Toni Catany. Mirada mediterrània


Castellano English

La Fundació Catalunya – La Pedrera acull una exposició amb una àmplia selecció fotogràfica del mallorquí, establert la majoria de la seva vida a Barcelona, Toni Catany. Fugint de cronologies i buscant la mirada més personal del fotògraf, l’exposició ens descobreix la transversalitat de la seva obra, mostrant-nos la multiplicitat dels seus significats, fugint, en tot moment, dels tòpics que solen explicar l’obra del fotògraf.

El primer que ens trobem són aquells elements que lliguen la seva obra amb la recerca de la mediterrània, fotografies de la seva illa natal, d’anys diferents, posades en diàleg i lligant-les amb elements físics que ens traslladen a la seva infantesa. Aquests elements artesanals, fets a més, amb elements de la terra, com petxines i flors, es converteixen en molt més que records o elements fetitxes, i es converteixen en part de la obra fotogràfica exposada, en complements necessaris.

Les sèries i les fotografies ens transporten i porten per la majoria dels països que el Toni Catany va visitar. En tots ells va buscar sèries i elements, que posats un darrere l’altre li donen una significació universal. L’exposició ens obliga a fer diàlegs on el temps i l’espai és el de menys. Així, un gerro de flors de l’any 2008 a Veneçuela, i un altre fotografiat al 2013 a la Toscana, poden conviure en un mateix espai i en un mateix temps, regalant-nos una nova significació d’aquells elements, que com dèiem, ens parlen de la seva vida.

No cal dir, que més enllà dels elements més simbòlics, de tots els significats que ens permeten extreure múltiples conclusions gràcies a la proposta comissarial d’Antoni Garau i Alain D’Hooghe, podem destacar la qualitat tècnica i la investigació constant que tenia amb la fotografia. Així, podem trobar sèries on es barregen, sense trobar diferències qualitatives, fotografies d’estudi i de clics fets al carrer; al mateix temps veiem com juga, com juga amb els elements tècnics i com aquestes diferents tècniques, primer analògiques i després digitals, ens permeten entendre coses completament diferents.

Per altra banda, tenim sèries que realment ens permeten convertir-nos en el mateix Toni Catany. Parlem, per exemple, d’una sèrie en la que ens mostra, des d’una posició subjectiva, elements artesanals (us sona?) de tot el món. I ens ho mostra tal i com ho va veure. Així, si un mocador sobre el que hi ha bijuteria per vendre està al costat d’un sobre de medicament llençat després de ser utilitzat, així serà retratat i exposat.

Començàvem parlant de la idea de la mediterrània. Com hem dit pot semblar molt contradictori que aquest element doni nom a l’article, ja que com hem dit i hem anat destacant en tot moment, les fotografies són d’arreu del món. Però el diàleg que apareix, les semblances de continguts, les expressions de les cares que ens diuen coses molt semblants siguin d’on siguin, ens porten a acabar amb una reflexió més global. I és preguntar-nos si al final, aquella idea que tenim de la mediterrània, no deixa de ser la idea ideal i utòpica de la societat i la cultura que no existeix, literalment, a cap part del món, però que al mateix temps la podem trobar i reconèixer a qualsevol lloc del món. L’exposició “d’anar i tornar”, creiem, que ens intenta dir una cosa molt similar a això.

Gabino Martinez Muñoz

Altres articles sorgits de les visites per a bloggers organitzades per la Fundació Catalunya – La Pedrera:

Flashback. Els mil i un objectius de Leopoldo Pomés

La ironia de la Pedrera. #ellissitzky

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s