L’escola pictòrica de Santa Coloma de Queralt


Castellano English
  • Primavera del 1880: neix a Cal Vermella, al Carrer Major de Santa Coloma de Queralt, Josep Nogué Massó.
  • Estiu del 1880: Jaume Morera i Galícia visita la família paterna, originaria de Santa Coloma de Queralt, i realitza diferents vistes de la població.
  • Tardor del 1880: neix al Carrer Major de Santa Coloma de Queralt Josep Moix Marimon, més conegut com Sastre Martinet.

Amb aquestes tres dates s’inicia l’anomenada escola de pintura de Santa Coloma de Queralt. Un grup d’artistes nascuts o relacionats amb la capital de la Baixa Segarra, que expressaren i representaren en les seves obres plàstiques, dibuix, gravat o pintura, la realitat d’un espai i d’un temps.

Entre 1880 i 1934 Santa Coloma de Queralt experimentà un gran canvi social, econòmic i cultural, que repercutí en l’aparició de diferents personatges dedicats a l’activisme cultural, la música, el teatre o les arts visuals. L’arribada de nous professionals, relacionats amb l’augment de població, provocarà un verdader terrabastall en l’encarcarada societat colomina i, al mateix temps, l’obertura de noves vies d’expressió i comunicació social.

011441-000
Mercat de Santa Coloma, Jaume Morera, c.1895. MNAC

Dins l’escola de Santa Coloma de Queralt s’emmarquen tres generacions. La primera, formada pels nascuts entre 1852 i 1875, on destaquen Jaume Morera i Galícia (Lleida, 1854 – Madrid, 1927), Ramon Rozada Suárez (Galícia ? – Santa Coloma de Queralt 1936) i Josep Nogué Rovira (Barcelona, 1852 – Jaén, 1927).

La segona fornada, on trobem els nascuts entre 1880 i 1891, en destaca un per sobre de tots, Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, 1880 – Huelva, 1973, tot i que també sobresurten les figures, menys conegudes, de Marcel Riera Pàmies (Valls, 1884 – Tarragona, 1972) i Antoni Batlle Esteva (Santa Coloma de Queralt, 1890 – La Masó, 1970). L’última de les generacions dels artistes que trobem dins l’escola és la formada per aquells nascuts entre 1895 a 1906, esdevenint com a personatge destacat d’aquest subgrup Joan Castells Martí (Santa Coloma de Queralt, 1906 – Barcelona, 1980).

josep_nogue_carrer_dels_arcs-xbloc
Plaça de l’Església, Nogué Massó, c. 1930. Col·lecció particular

L’aparició d’aquest important teixit artístic en una població de la Catalunya interior, amb una població voltant els tres-mil habitants i les, anteriorment citades, condicions favorables de l’economia local, la converteixen en un fet diferenciat d’altres escoles pictòriques aparegudes al país durant el segle XIX i XX.

Els paisatges urbans i rurals de l’entorn del municipi, amb algunes representacions d’escenes històriques i un important gruix de retrats, de les personalitats colomines del moment, és el corpus pictòric de l’escola de Santa Coloma de Queralt.

Destaquen per sobre de la resta la producció de Jaume Morera, que mostren en diferents moments, el mercat, la plaça Major de Santa Coloma de Queralt o la plaça de l’església del mateix municipi i les teles de Josep Nogué Massó, on s’hi reconeixent les característiques porxades de la plaça Major i de la plaça de l’església. Precisament, aquest espai, la plaça de l’església, coneguda popularment com plaça d’Avall, i el portal d’en Mora o Mora d’Avall, portal de que dona accés al call jueu, són els elements arquitectònics més representats dins la temàtica paisatgística de l’escola de Santa Coloma de Queralt.

11
Plaça del Portalet, Antoni Batlle, c.1920

Tot i l’ingent volum d’obra vinculada al paisatge, com ja hem indicat, existeixen interessants retrats, els més antics obra de Josep Nogué Rovira, destacant la figura de Fèlix de Pomés com el millor i més polifacètic retratista de l’escola de Santa Coloma de Queralt. Per volum, qualitat i representativitats són també molt interessants la sèrie de caricatures realitzades per Ramon Rozada entre 1922 i 1936.

1935
Plaça Major (portada pograma Festa Major 1935), Marcel Riera Pàmies, 1935

La fi del període que centra l’activitat de l’escola de Santa Coloma de Queralt la trobem l’any 1934. En la finalització de dues fites culturals cabdals per la història de la capital de la Baixa Segarra:

– Estiu de 1934: celebració de la segona i última exposició d’art celebrada durant la Festa Major del Municipi. Organitzada pel Centre Democràtic Catalanista i la revista la Segarra, aplegà un bon nombre d’artistes novells i consolidats, amb una important presència d’autors locals.

– Desembre de 1934: publicació de l’últim numero de la revista la Segarra segona època.

Damià Amorós

Extret de la conferència “L’escola paisatgística de Santa Coloma de Queralt” per l’Antena del Coneixement de la URV a Santa Coloma de Queralt i l’Associació de dones colomines, el 21 de febrer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s