Estrasburg en 48 hores – II –


Castellano English

Després de ser rebuts per l’Estrasburg més romàntic, comencem nou dia (amb pluja) plens de ganes de descobrir-ne més. El primer destí serà l’única visita obligada que teniem abans de venir: el parlament europeu.

Malgrat que tan sols tres quilòmetres i escatx separen les institucions europees del centre de la ciutat i ha deixat de ploure, ens dirigim a la Place de la République per agafar un Tram i així estalviar-nos sorpreses meteorològiques. Arribada la parada de destí baixem juntament amb altes turistes que també “s’han vingut a fer la foto” i allí el tenim, el típic edifici modern d’oficines en forma de cilindre, en aquest cas rodejat per un mur de seguretat de l’interior del qual sobresurten les banderes dels diferents països de la unió.

20160327_122256
Parlament Europeu. Foto pròpia.
20160327_130027
Consell d’Europa. Foto pròpia.

Rodegem el mur per la part dreta i sorprenentment ens trobem amb un barri de cases unifamiliars que contrasten amb l’altura dels edificis de les institucions. Una parella passeja el gos mentre d’altres fan esport pels camins que connecten l’exterior del recinte amb el parc de l’Orangerie, d’alguna manera és com si el parlament s’estés intentant integrar amb l’entorn previ a la seva arribada. A continuació ens trobem amb els estudis del canal Arte, el qual emet programes tan en francès com en alemany, un gran exemple de col·laboració entre dues cultures veïnes per generar continguts de qualitat. Sembla que el dia es va arreglant a mesura que ens apropem al parc, deixant a la nostra esquerra el consell d’Europa.

El parc de l’Orangerie situat al nord-est de la ciutat ens dóna l’oportunitat de conèixer la mascota de la ciutat: la cigonya. Multitud d’aquestes aus es poden veure volant o aturades en el niu per tot l’espai aeri del recinte. I si no són directament visibles, la seva presència és fàcilment reconeguda pel cacareig dels seus becs. Un cop fet el passeig comença a ser hora de tornar al centre per buscar algun lloc per dinar. De camí però, tindrem l’oportunitat de veure el jardí botànic i l’església luterana de Sant Pau.

20160327_140309
Església luterana de Sant Pau. Foto pròpia.
20160327_140315
Detall d’una enganxina en un fanal davant l’església de Sant Pau. Foto pròpia.

De nou pel centre, decidim dinar els famosos Flamkuchen, una espècie de pizzes de massa fina on en comptes de tomàquet s’empra l’anomenada crema doble (nata amb un alt contingut de greix, de l’ordre del 40%) i es condimenten amb diverses verdures, beicon, salmó, etc. Si aneu amb gana us recomanem el restaurant Flam’s i la seva “Formule à volonté” on per un preu fixe que pot variar de 12€ a 17€ es poden menjar tants Flamkuchen com us entrin. I si al final encara us queda un espai, podeu demanar postre, recomanem qualsevol dels gelats que ofereixen.

Flamkuchen. Font

Recuperades les forces encarem la última tarda a la ciutat dirigint-nos a la catedral de Notre-Dame d’Estrasburg. L’edifici fou declarat monument històric l’any 1862 i és seu de la diòcesi d’Estrasburg. Construïda entre 1015 i 1439 és un exemple destacat del gòtic tardà en la qual treballaren arquitectes vinguts de Borgonya, regne de França i del Sacre Imperi. La torre del campanar (142 m) fou l’obra arquitectònica més alta del món durant més de dos segles. Malgrat tot no es lliurà dels bombardejos que tingueren lloc durant els diferents conflictes entre França i Alemanya. De l’interior en destaquem sobretot el rellotge astronòmic del segle XVI.

Els voltants de la catedral són els llocs idonis per trobar les típiques postals i altres souvenirs però també per trobar botigues amb regals més originals. Durant el cap de setmana si el temps acompanya els carrerons estan plens de gent a les terrasses o simplement passejant així que ens unim al flux fins arribar a la vora del riu. D’allí ens dirigim a La Petite France, el barri més turístic i conegut d’Estrasburg. Envoltat de canals que li han atorgat el nom de Venècia francesa, La Petite France era tradicionalment el barri dels pescadors, moliners, adobers

Maison de Tanneurs, l’edifici més conegut del barri de la Petite France. Font

i petits artesans en general. Els edificis mostren encara l’arquitectura típica dels segles XVI i XVII  amb terrats oberts on s’assecaven les pells dels animals produint així un fort olor característic que antigament allunyava la majoria de la població d’Estrasburg d’aquest indret. Durant l’edat mitjana fou refugi de lladres, bandits i fins i tot esdevingué el barri roig de la ciutat durant un període. El nom de la Petite France té el seu origen en l’antic hospital militar situat en el mateix barri, en el qual es venien a guarir els soldats francesos infectats de sífilis (malaltia més tard coneguda com el mal francès). [1]

Pels amants de les escapades de cap de setmana Estrasburg és sens dubte un destí àmpliament recomanable, no només pel seu encant visual sinó per tractar-se d’un híbrid cultural que ha sabut potenciar el millor de la barreja franco-alemanya en tots els aspectes.

Rosa M. Torrademé

rtorrato7@gmail.com

[1] http://de.france.fr/de/sehenswert/viertel-petite-france-strassburg

Altres articles de la Rosa:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s