| Castellano | English |
|---|
Si pensem en Estrasburg potser el primer que ens ve al cap és quelcom relacionat amb la Unió Europea i és força normal que potser tinguem una imatge de gran ciutat amb gratacels i plena de diplomàtics que es mouen amunt i avall frenèticament. Almenys aquesta era la visió que jo tenia de la ciutat abans de visitar-la i adonar-me que en realitat estava totalment equivocada.
Dia 1 – Dissabte tarda
Estrasburg és accessible per aire, riu i terra. En el nostre cas hi varem arribar en autobús procedents d’Alemanya un dissabte per la tarda. L’estació d’autobusos es troba a uns 500 m del centre pel que facilita un primerenc contacte amb la ciutat mentre es cerca l’allotjament. De camí i pujant per la rua de la division Leclerc ens anem impregnant a poc a poc d’aquell ambient tan típic francès, petits comerços amb aparadors on el detall decoratiu es fa palès en cada racó, productes gastronòmics típics i bars amb taules exteriors plenes de gent prenent vi.
Les famoses galeries Lafayette ens donen la benvinguda a la plaça Kléber, avui plena de paradetes d’objectes de segona mà, antiguitats, llibres i vinils, pòsters antics i fins i tot un còmic del Detectiu Conan en castellà. Val la pena passar una estona donant voltes per les diferents taules, de tan en quant s’hi troben petits tresors.
El dia es va acabant i a mesura
que la llum solar és substituïda per la dels fanals urbans, un Estrasburg va desapareixent per donar-ne pas a un altre molt més íntim i màgic. Com si d’una fortalesa es tractés (o un illa segons com es miri), el centre històric de la ciutat (declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988) està envoltat per un afluent del riu Rin, la frontera natural -si es pot dir així- entre França i Alemanya, anomenat Ill. Aquest fet ha propiciat la construcció de petits ponts que van creuant el riu en diversos punts de la ciutat i li donen aquell encant especial venecià. Si el clima ho propicia, es pot passejar per la vora del riu en quasi tot el seu recorregut mentre es gaudeix del joc de llums que té lloc sobre l’aigua.
Capital de la regió administrativa de l’Alsàcia, Estrasburg ha sigut sempre testimoni de conflictes històrics entre les potencies europees, fet que ha propiciat que avui en dia sigui una ciutat que ofereix una barreja franco-alemanya molt interessant, des de l’alsacià (variant de l’alemany amb moltes influències del francès que es parla en la regió) a l’arquitectura, la qual recorda a la del centre històric de ciutats de l’oest d’Alemanya.
Arribats en aquest punt, ja va sent hora de sopar i què millor que descobrir la cuina alsaciana? Per casualitat ens trobem amb el teatre de la Choucrouterie, a la rue Saint-Louis, el qual compta ta
mbé amb un restaurant. De tonalitats daurades i roges intenses, en la decoració destaquen les brillants làmpades de diversos colors, mobiliari de fusta i atmosfera acollidora. Ens decantem pel plat estrella del menú: xucrut a l’alsaciana acompanyada de vi blanc Riesling també de la mateixa regió.
Prepareu-vos per rebre un senyor plat amb una generosa cullerada de xucrut amb patata bullida i carn de porc servit amb mostassa. La xucrut o Sauerkraut és un plat molt típic de l’Europa central que consisteix en un preparat de col blanca fermentat en una barreja de sal i aigua, entre d’altres ingredients, durant dues setmanes en calent i dues en fred.
En acabar de sopar, es pot aprofitar per seguir passejant per la vora del riu o descobrir el casc antic nocturn, amb la catedral com a figura principal. I la setmana que ve segon dia a la ciutat!
Rosa Mª Torrademé
Altres articles de la Rosa:
- Curiositats dels dies internacionals
- Modraniht o la nit de les mares
- Contracultura amb Masquepalabras
Cultius Culturals 