Visitem la Casa Batlló| #charlasCB


English Castellano

Els darrers dies del 2015 vam ser convidats per la Casa Batlló a unes conferències sobre el modernisme de Gaudí i les seves arrels mediterrànies, les #CharlasCB. Es tracta d’una iniciativa portada a terme pel departament d’educació del museu, juntament amb el de comunicació, per tal d’oferir xerrades gratuïtes a diversos guies de la ciutat. Les conferències es duen a terme amb la Mónica Cruz, arquitecta experta en modernisme.

La passada xerrada se centrava en la façana de la casa; aquesta vegadam en canvi, es tractaven els interiors i la tiplogia de ‘casa de veïns’ del segle XIX, que concretament fou construïda al voltant del 1877.

A les acaballes del segle XIX la burgesia catalana -i especiament la barcelonina- començava a prendre partit i importància dins de la societat da la època. Gràcies a la indústria i a les colònies, diverses famílies començaren a adquirir grans quantitats de diners que destinaven, sobretot, a la compra i el col·leccionisme, tant d’art com de mobiliari, així com per a reformar les seves cases i donar sensació de grandesa. Així mateix sorgiren les grans cases modernistes, amb profusió per la decoració i l’abundància. La Casa Batlló n’és un clar exemple on, durant els anys 1904 i 1906, no només es reformà la façana que donava al carrer -com solia ser típic- sinó que també es va fer una reestructuració de l’interior, no canviant la distribució però sí reformant i ornamentant tant interior com exterior.

 

Les ‘cases de veïns’ eren cases en les que, normalment, un pis servia per a la família burgesa i la resta eren vivendes que llogaven a tercers. En aquest cas fou la família Batlló (de fet fou adquirida al 1903 per Joan Batlló i Casanovas, casat amb Amàlia Godó) que, a través de la indústria tèxtil, arribaren a assolir el prototip de burgés barceloní, arribant fins i tot a comprar-se títols nobiliaris, com era habitual en l’època, per arribar a formar part, finalment, del sector social de l’aristocràcia.

Per a la reestructuració i ornamentació de l’edifici, Gaudí utilitzà, així com també ho feien la majoria d’arquitectes modernistes, el que s’anomena ‘leitmotiv’, és a dir la repetició de símbols i figures com a tema ornamental per tal de crear cohesió en tot l’edifici. Molt sovint es tractava de símbols familiars d’heràldica, però en cas de la Batlló es tracta de la representació del fons marí, donant en certs moments sensació com d’estar a l’interior d’un ésser viu, com és el cas de les escales d’accés als pisos superiors, que semblen una espinada d’algun animal.

1476634_665915056763152_1234449262_n
Interior. Font: web Casa Batlló casabatllo.es

Tot i la idea que es té de l’obra de Gaudí, imaginativa i fantasiosa, no s’oblidava pas dels aspectes tècnics i pràctics, com és el cas de l’aprofitament de la llum natural, el joc de persepcions, l’ús de vidres translúcids per dotar d’intimitat certs espais, sepració d’ambients, etc. Era fins a tal punt de concret en els seus dissenys que fins i tot demanà el nombre d’homes i dones que viurien a la casa per tal de realitzar cadires personalitzades depenent del gènere; aixo darrer, és clar, no es va acabar fent.

Una de les característiques principals d’aquesta remodelació que féu Gaudí era el fet d’incloure elements de modernitat, com és el cas d’una de les primeres xemeneies industrials, lavabos moderns, ascensor i sistema de calefacció; o certs elements de la decoració, com ara alguna finestra, que deixava pas a un incipient racionalisme. També començà a donar-li importància a la jerarquització d’espais i a donar-li importància al pati de llums, un dels elements més bonics i visitats de la casa avui dia.

1400336_665913846763273_1355815000_o
Detall del pati de llums. Font: web Casa Batlló casabatllo.es
1450785_665915290096462_49629692_n
Llar de foc interior. Font: web Casa Batlló casabatllo.es

Anys més tard, Iberia Seguros lloguen els pisos, així com els laboratoris Roca i de Vinyals. Més endavant ho comprà la família Bernat -empresaris de la marca Xupa-Xups- on a partir d’aquí el museu Modernista de la Casa Batlló hi és com a arrendatària des del 1991, moment en que es començà a habilitar per a fer-ho museu, i finalment al 2012 oberta al públic.

La xerrada es complementava, aquell dia, amb la presència de Mercedes Marimón, vídua d’un dels fills del senyor Batlló i actual propietaria del pis principal, que encara hi viu a la casa, amb anècdotes com ara que no es pot  penjar un quadre o que és impossible posar-hi una taula enganxada a la paret. Els materials i les formes ondulades de Gaudí són perennes en el temps i l’espai.

Guiomar Sánchez


Imatge portada: Pati de llums de la Casa Batlló (detall). Font: Web Casa Batlló https://www.casabatllo.es/galerias/oficiales/

Article de l’Alba Vendrell, companya blogger de La BCN Que Me Gusta sobre les xerrades: http://labcnquemegusta.com/charla-en-la-casa-batllo-conociendo-sus-interiores/

Vídeo de la conferència:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s