Ming. L’imperi daurat


Castellano English

Ai la muntanya màgica de Montjuïc! Aquest espai que estava (o està, o volen o volíen que estigués) destinat a una suposada ‘illa dels museus’; terme que es definia a partir de l’illa dels museus de Berlín, conformant-hi un epicentre cultural. De museus, allà, ja n’hi han. Avui, concretament, us parlarem del CaixaForum.

De la mà de BeRepublic vam ser convidats a una vetllada xinesca al CaixaForum de Barcelona, visitant la seva darrera exposició: Ming. L’imperi daurat #DinastiaMing

Primer de tot cal dir que el que ens venia a la ment eren aquells gerros de porcellana blanca i blava. De fet aquesta peça és la primera de l’exposició, just a l’entrar, que remarca l’imaginari que tots tenim envers aquesta cultura, però alhora constata el que més endavant veuríem: que no tota la Dinastia Ming era això, i que justament una exposició sobre porcellanes blanques i blaves no era el que veuríem a la resta de la mostra. Del que es tracta és de veure l’evolució d’un període concret de la història de la Xina a través dels seus tresors més preuats: l’art. És el primer cop que aterren tot aquest seguit d’elements, procedents del Museu de Nankin, molts dels quals mai s’havien mogut i fins i tot alguns mai havien estat exposats abans.

13508986_1219423958069113_2100648663197226054_n
Porcellana típica de la Dinastia Ming que donava el tret de sortida a la expo.

De fet la Dinastia Ming era la “pròpiament” xinesa, ja que l’anterior havia estat mongola i la següent fou manxú. ‘Da Ming’ significa en xinès ‘gran esplendor’, i és per això que se l’anomenà a la dinastia que dominà la Xina durant tres segles (1368-1644) i que portà el desenvolupament social, cultural i comercial que avui dia coneixem.

#DinastiaMing ens parla sobretot de l’evolució d’una societat, com arribaren a guanyar-se aquesta fama de comerciants que trencaria amb la seva tradició més tancada i mística. El fet de ser un mateix imperi gobernant durant tants anys d’una manera tan estable i en un territori tan bast va fer que la cultura i l’art s’estenguessin en un sistema polític, social i artístic molt complex i ben tramat.

Una de les novetats és l’ús del spotify: han creat una llista al spotify amb música per amenitzar la expo!

Aquí us donem algunes claus conceptuals per comprendre la expo 😉

  • Inicis. Hi va haver una revolta camperola impulsada per Hongwu que destronà la dinastia Mongol i canvià la capial a Nankín. Aquest camperol, a més, passà a ser el primer emperador Ming és endavant canviaren la capital a Beijing (Pekín) i es creà el complex palatí, el que seria la Ciutat Prohibida, amb al voltant de 90 edificis.

    13439151_1219423938069115_6558986558861193097_n
    Mapa amb els territoris que abastava la Dinastia Ming

La cultura xinesa, especialment la del període Ming, destaca per un art ple de simbologia molt visual, de símbols i metàfores, dins d’una filosofia que mesclava el confucianisme amb el budisme i taoisme.

  • Seguint el confucianisme la societat estava dividida en un sistema de classes on la més alta, la èlit, eren els cultes (artistes i polítics, assessors i funcionaris) que havien de passar un examen -en el cas dels artistes el Ginsi-; després venien els comerciants i per últim camperols. Aquests estaments, però, no eren rígids, i es podia anar variant de classe social, especialment gràcies als examens. L’artista també era un funcionari, la seva funció era la pervivència de la cultura xinesa i la creació de bellesa, una mena de l’art per l’art, art per regalar.
  • Les tres arts eren: pintura, poesia i cal·ligrafia. Eren molt comuns les delicades sedes pintades, amb imatges de dones o paisatges en blanc i negre (símbol del ying i el yang), destaca l’anomenada ‘Mona Lisa d’Orient’, pel seu refinament i perfecció tècnica. La cal·ligrafia, per la seva banda, era considerada un art per la seva dificultat en els símbols i traços, usant-la com a art pròpiament. També gaudien d’una gran bellesa elements rituals, com ara plats o gerros amb símbols i metàfores que simbolitzaven l’emperador o l’esplendor dinàstica.
  • Eren una cultura molt tancada i mística, amb unes lleis molt clares i una societat molt ben edificada i dividida. L’apertura al comerç exterior, però, féu que es passés d’aquest sistema místic i conservador a un de més obert i comerciant, moment en el que es debilitaria la dinastia. Les arts també es veurien afectades: les magnífiques sedes passarien a ser dibuixos brodats per dones, imitant sobretot les primeres pintures en seda, per tal de vendre-les, i fabricaren porcellanes de menys qualitat -ja sigui pel tipus de pintura o per una cocció menor- per vendre-les a l’extranger. Ja veiem el canvi cap a l’obertura del comerç. En un canvi de mentalitat del comerç en detriment de la intel·lectualitat. Oferta i demanda guanyaren i ja no es necessitaria el Ginsi per poder exercir d’artista, de manera que la quantitat augmentà, però la qualitat baixà. Essent els primers que começaren a crear peces amb menys qualitat per oferir-les al comerç!
  • El posicionalment social de les dones era, com en molts d’alres indrets, el de garantir l’harmonia de la llar i el pas de les tradicions. Reservades i atentes, lligades a les tres obediències: el pare, el marit i els fills, tal com descrivia la tradició. No obstant, eren sovint representades en l’art com a objectes de bellesa i refinació, un clar exemple són els rotlles pintats que s’usaven per regalar de família en família, que solament es podien desplegar segons un ritus, i mai davant de quatre circumstàncies: si hi havia davant un pobre, una dona, un borratxo o si estava plovent. Aquests rotlles contenien escenes narratives, majoritàriament protagonitzades per dones.

En definitiva, una exposició que ens mostra un cantó de la Xina desconeguda, que no ens esperàvem i d’allò més interessant, un planazo que estarà fins el 2 d’octubre al Caixa Forum Barcelona.

A més a més, donat que era una trobada blogger, ens van oferir un sopar oriental amb plats xinesos, tota una delicatessen del que podreu veure fotos, juntament amb un altre punt de vista de la expo, al blog de la nostra amiga i companya Alba Vendrell de La BCN Que Me Gusta! 😉

Més info:

http://multimedia.lacaixa.es/lacaixa/ondemand/obrasocial/interactivo/caixaforum_barcelona/caixaforum_news_2015_16/ca/expo6.html

Guiomar Sánchez Pallarès

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s