A dalt del món: Islàndia


Castellano English

Tenia aquest viatge per carretera planejat des de feia uns 3 o 4 anys, i el vaig planejar tenint clar que no el podia fer. Però com més materialitzes els somnis i idees més possibilitats tens de que es facin reals, i fa uns mesos vaig pujar a l’avió sabent que tot alló que havia imaginat feia uns anys estava a punt de cumplir-se.

Planejar un viatge a Islàndia no és fácil, i menys si fas un do-it-yourself com vaig fer jo, sembla mentida però hi ha molt poca informació útil i costa de trobar, almenys abans d’anar allà. La ruta la vaig muntar ajuntant peces de moltes webs diferents; vam viatjar a l’abril, i segons les webs, només tres càmpings en tota l’illa estarien oberts; tenia claríssim que Islàndia és un país car, però costava trobar consells per poder estalviar, etc. La veritat és que quan m’hi vaig posar va ser una mica frustrant, però a base de tossuderia i de traduïr webs en islandés vaig poder muntar una ruta amb cara i ulls.

Va ser un viatge d’uns nou dies (set, si no comptes els dos dies que vam pasar volant, dos escales anant i una tornant, es fa pesat però el preu i la destinació final ho compensen) i si em posés a explicar tot sense filtre aquest article duraria una eternitat, per tant, el que faré será deixar un link amb la ruta al final i ara explicar-vos els highlights del viatge.

islandia1
Svartifoss. Foto: Berta Muntadas

Set dies van ser suficients, i no vam sentir mai que anéssim amb presses, també s’ha de dir que ens agrada molt conduïr i que el paisatge feia que poguessis fer 4 hores de cop per carretera sense remordiments. Però ara recomanaria més dies, potser nou dies físics allà. Jo m’hi hagués quedat una semana més perquè el paisatge enamora, literalment. Sonarà molt cursi però l’últim dia gairebé vaig plorar, és un lloc tan bonic que et cautiva i està tant aïllat que en certs moments ens sabiem els únics en centenars de kilòmetres, tornar a la “civilització” deixa de venir de gust.

Vam començar viatjant per l’anomenat Golden Circle on, de forma resumida, veus el parc nacional de Þingvellir, els geisers i la cascada Gullfoss. Un consell: abans de marxar, si feu un viatge a la vostra com vaig fer jo, per més temptador que sigui utilizar l’adaptació dels noms que han fet a l’anglés per entendre’ls no ho feu, marxeu amb un paper amb els noms en islandés, ho agraïreu quan hagueu de fer servir GPS o reconèixer els llocs als cartells.

Després ens vam dirigir cap el sud i vam recòrrer tota la seva costa des de Dyrhóláey fins als Fjords de l’est, passant pel parc nacional d’Skaftafell i Jökulsárlón, aquest últim un llac provenent del desglaç d’una glacera que entra al mar i el mar entra en ell creant dos corrents enfrontades, literalment. El colors, sons i textures que experimentes en cada parada són únics i cada vegada que veus una cosa nova sembla que la teva mirada no s’hagi adaptat a la bellesa del país, ja que el teu cervell fa un vot amb cada cascada, cada glacera, muntanya, explanada, com si no hi haguessin prous circuits neuronals per processar-ho.

islandia-2
Jökulsárlón. Foto: Berta Muntadas

El viatge va seguir enfilant-nos cap el nord a través de les muntanyes seguint la carretera número 1 o, com és coneguda popularment, la Ring road. Per cert, sé que la majoria de gent viatja a Islàndia a l’estiu i jo ho entenc, però la veritat és molt recomanable viatjar-hi a l’abril, veure la cascada Dettifoss enmig del glaç, després d’haver-hi arribat seguint les marques que havia deixat un guia sobre una capa de neu de dos metres, és una de les experiències més boniques que he tingut viatjant.

islandia3
Godafoss. Foto: Berta Muntadas

Un cop al nord vam fer tota la seva costa també, sense poder pasar per Ásbyrgi per culpa de l’estat de la carretera, que vindria a ser que no hi havia carretera sinó una explanada de neu i desolació fins son arribava la vista. Del nord vam passar als Westfjords, la zona mes inhabitada i menys turística d’Islàndia, fet que costa de creure tenint en compte el paisatge (per cert, hi vaig veure foques a la costa i vaig ser molt feliç) però que si que entens quan veus les carreteres. No em malentengueu, estaven en bon estat tot i ser de gravilla, però, sent sincera, vaig patir per la meva vida. No hi ha millor manera d’explicar-ho que dir que en algún momento la inclinació va fregar un angle de 90º.

islandia4
Una carretera islandesa en bon estat. Foto: Berta Muntadas

Finalment, vam fer la península d’Snæfellsnes on hi ha el volcà en el que es va inspirar Jules Verne per escriure “Viatge al centre de la terra” i on també hi vam trobar una gorja on segons les llegendes islandeses vivien (i viuen) els trols. Nosaltres ens hi vam endinsar i no n’hi vam veure cap, però bé, depen del turista que hi vagi a parar pots fer volar la imaginació. I d’aquí ja vam anar a Reykjavik a passar l’últim dia. Recomano molt fer servir la visita guiada de www.citywalk.is, és una ruta de donació voluntaria amb un historiador que ho fa genial i et dòna un munt de recursos d’informació sobre Islàndia.

islandia5
Reykjavik des de la torre de la Catedral. Foto: Berta Muntadas

Explicat una mica alt per alt el viatge només em queda dir que Islàndia és una terra mágica i salvatge. Els paisatges són tan diferents que no et sents pròpiament sobre la Terra i estàs tan allunyat del mòn al que estem acostumats que el teu cervell fa un reset total. A l’abril els dies ja són llargs i les nits molt curtes i sembla que no puguis parar mai de viatjar per les seves carreteres.

Els primers en arribar a Islàndia, generalment, van ser vikings que fugien de Noruega després d’haver quedat en mals termes amb algun rei i la seva història és apassionant, plena d’aventures i violència, tan mágica i salvatge com la seva terra. Aquesta història o, almenys, una idea de com va ser la història, es troba retratada en un llibre anomenat “The Sagas of Icelanders”, una peça de literatura genial que no ha tingut més ressó en la nostra cultura perquè va ser escrita en islandés, per rematar-ho és literatura medieval escrita en prosa, i la literatura medieval europea es caracteritzava per ser en poesía, tot uns avançats als seus temps.

Les llegendes allà están molt arrelades, com he dit abans parlen de gorges amb trolls i, una de les coses més curioses: de pedres dels elfs. Pocs et reconeixeran que hi creuen però és una realitat que per no tocar aquestes pedres s’han desviat carreteres i frenat la construcción de cases perquè sinó els elfs es poden enfadar. Si no em creieu només cal que us poseu a conduïr i, si veieu un roc i la carretera fent un tomb “de tonto” al seu voltant, doncs ja heu vist una roca dels elfs.

La veritat és que em queden mil coses per explicar i un munt de consells per donar, però bé, tampoc voleu llegir la Biblia Islandesa per tan tus deixaré un document amb la ruta i consells, així com alguns links útils. Si mai teniu l’oportunitat, que no hi hagin dubtes: aneu a Islàndia. El mòn és bonic i Islàndia, una terra de gel i foc, mágica i salvatge, és un dels seus millor representants.

RUTA I RECOMANACIONS: http://tinyurl.com/h45pgk6

VIDEOS:

Berta Muntadas Molet

Youtube: http://www.youtube.com/c/Pedradolça

Altres articles de la Berta:

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s