La guerra de Bòsnia i el cas singular de Šahbegovići


Castellano

La informació és poder. El poder transforma decisions en fets. Els fets canvien vides.

On eres tu durant la guerra de Bòsnia?

Jo feia dos mesos que havia fet tres anys quan va començar “oficialment”, aquell abril de 1992. No en recordo quasi res, ni gent del meu voltant parlant-ne, ni pantalles mostrant imatges de pares amb fills fugint de les bales dels franctiradors pels carrers de Sarajevo, ni diaris denunciant el polvorí en el qual s’havia convertit l’antiga Iugoslàvia.

main_900
Figura 1: Dona fugint de les bales durant el setge de Sarajevo (1992-1995). Font: AP Photo/Michael Stravato

Només un instant ha perdurat en la memòria d’aquella nena, una imatge, una veu explicant que hi havia una guerra en un lloc anomenat Bòsnia i que els quadernets escolars que els papes havien comprat eren pels nens d’aquell país que sonava tan llunyà. Que cadascú havia de fer un dibuix a la primera pàgina, i que s’enviarien juntament amb llapis i colors.

Em pregunto com devia entendre la paraula guerra una criatura de tres anys, devia ja estar associada a quelcom negatiu? M’imagino que algun adult devia intentar explicar a aquells marrecs què estava passant i per què havien de dibuixar.

El fet és que de sobte un vincle màgic i invisible s’establí entre els nens de Catalunya i els nens de Bòsnia. Aquells nens que de sobte van trobar-se enmig d’un conflicte no tan sols bèl·lic sinó també ètnic. Un conflicte que els va violar les mares, les germanes, les àvies, els va prendre pares, germans, avis i en molts casos també la pròpia vida.

Però què en sabem de Bòsnia? Deixeu-me en primer lloc parlar-ne una mica.

Bòsnia i Hercegovina és un país situat a la península balcànica i unida a Europa per la serralada que en du el mateix nom (Serralada dels Balcans). Terra de boscos espessos i valls celestials, d’eslaus d’ulls blaus i d’hereus bogomils, terra de contrastos, d’acollida i de pas. Degut a la seva cèntrica situació geogràfica, ha estat territori disputat pels grans imperis que han poblat Europa. Els últims tres grans protagonistes d’aquesta història de conflictes foren l’Imperi Austrohongarès, l’Imperi otomà i el Regne de Sèrbia. Com a conseqüència principal d’aquest fet tenim que en un territori relativament petit arribaren a conviure tres grans religions: cristiana catòlica (croates), cristiana ortodoxa (serbis) i musulmana (bosníacs, nom amb el que es coneixen els habitants musulmans de Bòsnia i Hercegovina). Això donà pas a una barreja cultural exquisida, sent-ne el màxim exponent la capital del país, Sarajevo, on esglésies catòliques i ortodoxes conviuen amablement amb multitud de mesquites.

Bk-map
Figura 2: Mapa de l’actual Bòsnia i Hercegovina. Actualment el país es divideix en la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Srpska

En termes de territori podem distingir tres grans zones poblades per majories de les tres ètnies (nord i est de majoria sèrbia, sud-oest de majoria croata i la resta de majoria bosníaca) malgrat que en cadascuna d’elles també hi ha minories de les altres ètnies. En temps de prosperitat i pau ningú tenia en compte en el seu dia a dia de quina ètnia era el seu veí. Si preguntes a qualsevol bosníac, com convivia abans de la guerra amb els serbis, et dirà que es convidaven mútuament a casa per celebrar tan el Nadal com el Bajram (la festa del xai). Aquesta situació de tolerància i convivència es transformà en una caça de bruixes quan després de la caiguda de la URSS els països de l’antiga Iugoslàvia començaren a independitzar-se i concretament quan Bòsnia ho feu.

Després de celebrar un referèndum, el parlament Bosni declarà la independència del país el 5 de març de 1992, la qual fou reconeguda per la comunitat internacional però no pel partit dels serbis de Bòsnia liderat per Radovan Karadžić i el seu homòleg serbi Slobodan Milošević, els quals pretenien crear un únic estat que englobés a tots els serbis (única i exclusivament), independentment que aquests visquessin fora del territori de Sèrbia.

Aquest afany de separar el territori de majoria sèrbia es traduí en la constitució d’una nova república dins el territori de Bòsnia i Hercegovina, autoproclamada República Srpska (o República sèrbia) i constituïda oficialment l’agost de 1992. Amb la proclamació d’aquesta república començà la neteja ètnica més brutal que s’ha vist a Europa des del genocidi armeni (1915 -1923) o l’holocaust  a mans del cap de l’exèrcit dels serbis de Bòsnia, el general Ratko Mladić.

ratko-mladic-links-im-jahr
Figura 3: El general Ratko Mladić acusat de crims de guerra, genocidi, i crims en contra de la humanitat (esquerra) i el president dels serbis de Bòsnia Radovan Karadžić (dreta).

I què és exactament això de la neteja ètnica? Doncs bàsicament exterminar (amb els mitjans que siguin necessaris) la població d’una determinada ètnia en un determinat territori. En el cas que ens correspon, acabar amb la minoria bosníaca de la república Srpska. La metodologia, doncs ja ens podem imaginar que no té res d’envejar amb els mètodes més degradants i inhumans que els imperis anteriors havien aplicat sobre determinats grups socials, des de cremar i destruir pobles sencers a exterminar o perpetrar violacions en massa passant per l’eliminació cultural via bombardeig o incendi de centres culturals com poden ser universitats o biblioteques nacionals.

slobodan-milosevic
Figura 4: Slobodan Milošević, president de Sèrbia durant la guerra de Bòsnia i principal instigador del nacionalisme serbi. També està acusat de crims de guerra, crims en contra de la humanitat i genocidi.

Després de conflictes d’aquest tipus, tan sols romanen vides trencades i runes. Les vides trencades, tal fossin copes de vi fetes bocins, es poden reconstruir amb paciència i temps, molt de temps. No obstant, les esquerdes romandran visibles, en major o menor grau depenent de la traça del restaurador, però les runes són pedres i ciment, material inert que simplement viu aliè a les passions i desventures humanes. Les pedres es poden agafar i tornar a col·locar, poden esdevenir de nou el que havien estat abans, només cal voluntat.

Šahbegovići era un poblet rural envoltat de muntanyes a l’actual República Srpska a uns 40 km al nord-est de Sarajevo. Per a un observador extern no es diferenciava massa de la resta de pobles que es trobaven a escassos quilòmetres més enllà, i per als propis habitants tampoc fins que arribà la guerra. De sobte aquell indret es convertí en una illa de bosníacs envoltada de pobles de majoria sèrbia, quedant sentenciat a ser escenari de la vergonya humana.

L’home necessita simplificar per entendre el món però el món no ho és pas de simple i poques vegades l’entén en tota la seva dimensió. Si la realitat fos blanca o negra, Šahbegovići hauria estat destruït i tota la seva població aniquilada com ocorregué en tants altres pobles de majoria musulmana. Si més no, la història de la humanitat està plena de casualitats i moments èpics i Šahbegovići n’és un exemple.

Si vau tenir algun familiar batallant a la guerra civil espanyola suposo que us sonaran les histories de moments d’extrema sort o de persones que en un moment determinat van canviar completament el destí d’altres persones. La raó per la qual la gent d’aquell petit poble de muntanya es va salvar de l’aniquilació salvatge es va començar a teixir durant la segona guerra mundial quan dos vells amics es van trobar separats en dos bàndols contraris i, desobeint la planificació militar, van deixar per un moment de ser carcasses humanes que segueixen ordres per ser persones i recordar-se que al final d’una guerra el que queda són persones i les relacions entre elles. Així, l’amic bosníac salvà la vida de l’amic serbi, i aquest fet marcà tan les seves vides que la seva història es transmeté als fills i als néts. Els fills en parlaren i malgrat que potser ja no en feren massa cas de les batalles de guerra, els quedà el saber que un dia el pare d’aquell nen havia salvat la vida del teu.

20160711100836_IMG_2389
Figura 5: Vil·la de Šahbegovići. Font: Anna Grau – Trenkalòs

I passaren els anys i un dia de sobte tu i aquell nen torneu a estar separats per dos bàndols d’una guerra i saps que ara et toca a tu tancar el cercle i tornar el favor, ni que tothom et digui el contrari, ni que ell sigui bosníac i tu serbi.

I per l’acció d’un sol home, un poble sencer s’escapa de la mort indiscriminada; tan sols les pedres pateixen la ira irracional.

Les ferides de guerra en aquest cas es tradueixen en famílies que ho han perdut tot menys la vida i que han de tornar a començar. I en la majoria de vegades no ho fan al mateix lloc d’on els van expulsar perquè se senten sols i abandonats amb força per tirar endavant però no per massa més. I aquí es quan la història de Šahbegovići torna a donar un salt inesperat. Aquell home salvat per un serbi, emigrat a Espanya després de la guerra coneix un català, en Jordi, i li parla del seu poble, de tot el que va passar i de com ha quedat. I aquell català no es pot treure les seves paraules del cap i decideix passar a l’acció i impedir que la neteja ètnica triomfi, ni que tan sols sigui en aquell indret.

No us perdeu la segona part de l’article la setmana que ve: Šahbegovići – Art per combatre la neteja ètnica

El grup de rock català Brams musicalitzà la història del Sead, el bosníac que fou avisat per un serbi en la cançó “Un secret que t’havia de dir

El grup de música Trenkaband, format per integrants de Trenkalòs dedicà una cançó a la filla del general Ratko Mladic, la qual es suïcidà als 24 anys en descobrir el que havia fet el seu pare (responsable entre d’altres crims del genocidi de Srebrenica).

Rosa Mª Torrademé

rtorrato7@gmail.com

Imatge de portada: Vil·la de Šahbegovići. Font: Maria Capdevila – Trenkalòs

Altres articles de la Rosa:

Altres articles #cicleBalkan

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s