| Castellano |
|---|
Jorge Oteiza ens enamora. Tota aquesta obra tan mística, aquest País Basc tan màgic, aquest discurs potent i directe; aquests ideals que van més enllà de l’art, gairebé de l’humà. Ens enamora.
No és la primera vegada que parlem de Jorge Oteiza al Cultius, ho vam fer al 2013, pel seu aniversari de naixement, el 21 d’octubre, on hi feiem una intro ràpida a la seva obra.
Cajas metafísicas #ExpoOteiza pic.twitter.com/kmB8nJneZV
— Cultius Culturals (@CultiusCultural) September 27, 2016
Un cop més, la Fundació Catalunya – La Pedrera juga amb els conceptes de continent i contingut en les seves exposicions a la Pedrera; ja ho comentàvem quan vam visitar la del rus El Lissitzky. En aquell article, que titulàvem ‘La ironia de La Pedrera’ parlàvem del xoc entre estils arquitectònics i ornamentals que usava Gaudí per a aquest edifici, comparat amb les tècniques i la subtilesa racional de l’informalisme rus de Lissitzky, donant un joc entre espai que conté la expo i les obres de la expo en sí. Això també li passa a Oteiza. La desocupació de l’espai, on continent i contingut juguen, com també ho fa el propi edifici del Museu Oteiza d’Alzuza, Pamplona, tot i que d’una manera menys xocant i més homogènia.
M’explico: La mostra ens transporta cronològicament per la concepció escultòrica de l’artista. Des de les seves primeres creacions amb formigó, d’un estil primitivista, clarament inspirat en les cultures aborígens, fins a les famoses capses metafísiques, on la matèria és el propi buit. Passant per tota la seva experimentació amb suports, formes i materials, així com també mostrant-nos projectes que foren molt importants en la carrera de l’artista, com el frontal escultòric del Monestir d’Arantzazu, i d’altres que no s’arribaren a fer finalment, però dels que ens queda les propostes i els esbossos.
Comissariada per Elena Martín i Gregorio Díaz, conservadora i director del Museo Oteiza d’Alzuza, Navarra, respectivament; l’exposició dialoga amb l’espai de formes sinuoses de Gaudí, com són els sostres i, especialment, una part de barana en torció, formant un moviment orgànic, que es troba en l’escala principal que dóna accés a la part de les exposicions temporals, i que per a la mostra l’han deixat entreveure a través d’un dels finestrals de la sala.
L’exposició ens mostra més d’un cenetenar de peces, juntament amb dibuixos preparatoris i textos i poesies del propi Oteiza, per poder endinsar-nos dins de la seva filosofia, del seu producte visual i conceptual. L’exposició s’ha realitzat, com hem entredit, gràcies a la col·laboració amb el Museu Oteiza de Navarra, on precisament vam poder anar fa poc i vam aprofundir encara més en la figura d’aquest polifacètic creador; en un museu creat pròpiament per a exposar-hi les seves escultures, dissenyat per l’arquitecte Francisco Javier Sáenz de Oiza, de manera que és fet expressament com una gran estructura oteiziana, un enorme edifici inspirat una mica en les caixes metaf´ísiques. Un espai -continent- especial, per a tan especial contingut. El museu, a més, es troba al costat del que fou el taller del propi Oteiza, on actualment es troba un espai per realitzar tallers i veure documentals sobre el seu pensament, així com, per als més voyeurs, el despatx tal com el va deixar l’artista, ple de papers, materials i puros Montecristo!! 😉
Si sou fanàtics d’Oteiza hi heu d’anar -tant a La Pedrera com al Museu d’Alzuza; i si no us acaba de convèncer o no el coneixeu aneu-hi, que us enamorarà. Es pot visitar fins el 22 de gener de 2017. #ExpoOteiza #LaPedrera
Altres articles sorgits de les visites per a bloggers organitzades per la Fundació Catalunya – La Pedrera:
TONI CATANY. MIRADA MEDITERRÀNIA
FLASHBACK. ELS MIL I UN OBJECTIUS DE LEOPOLDO POMÉS
LA IRONIA DE LA PEDRERA. #ELLISSITZKY
Cultius Culturals 