La Càmera Society de Halsman


Castellano English

Altra volta, gràcies a la invitació de CaixaFòrum, BCN, hem pogut endinsar-nos, i aquest cop sorprendre’ns, amb l’exposició de “Soprèn-me!” (#SorprenmeHalsman) del fotògraf Philippe Halsman (Riga, 1906 – Nova York, 1979).

Tot i qDSC_0046_8ue la seva obra més coneguda gira entorn al moviment i als famosos més internacionals del moment -que més endavant exposarem-, Halsman va començar la seva formació com a enginyer elèctric. Aquest inici, no només no li va condicionar el futur sinó que el va aprofitar i impulsar en la seva carrera fotogràfica, com es pot veure amb l’esbós que es presenta a l’exposició d’una de les dues càmeres que ell mateix va construir.

Al París dels anys 30 es gestaren les primeres revistes i estudis fotogràfics, on Halsman alternava la feina en revistes com Vogue i on alhora a peu de carrer va iniciar-se en l’experimentació amb les ombres i el retrat de les classes populars. Aquest estil el feia encaixar i definir-se dins del moviment fotogràfic de la Nova Visió, jugant també amb la llum tal i com es reflecteix a la sèrie de persones sense sostre o al retrat sense filtres de la Sra. Muth, cosa que de fet, faria al llarg de la seva carrera. Però seria al barri parisenc de Montparnasse on captaria les celebritats del moment i on s’anirien perfilant els seus futurs objectius. Precisament, a la Galeria Pléiade del barri Llatí és on s’hi observarien les primeres influències surrealistes i on es presentaria amb els retrats de Marc Chagall o Le Corbusier, entre d’altres.

El 1940, les ambicions del nazisme i els seus orígens jueus el van forçar a emigrar als Estats Units on treballaria per diferents revistes, entre elles Life, per qui realitzaria 101 portades. Aquesta seria el seu pont per donar-se a conèixer internacionalment i treballar amb famosos de la talla de Lauren Bacall o Winston Churchill i amb qui destacarà Marilyn Monroe. Abans d’esdevenir una estrella, Marilyn ja va ser fotografiada per Halsman amb altres models en diferents expressions teatralitzades i sembla ser que el fotògraf ja en va advertir el talent. Seria però més endavant, ja coneguda com a celebritat, quan intentaria conduir una sèrie de treballs amb l’actriu després d’enganyar-la amb la seva tècnica jumpology. Halsman, simplement, li va demanar que saltés davant de la càmera sense explicar-li prèviament que la volia captar in fraganti, sense posats i natural. Aquest fet no li faria gaire gràcia a ella i no fins cinc anys més tard li deixaria captar-la de nou, aquest cop en més de 200 preses saltant que donarien lloc a la tan famosa portada de la revista Life.

DSC_0051_8

L’obra de Halsman, amb el recurs “jumpòleg”, la seva tècnica referent que faria saltar i revelar la cara de manera sorprenent i natural des d’Audrey Hepburn fins als ducs de Windsor!, o amb els seus treballs en moda, retrats o publicitat, no en plasmaria només la vesant a vegades supèrflua sinó també hi apareixeria un humor subtil i fins i tot sorneguer com s’aprecia a les mateixes fotos de jumpology o a l’”entrevista fotogràfica” amb el còmic francès Fernandel, on cap dels dos parlen l’idioma de l’altre però les expressions facials del còmic en fan l’enteniment, o a la sèrie de fotografies de models femenines on Halsman s’hi camufla vestit com una més d’elles, trencant amb allò preestablert. I és que també jugava amb el make / take photos, és a dir, en diferenciar la creació d’una imatge a través de tot un procés actiu o en el simple fet de retratar i informar de la realitat, mostrant una evolució del take com havia fet als seus inicis a París al make dels EE UU com ho demostren els collages fotogràfics de la Marilyn o el famós Dalí Atomicus surrealista i dinàmic.

Amb Salvador Dalí formarien una parella professional durant trenta-set anys, de la qual no podrien sorgir idees menys extravagants ni fantasioses. Les seves “idees fotogràfiques” mostrades a l’exposició ens permeten veure com Dalí va poder trobar en Halsman l’expressió de la seva teatralitat en un altre mitjà artístic com la fotografia i com Halsman va poder refermar la seva capacitat tècnica i no menys creativa. El fruit d’aquesta relació va aparèixer com a llibre, el Dalí’s Mustache, nom donat per la fascinació del fotògraf pel bigoti i símbol de l’artista cadaquesenc, on apareixerien sèries del mateix bigoti de Dalí i també una “entrevista fotogràfica” entre ambdós, aquest cop encara més absurda i inintel·ligible.

Philippe Halsman va ser realment un gran dominador de la càmera i va poder anteposar-se al sorgiment i al poder de la televisió, reflectit en una obra tan variada com enèrgica que podreu veure al CaixaFòrum de Barcelona fins al 30 de novembre.

 

Paola López

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s