Muzej Nikole Tesle (Nikola Tesla) de Belgrad


En una paraula: geni.
Nikola Tesla (Smiljan, Imperi Austrohongarès 1856 – Nova York, 1943) pertany al grup selecte de persones que han canviat el curs del desenvolupament de la humanitat. Home de món i d’ètnia sèrbia, nasqué en un poble fronterer de l´imperi austrohongarès (avui pertanyent a Croàcia), es formà en universitats tan diverses com la de la ciutat de Graz (Àustria) o Praga (Rep. Txeca) i fins i tot treballà (i més tard competí) amb el mateix Thomas Edison.

Inventor, enginyer mecànic, enginyer elèctric i físic a Tesla li devem el tenir una xarxa de distribució que ens duu l’electricitat fins a casa, el fer ús de les làmpades fluorescents, el poder escoltar la ràdio (no queda clar qui en va ser l’inventor però el que és segur és que va contribuir al seu desenvolupament), el tenir wifi, el poder canviar de canal de TV/engegar minicadenes… sense haver de moure’ns del sofà, el fer-nos radiografies, el poder obtenir informació de l’univers mitjançant ones electromagnètiques, i una llarga llista d’invents més.

t2
Nikola Tesla
Donada la seva gran contribució a la ciència, el govern de l’antiga Iugoslàvia juntament amb la família de Tesla van decidir crear un museu en el seu honor a Belgrad. Després de diversos tràmits (Tesla va viure la major part de la seva vida als Estats Units, pel que quan va morir el govern d’aquests va intervenir tots els seus documents on constaven els seus estudis i investigacions) el 1952 es va inaugurar el museu Nikole Tesle en un barri relativament cèntric de Belgrad.
t3
Plànol de la distribució del Museu. Font

L‘edifici del museu és una vil·la residencial construïda l’any 1929 seguint el projecte de l’arquitecte serbi Dragiša Brašovan (Vršac, 1887 – Belgrad, 1965) d’estil classicista. És una institució única al món ja que preserva documents originals i personals de Tesla.

Com si d’una casa-museu es tractés, el visitant comença la visita al replà. Per entrar en temàtica, una breu introducció a la vida i obra de Nikola Tesla es pot visualitzar a la sala adjunta de l’ala esquerra (Sala 5), la qual compta amb una pantalla gegant on un film de vint minuts dóna una primera impressió del que donarà de sí el museu. En acabar, el guia comença el seu discurs mostrant el funcionament de diversos prototips dissenyats per Tesla i degudament distribuïts per la sala d’audiovisuals. En una segona fase (Sala 6), els valents que ho desitgin podran experimentar en primera persona la transmissió d’energia a distància mitjançant una làmpada fluorescent i un oscil·lador d’alta freqüència acoblat a un transformador de 200 000 V.

t4
Oscil·lador d’alta freqüència. Font pròpia
En la següent i última sala de la vessant científica de Tesla (Sala 7), encara a l’ala esquerra, es demostra el control remot per ones electromagnètiques d’un dispositiu mecànic, i de nou s’ofereix la possibilitat de participar de l’experiment.
t5
Bobina original de Tesla. Font pròpia
Passat el replà i ja a l’ala dreta de l‘edifici comença l’exposició de la vida personal de Tesla amb documents originals i destacant la seva part més humana. Tesla va patir la infàmia dels seus opositors, i degut a les seves idees massa avançades per l’època va ser titllat de científic boig. Independentment de si va ser o no una persona excèntrica, del que no es pot dubtar és que Tesla va ser un home que va viure de i per la ciència, dedicant-hi la vida, els esforços i els estalvis.
Ja per finalitzar la visita, l’última sala (Sala 3) compta amb una bobina de Tesla original, l’element més valuós de tot el recinte cultural.
El museu Nikole Tesle és un lloc únic per experimentar la ciència contextualitzada. En un espai relativament petit compatibilitza l’experimentació o el “touch it yourself” de museus com el CosmoCaixa de Barcelona amb el rerefons històric i personal del científic, normalment present en tots els museus d’història de la ciència. Aquesta barreja d’elements juntament amb la relativament baixa densitat d’informació exposada i la redundància en les idees principals, ajuden a que el visitant no se saturi i pugui gaudir del que veu, sent i toca.

Podeu veure el web del museu aquí
Imatge de portada: Nikola Tesla al seu laboratori a Colorado Springs (USA) cap al 1900
Rosa Maria Torrademé
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s