Bruce Davidson. Fotografiant l’ànima


Castellano English

La recentment estrenada seu de la Fundación Mapfre a Barcelona, a la casa Garriga Nogués, ja porta en menys d’un any tres exposicions d’allò més interessant! Començaren amb art impressionista i post-impressionista -que mai falla- aquí en vam fer l’article. En seguí el fotògraf japonès Hiroshi Sugimoto. Ara li toca el torn al nordamercià Bruce Davidson, figura referent de la fotografia, dita humana, de la segona meitat del segle XX als Estats Units i que, amb noranta anys que té, es passeja pel món i va venir a la roda de premsa. Tot un personatge!

El Cultius, vam assistir a la roda de premsa, i també vam fer un tomb per l’exposició. Les recòndites sales modernistes de la burgesa arquitectura de la Garriga Nogués combinen d’una manera xocant amb la cruesa -però alhora tendresa- de les fotografies de Davidson. Un cop més, continent i contingut s’alien per portar les sensacions una mica més enllà.

Es tracta de la primera mostra monogràfica de l’artista a Espanya, i la més extensa, amb les sèries més emblemàtiques dels més de 50 anys de trajectòria, exposades cronològicament juntament amb les darreres fotografies sobre patrimoni natural de París i Los Angeles.

El comissari de la expo, Carlos Gollonet, parla de la naturalitat i humanitat de la seva fotografia, una mica allunyada del típic fotoreportatge de la època, reivindicant la experimentació artística, ja que la fotografia documental era molt més freda i distant.

Als seus inicis la fotografia està plena de clarobscurs, amb històries personals que el colpeixen. Gairebé com una casualitat s’endinsà al món de la fotografia: al 1955 mentre feia el servei militar a Arizona, li demanà a un vellet si podia fotografiar-lo. Arrel d’això es creà un vincle d’amistat a partir del qual experimentà amb la fotografia i una quotidianitat narrativa que l’acompanyaria en tota la seva trajectòria.

Començà a treballar per diferents revistes de publicitat, i finalment per la revista Life, fent sèries de persones quotidianes dels Estats Units, i retratant sobretot una joventut que s’estava perdent; joves fumant i bebent, drogant-se. Fou a partir d’aquest moment que volgué deixar aquesta revista, a la recerca de més llibertat expressiva, cosa que faria de la mà de Henri Cartier-Bresson, que l’endinsà al món de l’empresa Magnum, viatjant pels Estats Units i Europa, retratant la societat del moment. Dos de les seves sèries més emblemàtiques foren fetes amb aquesta empresa. Per una banda ‘Temps de canvi’ (1961-1965), moment en el que marxa del nord del país per anar als estats sudistes, concretament al Mississippí, on retrata els negres lluitant pels drets i la fractura social i ideològica que això suposava.

USA. Alabama. Selma. 1965. Led by Martin Luther King Jr., a group of civil rights demonstrators march from Selma to Montgomery to fight for black sufferage.
USA. Alabama. Selma. 1965. Led by Martin Luther King Jr., a group of civil rights demonstrators march from Selma to Montgomery to fight for black sufferage. © Bruce Davidson / Magnum Photos

L’altra sèrie emblemàtica és ‘100 East Street‘, sobre el ‘Spanish Harlem’, el que el féu més famós. La seva tècnica era propera, s’endinsava a la vida de la gent, els coneixia i hi parlava, es creava un vincle que el permetia conèixer aquelles persones i fotografiar, també, la seva ànima; utilitza tècniques d’empatia, molt important en la fotografia social, ja que una fotografia en la distància no capta els sentiments de les persones, ni la mateixa intensitat.

USA. New York. New York City. 1966. East 100 St. ©Bruce Davidson/Magnum Photos
USA. New York. New York City. 1966. East 100 St.
©Bruce Davidson/Magnum Photos

En definitiva, és una mostra que ens ensenya d’una manera força visceral tota la vida de Davidson, des dels seus inicis fins a l’actualitat, moment en el que continua fotografiant i que, tal com diu ell, experimentant amb la fotografia digital que considera “còmoda i que permet accedir a espais més foscos”. Una de les coses que, anecdòticament ens explicava Davidson, és que amb la càmera digital anava al Museu de Ciències Naturals i feia fotografies dels diorames, donant una altra visió al que ja de per sí està als museus. Ja veiem, tota una vida dedicada a la fotografia, que podem veure en gran part a la Fundació Mapfre de Barcelona, del 28 de maig al 28 d’agost, a la Casa Garriga Nogués, carrer Diputació, 250.

Més info: al web de la Fundació Mapfre podreu trobar info logística i quatre claus per comprendre l’artista i com apropar-nos-hi, amb l’apartat ‘Prepara la teva visita’. Moltes felicitats per la part didàctica pre-visita!

Us deixem el storify de la roda de premsa: https://storify.com/mapfreFcultura/rueda-de-prensa-expo-davidson #expo_Davidson

Guiomar Sánchez Pallarès

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s