Re-trobem la Sub-versió


Castellano English

Era un diumenge al matí. Tot i ser hivern, el sol i la temperatura evocaven un dia primaveral. L’exposició de Manel MargalefSub-versió, feia un dia que s’havia tancat al públic. El centre cultural ‘Lo Pati’ d’Amposta és un petit oasi de creació contemporània al sud. I allà mateix ens havia citat l’artista, un Manel que arribava a aquest moment creatiu després de començar a treballar amb els conceptes d’espai públic i privat anys abans.

exterior_LoPati

Manel Margalef fa més de 25 anys que es dedica a l’art professionalment; prové de l’escola de Belles Arts, del món de la pintura, però sempre ha deixat el seu art fluir, sense preocupació dels materials, que les coses vinguessin per la necessitat del discurs. Això li va permetre anar des de la pintura al suport bidimensional, passant per l’escultura, fotografies i la instal·lació, tenint un ampli ventall de possibilitats. D’aquesta manera s’ha anat definint, apostant per aquests discursos que donen novetat, acceptant arguments com l’objecte, cercant el significat i el valor d’aquest “l’he treballat, l’he descontextualitzat, l’he desconstruït i a partir d’aquí reflexionar al voltant dels element, del llenguatge del temps, del record i la memòria del que tenim sobre aquets símbols i referents” ens assegurava.

La conversa la vam tenir entre la seva obra, entre la seva exposició. I segurament, nosaltres, vam ser els últims que la vam poder observar tal qual. A això li havíem de sumar la llum natural que entrava per les finestres i que il·luminava d’una forma molt diferent l’espai, ja que el públic que l’havia vist els vespres de desembre i gener de divendres i dissabte, únics dies en què es pot visitar el centre, ho va fer sense que el sol entrés en escena. Així, mentre les seves obres ens miraven, i les miràvem, de reüll, vam començar a desgranar les obres que se’ns presentaven davant.

El seu és un llenguatge amb característiques pictòriques, amb un discurs que també es manté escultòricament, de la presencia conceptual, com el cúmul de significats que genera canviar de sentit, tot va dialogant “buscant la presència per a que cada element tingui un sentit dins del seu contingut”.

Per entendre l’exposició, hem de fer memòria de la seva trajectòria, en el moment que fa el pas més cap a l’objecte que arranca en el moment que guanya la Biennal d’Amposta amb l’obra Ordenacions o establiments en la qual utilitza elements de l’antic Molí de la Camara Arrossera d’Amposta i comença a crear un discurs o un llenguatge per parlar del seu paisatge, però des de la vessant en la qual el paisatge suporta el pes, de qui són, de la seva cultura i les seves tradicions, és a dir ens diu el perquè de la cultura ens porta fins aquí. Aquesta idea de paisatge va anar traspassant cap un projecte molt important a Tarragona, que era la rehabilitació d’un antic pis, juntament amb un jove arquitecte. El projecte era com si la casa nova tingués les vistes de la casa antiga i es convertia en un paisatge que descrivia l’experiència de com anava evolucionant el projecte.

Ell va anar treballant fins al punt de fer la tesis doctoral sobre tot el recull i aportant tot el que havia estat el treball d’investigació artístic. Tot això acabà en l’exposició En Venda, que s’ubicaria al Tinglado1 del Moll de Costa de Tarragona. L’exposició En Venda va ser la culminació de l’esforç d’aquell pis que es va acabar venent, justament en el moment on l’especulació urbanística estava en el punt més alt. Un clar exemple i que li va servir d’inspiració, va ser el projecte FADESA d’Amposta, el qual era representat per una gran maqueta promocional, fet que el va portar a representar a mode de maqueta/pis pilot, precisament, la mostra que faria al Tinglado1 de Tarragona.

En el cas de Sub-versió la mostra beu molt de tota aquesta darrera trajectòria basada en la bombolla immobiliària, la crisi del mercat financer i tot el sistema capitalista en general. Ens parla del que és habitable i del que no, d’allò públic i allò privat, la part cultural del món, el que fem: construïm cases i ponts que es contraposen amb la natura. Agafa objectes d’ús quotidià i els articula i rearticula, convertint-los en no-útils: una segona vida, un element que ens era comú i ara es torna feréstec.

Donen la benvinguda dues grans portes que conserva d’aquella època d’En Venda, com un element historicista, la memòria d’un passat, però sense aquella funcionalitat que els era pretesa. “Les portes ja no tenen una funció arquitectònica, i per tant acabarem col·locant-les a terra”, afirma. S’anul·la la seva funcionalitat, descontextualitzant l’objecte i ens fa reflexionar a aquell temps que hem deixat passar, aquelles estructures que -simbòlica i literalment- han caigut.

L’altre element que ens crida l’atenció és el plafó del centre de la sala, amb una làmpada que marca l’abandonament, la desubicació; i un porc senglar que gairebé la trepitja, creant una convivència de l’espai abandonat per l’Ésser humà amb natura. La frase “Alliberem espais deshabitats” surt d’una casa okupa, que trobà en el temps de la seva investigació. Es tracta d’una forma de reivindicació, sobretot amb la tipografia i la manera abrupta i agressiva amb que hi és escrita. Aquesta primera part es completa, a més, amb una projecció al mur esquerre amb un vídeo sobre termites, “la potència de l’animal que no veiem però que és una plaga, i que de fet conviu amb nosaltres, i acaba corroint-ho tot”.

A l’altra banda de la mostra trobem un altre binomi essencial per a la recerca de Margalef. El sofà. Element domèstic per excel·lència, “és el reducte on desconnectem i descansem, la part personal” comenta. És gairebé l’element orgànic de la casa, les arrels, i és lligat per les instal·lacions, pel dia a dia, essent truncada la seva tranquil·litat. La nostra vida, en aquest cas, també depèn del consum (d’energia, de xarxes, etc.) que ens resta qualitat de vida.

L’altre element d’aquest segon espai és el mur amb les lletres de ferro. Un element reutilitzat, amb una vida ja anterior però totalment desconeguda. Aquí l’artista ho ha usat com un jeroglífic. Agafant les lletres en blanc es llegeix ‘desnonament’, terme que fa quatre anys ni sabíem el que era; ara , en canvi, és una de les paraules més utilitzades. Un cop més, aquesta crisi. Crisi econòmica, però també social. També fa una crida al món artístic, amb el conjunt de AAVC -Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, fent èmfasi a que potser en el temps de bonança no hem sabut crear una estructura sòlida amb la que fer front a la crisi des de l’art. A tot això s’hi afegeix la figura del corb, que espera expectant sobre les lletres, com a símbol d’avarícia. Un element destacable és veure com algunes de les obres es completen amb animals dissecats, provinents del Museu Natural del Delta, dotant d’aquest toc de pertinença, de territorialitat enfront un món cada vegada més global.

Per finalitzar la mostra, girant-nos, ens trobem amb una petita instal·lació que ens ha estat seguint i mirant durant tot el recorregut. Creant l’efecte dels miradors d’ocells del Delta, ens sentim observats per uns capgrossos, però ho fan de manera distreta, talment com la societat actual mira, pensa i adquireix coneixement, en aquesta cultura de la velocitat i la immediatesa.

Així, la seva obra reflexiona al voltant de la crisi econòmica, la bombolla immobiliària i sobretot el fet que la societat fracassà: fracassàrem al intentar produir una societat agermanada i social, fracassaren els racionalistes de la Bauhaus i Le Corbusier al intentar crear habitatges a l’abast de tothom, fracassarem al intentar una estructura bàsica per democratitzar el sòl. Tots fracassàrem. D’això solament en resta petits abocadors del passat i estructures arquitectòniques i ornamentals que semblen molt allunyades de l’actualitat. Fou una crisi moral i ètica, i encara n’estem vivint les conseqüències.

Marta Margalef
Gabino Martínez
Guiomar Sánchez

Altres entrevistes del blog:

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s