Cent anys de dadaisme


Castellano

Imagineu-vos un cabaret al Zuric de principis del segle XX, concretament quan la gran guerra ja fa dos anys que dura. Actuant hi tenim l’Hugo Ball (30), un jove alemany sociòleg, filòsof i poeta, Emmy Hennings (31), cantant, poetessa i escriptora alemanya, esposa del primer i tots dos fundadors del cabaret (de nom Voltaire), Samuel Rosenstock (20), més conegut pel seu pseudònim Tristan Tzara, poeta i escriptor romanès, Marcel Janco (21) també romanès, pintor i arquitecte, Richard Huelsenbeck (24) un estudiant de medicina alemany, un alsacià, Hans Arp (29), pintor i poeta, i una suïssa Sophie Taeuber-Arp (27) pintora, escultura i més tard esposa de l’últim.

El front de guerra queda lluny i dins l’illa de pau que representa Suïssa els afortunats que s’han quedat fora del conflicte no poden evitar intentar trobar una explicació a la situació que viuen, grans preguntes filosòfiques sobre la irracionalitat de l’home i la utilitat del sofriment. Els set amics refugiats beuen i fumen mentre reciten poesies i actuen, o es burlen de la seriositat de les obres de teatre que es representen a la planta baixa del cabaret. Per què tanta cordura? Qui pot afirmar ara que l’home és racional? De què serveix que avanci el coneixement científic (positivisme) si al final milers i milers d’homes estan morint a les trinxeres inútilment?

Imatge 1: D’esquerra a dreta: Emmy Hennings, Hugo Ball, Tristan Tzara, Marcel Janco, Hans Arp, Richard Huelsenbeck i Sophie Tauber-Arp

És hora de canalitzar tot aquest desencant en un mitjà físic, almenys un recull d’idees on es descrigui quines són les queixes i què es pretén amb l’exposició d’aquestes, és hora d’escriure un manifest. Primer però caldrà buscar-li un nom a aquest nou intent de moviment i per això en Tristan Tzara o l’Hugo Ball (les fonts consultades discrepen de qui fou realment) agafa un diccionari en francès i a cegues obre una pàgina i escull una paraula: “dadà”  que en francès vol dir cavallet de fusta però que òbviament no té res a veure amb el moviment. Com diu el mateix Tristan:

Dadá no significa nada. […] Por los periódicos sabemos que los negros kru llaman dadá al rabo de la vaca sagrada. El cubo y la madre en cierta comarca de Italia reciben el nombre de dadá. Un caballo de madera en francés, la nodriza, la doble afirmación en ruso y en rumano: dadá.

Hugo Ball és qui escriu el primer manifest dadaista “Manifest inaugural de la primera vetllada dadà” del qual se’n desentendrà posteriorment i el qual critica l’Europa dels nacionalismes i les filosofies idealistes:

Com pot hom desfer-se de tot allò que fa olor de periodisme, de cucs, de tot allò bonic i just, curt de mires, moralitzador, europeïtzat, enervat? Dient dadà. Dadà és l’ànima del món, és la casa d’empenyorament.

És també ell qui escriu el primer poema fonètic dadà: Karawane. Per recitar-lo al cabaret es disfressa amb un barret de cuiner i un vestit amb el qual amb prou feines es pot moure i puja a l’escenari. Un poema aparentment sense significat, un ball de fonemes que s’intercalen i emulen un llenguatge desconegut. Per una banda les influències de l’art africà, de la cultura tribal que els europeus descobriren durant l’època colonial, i per l’altra la denúncia de la manipulació i la perversió del llenguatge, no vol emprar paraules que han estat desvirtuades, prefereix comunicar emetent sons primitius que no pertanyen a ningú, un llenguatge propi del qual ningú se’n podrà apoderar.

La participació de Ball en el moviment dura poc i és Tristan Tzara el que pren el relleu i escriu els manifestos més importants del dadaisme, començant amb el primer manifest dadaista de (1918), Manifest sobre l’amor dèbil i l’amor amarg (1920) i La vie des lettres (1916) entre d’altres.

Así nació DADA, de una necesidad de independencia, de des­confianza hacía la comunidad. Los que están con nosotros conservan su libertad. No reconocemos ninguna teoría. Basta de academias cubistas y futuristas, laboratorios de ideas formales. ¿Sirve el arte para amontonar dinero y acariciar a los gentiles burgueses? […]

Un cuadro es el arte que se encuentren dos líneas geométricas que se ha comprobado que son paralelas, hacer que se encuentren en un lienzo, ante nuestros ojos, en una realidad que nos traslada a un mundo de otras condiciones y posibilidades. Este mundo no está especificado ni definido en la obra, pertenece en sus innumerables variaciones al espectador. Para su creador la obra carece de causa y de teoría. Orden = desorden; yo = no-yo; afirmación = negación; éstos son los fulgores supremos de un arte absoluto. Absoluto en la pureza de cósmico y ordenado caos, eterno en el instante globular sin duración, sin respiración, sin luz y sin control.

El dadaisme fou el precursor d’altres moviments artístics, sent-ne el surrealisme el més important, tot i que la seva influència s’estengué també en moviments posteriors com l’estridentisme o l’Art Pop dels anys seixanta.

L’any 2016 es commemorà el centenari del naixement d’aquest moviment i vam tenir l’ocasió de visitar l’expo DADA AFRIKA (Diàleg amb l’altre) a la Berlinische Galerie centrada en el paper que les cultures extraeuropees jugaren en el desenvolupament del dadaisme. Les màscares de tribus africanes o els objectes de culte de les religions oceàniques eren la novetat, el que trencava amb tot el que s’havia vist fins llavors, un exotisme que marcà fortament el moviment.

L’exhibició compta amb collages, màscares, escultures, fotografies, sobretot d’influència africana, oceànica i nord-americana i diversa documentació dels mateixos fundadors del moviment així com d’altres artistes que s’hi uniren a posteriori com George Grosz, Hannah Höch, Erich Heckel, Johannes Baader, Man Ray o Johannes Theodor Baargeld. En total unes 120 obres repartides en 5 seccions fruit d’una col·laboració amb el museu Rietberg de Zuric. [1]

Els dadaistes agafaren elements de cultures poc conegudes per travessar les fronteres culturals i artístiques pròpies, introduïren els balls de màscares amb el recital de poemes fonètics i música de ritmes bàsics, buscaven emular els balls tribals i alhora presentar un art elemental que “curés” la gent de la bogeria de l’època i que els alliberés de la cotilla de la seva pròpia societat.

sophie_tauber
Sophie Tauber-Arp amb la seva germana Erika amb màscares i vestits. Font

D’aquest moviment n’és també l’impuls definitiu de la tècnica del collage (ajuntar imatges que no tenen res a veure l’una amb l’altra per crear quelcom nou), i concretament del fotomuntatge, desenvolupat per Hannah Höch i Raoul Hausmann a partir de 1918.

Un moviment creat per joves europeus descontents i decebuts amb el seu entorn que buscaren fora d’occident les respostes o almenys els mètodes per evadir-se de la realitat, tornant als fonaments de tot buscant la puresa de valors que la guerra havia pervertit i exaltant l’exotisme i  el “primitivisme” d’aquelles societats per ells poc conegudes.  No podem negar que aquesta aproximació és marcadament occidental ja que simplement agafaren elements superficials sense investigar o valorar les cultures a fons, perpetuant la visió europea del salvatgisme i la primitivitat de l’Àfrica i les comunitats del pacífic. No obstant, dadaistes com Hannah Höch sí que anaren un pas més enllà i feren ús de l’art per juxtaposar elements europeus i extraeuropeus: dones europees amb imatges d’escultures africanes masculines, colonitzadors i colonitzats, documentadors i documentats, burgesia moderna i tribu primitiva, crítica al nazisme i a l’ideal de bellesa occidental; posant de manifest la proximitat de les cultures i la farsa de la jerarquia cultural. [2]

 

Per saber-ne més:

Vídeo de la expo:

https://www.berlinischegalerie.de/fileadmin/content/downloads/pressetexte/2016/DADA_Afrika/BG_Dada-Afrika-Begleitheft_DEU.pdf

Bibliografia:

[1] http://www.20minutos.es/noticia/2814759/0/dada-africa-exposicion/

[2] http://www.anothermag.com/art-photography/8931/hannah-hoch-reimagines-indigenous-african-artefacts

Altres articles de la Rosa:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s