Una finestra a l’Est


Castellano

Per a aquest novembre balcànic us portem també una recomanació literària.

Si sou d’aquells lectors insaciables que devoren llibres un darrere l’altre, si us apassionen les històries colpidores però alhora quotidianes, amb aquella espurneta de veracitat que es deixa entreveure entre les línies del llibre; però sobretot si sou uns fans incondicionals dels Balcans, d’aquella terra tan llunyana però tan propera a la vegada, amb una història tan rica i màgica com fantasmagòrica i crua; us recomanem La filla de l’Est, de Clara Usón [La hija del Este, Seix Barral, 2012]. Una petita novel·la ambientada al Belgrad dels anys noranta, moment en el que esclata la guerra contra Bòsnia. La protagonitza una jove estudiant de medicina sèrbia, tímida i reservada que, de mica en mica, anirà descobrint les conseqüències de la guerra i dels prejudicis enfront les altres races i ètnies.

Un dels trets més originals d’aquest llibre és que combina la narració novel·lística amb capítols d’explicació històrica. Ens presenta a mode de “galeria d’herois” -dient-se així aquests capítols- un seguit de personalitats importants de la història sèrbia, que alimentaren la mitologia nacionalista i afirmaven l’odi cap a la resta de poblacions; se’ns mostren des de personalitats medievals, com el príncep Lazar, amb el que perderen la batalla de Kosovo, fins a personatges de la seva actualitat com Milosevic o Ratko Mladic, un ferotge militar, cap de l’exèrcit de la República Srpska -petita regió sèrbia dins de Bòsnia, que se’ns descobriria, ben aviat, com el pare de la protagonista, conduint-nos així cap a la cruesa de la guerra i les repercussions familiars que tingueren en la família de la noia.

battle_of_kosovo_adam_stefanovic_1870
‘Batalla de Kosovo’, Adam Stefanovic, 1870. Font: Wikimedia Commons. Batalla del 15 de juny de 1389, entre els serbis, capitanejats per Lazar Hrebeljanović i l’imperi Otomà, que finalitzà amb la victòria d’aquests darrers, i alimentà la mitologia nacionalista sèrbia.

Una novel·la fosca i intensa, amb certs tocs d’humor i d’ironia, a partir de la que reflexionareu al voltant del conflicte balcànic, que tantes semblances i diferències té amb tantes altres guerres, deixant el regust amarg de que, potser, els humans no sabem res més que jugar a ser invencibles.

 

Us deixem, finalment, amb un petit fragment de la novel·la, que de ben segur us farà venir ganes de llegir-la:

 

“No todos tuvieron tanta suerte, a mi amigo Veljko lo cazaron. Por una de esas ironías, su novia era croata. Él era como yo, un traidor, es decir, un pacifista [serbio]. Pero se fue a la guerra y anduvo en ella unos meses. (…) Cuando literalmente se cagó de miedo, me dijo, fue otra noche, perdido en un maizal, en que de pronto creyó percibir el jadeo acechante que no podía confundirse de ningún modo con el suave balanceo de las matas de maíz acariciadas por la brisa, la respiración de un perro de los ustachas que persigue mi rastro, pensó, (…) y cuando ya sintió el aliento del perro croata en el cogote, Veljko se dio vuelta y se topó con un cerdo. De eso han pasado muchos años. Veljko no ha rehecho su vida; no ha hecho nada con ella, la ha dejado por imposible y todavía hoy, cuando escucha el pitido de la cafetera que anuncia que el café está subiendo, se pone a temblar y siente taquicardia. «Así es como suena un obús cuando va a por ti – explica-, éste es el sonido de la guerra.»”

Més recomanacions literàries? 🙂

Guiomar Sánchez Pallarès

 

Altres articles del #cicleBalkan

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s