs sí, tantes com 280. Tanmateix, no hauria de sorprendre’ns tant: les societats monolingües són més aviat l’excepció. De la mateixa manera que a l’estat espanyol s’hi parlen diverses llengües a part del castellà (català, basc, gallec, aranès, asturià, aragonès, etc.), també és així a la resta de països. Però aquest és un tema molt extens que cal ser tractat en un altre article.

pera2
Font: Knowledge is everything http://articles.padmad.org/education/multilingualism/1146/

És evident que l’arribada d’una quantitat tan gran de gent en un període de temps tan curt presenta dificultats a l’hora de gestionar la cohesió social, entre d’altres. Per aquest motiu, la situació del català és en certa manera delicada ja que el castellà, com a llengua dominant, és l’idioma que les persones nouvingudes acostumen a aprendre primer. Per tant, és important trobar un model d’integració que faciliti l’aprenentatge del català per part de la població nouvinguda. Ara bé, tenint en compte que aproximadament un 10% de la població catalana té altres llengües maternes que no són ni el català ni el castellà, ja no es pot dir que Catalunya sigui un territori bilingüe: Catalunya és a dia d’avui multilingüe. Aquesta diversitat lingüística s’ha de tenir en compte si es vol un model d’integració inclusiu. Si es deixa de banda, es tractarà d’un model d’assimilació lingüística i cultural, que ha demostrat provocar guetització i marginalització, sent-ne les revoltes als suburbis de París un exemple clar (Barrieras, 2013). Indubtablement, doncs, les polítiques que s’apliquin determinaran quin tipus de societat acabarà esdevenint Catalunya: una societat diversa i cohesionada no es crearà a partir d’un procés que exigeix un esforç d’entendre l’altre a només una part de la població.

 

No obstant això, com es pot promoure la diversitat lingüística sense amenaçar el català, la llengua minoritzada pròpia del territori? Hi ha molts estudis que investiguen com apropar el català a les persones nouvingudes, però les llengües d’aquestes persones, que ara també són part de l’escena cultural catalana, no han rebut la mateixa atenció. Però l’educació i les iniciatives populars poden tenir un paper essencial a l’hora d’ajudar Catalunya a convertir-se en una societat més inclusiva i rica. Tot i que, òbviament, no es pot demanar a les persones que treballen en l’ensenyament i la mediació cultural que parlin totes les llengües de la població nouvinguda, hi ha gestos que certament poden contribuir a reconèixer i valorar la diversitat lingüística. I és que dotar d’eines als professionals de l’educació i mediació cultural per conscienciar sobre l’existència i importància de la diversitat lingüística pot contribuir a crear una societat més cohesionada socialment, sempre que el procés d’integració no impliqui renunciar a l’herència lingüística i cultural de les persones nouvingudes (Barrieras, 2013). Hi ha algunes bones iniciatives, com ara la col·lecció de llibres de la Lluïsa Gràcia “Llengua, immigració i ensenyament del català”. Tal com indiquen Gràcia & Contreras (2002), senzillament fent saber a la població nouvinguda que coneixem les seves llengües, o dient “bon dia” o “gràcies” en la seva llengua materna són simples gestos que segurament seran apreciats i que farà que se sentin valorats.

pera1
Font: IESE Universidad de Navarra http://blog.iese.edu/expatriatus/2014/05/01/multilingualism-multiple-personalities-or-just-a-diverse-one/

És, doncs, òbviament necessari per a la preservació del català que la gent nouvinguda l’aprengui i s’hi identifiqui, però no en detriment de la seva llengua nativa. Amb l’assimilació es  perd la identitat original per adoptar-ne una de nova, fet que implica un empobriment tant per a la cultura de la gent nouvinguda com per la catalana. En canvi, la integració i la diversitat no haurien de ser mai sinònims d’amenaça o empobriment, sinó d’enriquiment i cohesió, si es gestiona bé. A més a més, la integració no es pot entendre com un  procés unidireccional, ha d’implicar un esforç no només per part dels nouvinguts sinó dels catalans també per intentar deixar de banda les concepcions eurocèntriques i entendre altres vivències i perspectives. Quan la gent entengui que totes les cultures i llengües s’han desenvolupat i format en contacte i gràcies a d’altres, aquell dia s’haurà guanyat molt en riquesa i cohesió.

 

Renée Pera

 

Imatge de portada: Languages connect the world. Font: UNESCO

Referències

  • Barrieras, M. (2013, juliol). La cruïlla del multilingüisme: les llengües dels catalans al segle XXI. Diversia, 3
  • Gràcia, Ll. & Contreras, J. (2002). El soninké i el mandinga. Estudi comparatiu entre les gramàtiques del soninké i el mandinga i la del català. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família
  • IDESCAT (2016). Evolució de la població total i estrangera. 2000-2015. Extret de http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s